Cultura

Sixena ja no tornarà

El Tribunal Suprem ratifica les sentències precedents i dona la raó a Aragó en el conflicte pel centenar de béns originaris del monestir que va comprar Catalunya

Final del partit. I el guanyador no és cap sorpresa. Sortia a totes les travesses. El Tribunal Suprem ha donat la raó a Aragó en el conflicte dels béns traslladats, una part per la força, al monestir de Sixena. El centenar d’objectes artístics que conservaven el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Lleida ja és segur que no tornaran. L’alt tribunal ha desestimat els recursos que havien presentat la Generalitat i els dos museus afectats per intentar recuperar-los i ha validat les tesis, amb algun matís, del jutjat i de l’Audiència d’Osca: que les operacions per comprar-les a les monges del cenobi als anys vuitanta i noranta no van ser legals.

Els magistrats del Suprem es van reunir a mitjan desembre per prendre la decisió. Que els béns formessin part del tresor artístic del monestir de Sixena quan aquest va ser declarat Monument Nacional, el 1923, no vol dir que no es poguessin vendre, subratllen en la seva resolució, de 132 pàgines, desmuntant així un dels arguments principals de les sentències precedents (del 2015 i del 2017), segons les quals continent (monestir) i contingut (obres) eren inseparables. “Ni des del punt de vista canònic ni des de la perspectiva del dret civil els objectes venuts poden qualificar-se com a béns fora del comerç”, precisen.

El que l’alt tribunal reprova és que les monges que van signar els contractes de compravenda amb la Generalitat i el MNAC no n’eren les propietàries. La comunitat de Sixena es va agregar al monestir de Valldoreix als anys setanta perquè el seu cenobi estava en ruïnes. Van marxar elles i béns, que van dipositar als dos museus catalans. “L’ordre de Valldoreix no tenia facultat per disposar d’aquests béns, ja que l’ordre de Sixena, amb personalitat jurídica canònica i civil pròpia i patrimoni independent, era el que ostentava civilment la propietat dels béns venuts. No consta cap documentació formal i fefaent de l’acte o resolució canònica segons la qual resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels dos monestirs”, reblen els jutges, que en el seu escrit admeten “l’especial complexitat jurídica del litigi”, cosa que “justifica que no s’imposin als recurrents les costes processals.”

El govern català ha donat la seva opinió a la sentència en un breu però contundent comunicat. “Podem avançar la preocupació que genera aquest cas en el món de l’art pel greu precedent que suposa, a partir del qual es pot provocar una allau de reclamacions (administratives o judicials) similars arreu del món, desestabilitzant tot el mapa museístic”, sosté. També es pregunta “per què el govern d’Aragó només ha reclamat les obres a les institucions catalanes i no pas les que hi ha en altres museus, per exemple a Madrid”. I alerta de la situació del monestir, tancat a les visites i en unes condicions nefastes per a la conservació de les obres: “Es tem pel seu estat.” Tant és així que han demanat reiteradament al jutge d’Osca que permeti que una comissió d’experts independents les pugui inspeccionar.

Per al MNAC, artísticament parlant, no suposa cap daltabaix a les seves col·leccions. Les 51 peces d’aquest conjunt en disputa, que guardava als seus magatzems (cap ni una tenia prou valor per lluir a les sales: la gran majoria eren objectes quotidians de les religioses, com ara vestits i coberts), van ser lliurades voluntàriament l’estiu del 2016.

Però un altre cas molt diferent és el del Museu de Lleida: les 44 obres que custodiava eren fonamentals per explicar la història comuna d’aquestes terres (Sixena va formar part del Bisbat de Lleida fins al 1995), d’entre les quals tres caixes funeràries gòtiques de les religioses. Aferrat a aquesta missió, va desobeir la justícia i no va entregar-les. Va haver de ser en una Catalunya sotmesa a l’article 155 i amb un ampli operatiu de la Guàrdia Civil que marxessin, l’11 de desembre del 2017.

El trasllat, que va provocar una gran manifestació d’indignació ciutadana als carrers de Lleida, va ser avalat pel ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que de facto també era el conseller de Cultura d’una Generalitat segrestada pel govern espanyol. Els dos consellers catalans que havien capejat fins llavors el litigi, Santi Vila i Lluís Puig, s’havien negat en rodó a donar-les argüint que estaven regides per la llei catalana de patrimoni.

Els serveis jurídics de la Generalitat estudiaran els pròxims dies quines accions poden emprendre. Hi podria haver una última carta per jugar: presentar un recurs d’empara al Constitucional. Aquest tribunal sí que va donar la raó a Catalunya quan a finals dels anys noranta el govern aragonès va plantejar un conflicte de competències en l’adquisició de les obres.

Continuarà...

El dels 95 objectes és un dels tres fronts en què Aragó i Catalunya s’estan barallant per l’art de frontera. Vinculat al monestir de Sixena també hi ha el de les pintures murals de la Sala Capitular, amb dues sentències contràries al MNAC, on s’exposen, i pendents del Suprem. El tercer és el dels 111 béns procedents de les parròquies de la Franja, amb un horitzó immediat complicat. El 19 de desembre passat, el jutge de primera instància de Barbastre va ordenar al Museu de Lleida que les porti a Aragó abans del 15 de febrer. El consorci de la institució (integrat per la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida) va anunciar just abans de Nadal que no pensa complir aquest mandat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Las Niñas’ triomfa a la 8a edició dels Premis Feroz amb tres guardons principals

Barcelona

El festival Strenes de Girona ven més del 80% de les 10.600 entrades per l’edició del 2021

Girona

El Primavera Sound ajorna la celebració del 20è aniversari al 2022

Barcelona

Nòmades i princeses

Barcelona

Fan plegar la directora d’El Born CCM

BARCELONA

Mestissatge creatiu

Girona

Tona Gafarot presenta dijous a La Planeta el disc ‘El foc, el caliu i la cendra’

LLAMBILLES
Mirador

Resistència davant la desolació del cinema

JORDI CUSSÀ
Novel·lista

“La literatura pretén explicar el què i el per què de la humanitat”

Barcelona