Política

El partit de Merkel busca un líder per al gran any electoral

Tres aspirants, tots homes, lluiten per la presidència de la CDU a nou mesos de les generals

De l’elecció depèn que la formació política dominant a Alemanya giri cap a la dreta o defensi el centrisme

La cerca del nou lideratge per a la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit d’Angela Merkel, ha palesat, si més no, que la cancellera no sempre se surt amb la seva. Els seus plans eren deixar el partit a mans d’Annegret Kramp-Karrenbauer, exsecretària general de la CDU i ara ministra de Defensa. El desembre del 2018, uns mesos després d’anunciar la seva retirada de la direcció del partit i dir que no es presentaria tampoc a la reelecció com a cancellera, Merkel va aconseguir que efectivament la CDU escollís AKK –com s’anomena Kramp-Karrenbauer– com a nova líder. A principis del 2020, va haver d’encaixar la renúncia d’aquesta successora “desitjada” per ella, però sense capacitat de lideratge.

La qüestió successòria en el bloc conservador no pot esperar més. Aquest any hi ha eleccions generals, el 26 de setembre, abans de les quals hi ha un seguit de comicis regionals difícils d’afrontar en la situació actual. A la CDU li toca escollir nou líder en el pitjor moment de la pandèmia a Alemanya i en un congrés virtual –després que el 2020 se’n suspenguessin dos de presencials, per les restriccions imposades pel coronavirus.

Tres són els aspirants, tots tres homes: els centristes Armin Laschet i Norbert Röttgen, a més del dretà Friedrich Merz. El primer, líder del land de Renània del Nord-Westfàlia, segueix la línia de Merkel, però ha caigut en desgràcia per la mala gestió de la pandèmia al seu territori. El segon va ser ministre de Medi Ambient amb Merkel, fins que va caure fulminat per la cancellera com a responsable d’una desfeta electoral regional. El tercer és un enemic històric de Merkel, defensor de posicions dretanes i que ha fet fortuna entre lobbies econòmics, després de quedar apartat de les estructures del partit el 2003. Cap dels tres aspirants no està situat entre els polítics més ben valorats per l’elector alemany. La primera posició és encara per a Merkel, després de 15 anys al poder. La segueix el líder de Baviera, Markus Söder, cap de la Unió Socialcristiana (CSU), partit agermanat amb la CDU.

L’elecció d’avui, per vot telemàtic, és un primer pas per saber qui lluitarà al setembre per retenir la cancelleria. Si és Merz l’elegit, segurament exigirà també ser el candidat a les generals, malgrat que s’aparta del centrisme que fins ara ha donat quatre victòries consecutives a Merkel. Si són Laschet o Röttgen, potser s’avindran a delegar en Söder. Laschet té al seu favor el fet de representar la poderosa delegació renana, a més de ser un dels vicepresidents de la CDU. Els seus rivals són també originaris del seu land. Però no tenen una posició de força en les estructures del partit. El fet que el congrés, com el vot, siguin telemàtics converteixen en difícils els pronòstics: cadascun dels 1.001 delegats vota des del seu ordinador, sense pressions ni influències alienes.

LA XIFRA

18
anys
va dirigir Merkel la CDU, del 2000 al 2018, en què va succeir-la la lleial Kramp-Karrenbauer.

Comiat virtual a la cancellera

El congrés de la CDU és virtual, ja que les restriccions dràstiques de la vida pública fan inviable un acte presencial amb els tradicionals 1.001 delegats del partit. En aquestes condicions, va correspondre a Angela Merkel adreçar el seu últim missatge, encara com a cancellera, als representats d’un partit que, fins ara, sempre han acabat seguint les seves recomanacions. No es va decantar per cap nom, perquè s’ha compromès a no interferir en l’elecció del nou líder. Però es va referir a la CDU com a partit “del centre”, va demanar “unitat” i “esperit d’equip” i va parlar dels enormes esforços necessaris per lluitar contra la pandèmia. El dretà Friedrich Merz no respon al centre polític, sinó que representa l’ala més dretana de la CDU. I tampoc no se’l reconeix com un possible líder conciliador, compromès amb la paraula consens, el terme que millor defineix Merkel, la dona que el 2005 va arribar a la cancelleria i que al setembre no es presentarà a la reelecció, malgrat que teòricament podria fer-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Borràs visita Hasel a la presó

Barcelona

Delgado diu que no pot intercedir en les peticions de la Fiscalia contra la sortida dels presos en tercer grau

Madrid

Les infantes Elena i Cristina s’haurien vacunat de la Covid-19 als Emirats Àrabs, segons ‘El Confidencial’

Barcelona

ERC i CUP avancen en les propostes vinculades al “rescat social” en una nova trobada

Barcelona

Salut reclama a l’Estat que ampliï almenys fins als 65 anys la franja d’edat per rebre la vacuna d’AstraZeneca

Barcelona

L’EMA decidirà el proper 11 de març si aprova la vacuna de Janssen

Barcelona

Nova reunió d’ERC i JxCat per abordar un acord de legislatura a pocs dies de la constitució del Parlament

Barcelona

La UE aprova sancions contra quatre alts funcionaris russos per l’empresonament de Navalni

Brussel·les

L’Eurocambra tem que els tribunals de la UE tombin el suplicatori a Puigdemont per “irregularitats”

Brussel·les