Cultura

Crisi sobre crisi, la trista realitat del món de l’art

El sector alerta que sense unes polítiques realment transformadores s’agreujaran les seves irresoltes febleses

L’aturada en sec de les programacions tindrà efectes a mitjà termini

“Ha plogut sobre mullat.” El president de l’Associació de Museòlegs, Joan Vicens, expressa així la desesperació del sector artístic, que alerta que, sense unes polítiques realment transformadores que atenguin les seves velles reivindicacions, la crisi del coronavirus no farà més que agreujar el seu debilitament.

Els museus

La nova situació sobrevinguda “ha afectat molt els museus”, remarca Vicens. Tancats des del divendres 13, han deixat d’ingressar “milers d’euros” d’entrades de visitants, lloguers d’espais i altres fonts que sostenien els seus ja per si mateix ajustats pressupostos. Els estralls de la davallada han dut la Fundació Miró i La Fundació Catalunya La Pedrera a presentar un ERTO per a les seves plantilles. “Malauradament, hi haurà més casos”, pronostica el president dels museòlegs catalans, que tampoc vol que s’invisibilitzi la desemparança de les empreses i dels professionals autònoms que s’ocupen dels serveis externalitzats.

L’aturada tan radical de les programacions tindrà efectes a mitjà i qui sap si a llarg termini. “La incertesa actual fa que tampoc es pugui planificar el futur”, sosté Vicens, que valora l’esforç dels equipaments per proveir els ciutadans de propostes digitals.

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ja han anunciat les primeres mesures d’auxili a la cultura. Vicens, com la resta de portaveus consultats, ho celebra, però només com a punt de partida. Cal anar molt més enllà, avisen.

Els artistes

“El sector dels artistes és fràgil”, alerta Montserrat Moliner, de la Plataforma Assembleària d’Artistes (PAAC). “La majoria de les activitats han estat suspeses o ajornades i en molts casos no hi ha garanties que es portin a terme amb els compromisos pactats d’inici.” La PAAC està fent una enquesta per conèixer a fons les afectacions en la comunitat d’artistes.

Moliner fa una lúcida reflexió de l’oferta que s’ha desplaçat a les pantalles. “En el discurs artístic ja fa temps que la lògica de la producció i el consum estan en qüestió. Una part dels artistes considera que és important deixar de penjar continguts a la xarxa, deixar de produir per uns mitjans que consumim tant com ens consumeixen. Mentre les administracions esperonin la producció de cultura en condicions de precarietat, mentre l’accés a la cultura sigui proporcional a la mida de la butxaca dels ciutadans, no podrem dir que ens estem adaptant a aquests durs moments. Les crisis no fan més que donar-nos l’oportunitat de veure ampliades les disfuncions del sistema”, raona Moliner.

Les galeries

“Les galeries patirem”, augura Mònica Ramon, presidenta del Gremi de Galeries. Els seus mals també venen de lluny: el principal, la falta d’un mercat local i la forta dependència dels turistes (poden arribar a cobrir el 80% de les vendes). El mínim negoci per tirar endavant el fan a fora. “Quasi totes les galeries anem a fires per sobreviure. Les d’aquesta temporada, fins a l’estiu, s’estan anul·lant. En alguns casos ja havíem pagat l’estand”, explica Ramon.

Aquests espais també estan treballant de portes endins per estar en contacte amb els seus clients. L’alternativa virtual ha agafat tot el protagonisme, però els bons amants de l’art saben que no és plenament satisfactòria. “Les galeries sempre hem defensat l’experiència de l’art, i això vol dir trobar-se davant d’una obra i viure-la de primera mà i en persona”, sosté Àlex Nogueras, president de l’associació Art Barcelona.

La política de pedaços no durà enlloc, adverteix. “Declarar la cultura com un bé de primera necessitat protegiria l’entramat cultural en general i també les arts visuals”, defensa Nogueras, que interpel·la el ciutadà: “Quan acabi el confinament li demanaria que consumeixi cultura i que ho faci de forma local, ajudant així llibreries, teatres, cinemes, galeries… És en moments de veritable canvi de paradigma que s’ha de demostrar amb fets que volem que la nostra cultura, que és la nostra identitat, evolucioni en condicions.”

La crítica

Per part de l’Associació Catalana de Crítics, Cèlia del Diego tem que les baules més vulnerables de la cadena de l’art quedin desateses. “Les mesures proposades per la Generalitat i l’Ajuntament estan pensades per donar resposta a les pèrdues econòmiques de les empreses i estructures precàries que produeixen i programen dansa, teatre, i cultura en general, però no tenen en compte un sector, l’artístic, que més enllà del seu recorregut comercial en gran part no té aquests principis.”

“Els crítics, com els artistes, veuen com els paralitzen projectes que fa mesos que treballen. L’entrada de nous encàrrecs probablement es dilatarà en el temps. Seria desitjable que es reduïssin o se suspenguessin les quotes dels autònoms, es flexibilitzessin els pagaments dels impostos associats a la seva activitat i s’ampliessin les línies de subvenció orientades al desenvolupament de projectes de recerca que no depenguin directament de les programacions de tercers”, diu Del Diego.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els museus gironins es reinventen

girona
JORDI COSTA
RESPONSABLE D’EXPOSICIONS DEL CCCB

“Si es fes una exposició sobre el trap al CCCB, molts arrufarien el nas”

BArcelona

Un Auditori amb vuit directores i un nou cor

BARCELONA

L’odissea de Medusa Box

la bisbal d’empordà
Un ‘Cant dels ocells’per al record
LA MÚSICA

Un ‘Cant dels ocells’per al record

Músics pagats, Planestiueja’t suspès

Les Planes d’Hostoles

La Marta Rius, en acústic a Youtube

Un moment ideal per visitar els museus que tenim més a prop

girona

El gran festival familiar a internet