Infraestructures i serveis

La rehabilitació de l'estació antiga de Ripoll, en via morta

El milió i escaig d'euros que en demana Foment fa inviable la seva rehabilitació com a hotel

És d'estil neoromànic i és coneguda com a la nova estació

La cessió a l'Ajuntament és “un regal enverinat”

O molt canvien les coses, o s'entreveu un trist final per a un edifici emblemàtic de Ripoll, ara en testat de degradació molt important que empitjora amb el pas dels mesos. L'estació de la línia internacional Barcelona-la Tor de Querol d'estil neoromànic de Ripoll està sentenciada, si el govern espanyol, que és qui en té la propietat, no reacciona amb una certa rapidesa i fa un gest que faciliti la seva rehabilitació.

Oficialment, ningú no diu que això sigui així, però, posar a la venda un edifici en estat ruïnós a preu quasi de mercat per vendre'l o llogar-lo és una estratègia per part del govern espanyol que ho fa pensar. Traspassar-la a l'Ajuntament de Ripoll, en principi, és un regal enverinat, perquè qualsevol actuació que s'hi vulgui fer comporta invertir-hi molts diners, i això caldria fer-ho amb una certa celeritat en un moment en què les finances dels ajuntaments en general no estan encara recuperades.

De fet, posar l'estació al mercat és l'enèsim despropòsit del govern espanyol perpetrat per omissió dels últims trenta anys al tram de Vic cap amunt d'aquesta línia, on només ha anat fent pedaços per esperar que els territoris afectats s'autoconvencessin del fet que la millor solució és tancar aquest tram d'aquesta línia. De fet, les dades són il·lustratives per si soles. Així, cal tenir en compte que hi ha trams, entre Ribes de Freser i passat el túnel del Cargol de Toses, on els trens han de circular a la mateixa velocitat que la dels primers anys de funcionament de la línia, que a Puigcerdà va entrar en servei l'any 1922. I només una altra dada, el temps que cal invertir per fer el trajecte entre Puigcerdà i Barcelona és de dues hores i tres quarts, quan en cotxe particular s'hi han d'invertir dues hores i escaig pel túnel del Cadí.

Hi ha hagut moltes converses dels diversos alcaldes amb el Ministeri de Foment i amb Renfe per trobar una solució per a l'estació neoromànica de Ripoll que encara no ha arribat. L'única cosa que es va aconseguir va ser el 2005, amb Teresa Jordà a l'alcaldia, quan el govern espanyol hi va fer una inversió de 500.000 euros per arreglar la coberta de l'edifici. Aquesta inversió s'ha perdut per deixadesa i, en l'actualitat, l'edifici torna a ser un focus d'insalubritat i perill. També hi ha hagut diverses propostes, com la seva habilitació com a museu i centre d'interpretació de la línia transpirinenca, o la ubicació d'un alberg familiar.

Per tot plegat, la diputada d'ERC al Congrés i exalcaldessa de Ripoll, Teresa Jordà, ha demanat a la Ministra de Foment, Ana Pastor, que es pronunciï sobre què pensa fer el govern espanyol amb aquest edifici. Jordà ha demanat a Pastor que “deixin de posar pegats i de llençar diners i que rehabiliti totalment l'edifici, i que s'hi doni un ús municipal a favor del patrimoni de tots”. Jordi Munell, per la seva banda, diu que insistiran en la fixació d'un preu accessible.

LES XIFRES

1,2
milions
d'euros és el preu en què el Ministeri de Foment ha taxat l'edifici per a la seva venda.
300.000
euros
és el cost mínim per a la rehabilitació de noves les finestres i les portes de l'edifici neoromànic.
270
finestres
té l'estació, que va començar a perdre treballadors que hi residien a partir de 1940.

Més de 300.000 euros només per refer finestres

Els aproximadament 300.000 euros que costa renovar les 270 finestres i portes que hi ha a l'estació neoromànica de Ripoll o els 1,2 milions d'euros que demana Foment de preu de venda són dades que parlen de la inversió que cal fer a l'edifici per rehabilitar-lo i de la que cal fer per adquirir-lo. L'alcalde en funcions i electe de Ripoll, Jordi Munell, ha afirmat que la cessió d'aquest edifici a l'Ajuntament seria “un regal enverinat”. Ell mateix ha informat de l'interès que hi ha per part de la iniciativa privada per habilitar-hi un hotel. Els preus que en demana Foment, no obstant això, han fet que els inversors es fessin enrere. Segons ell, els responsables del ministeri i Adif –empresa pública que s'encarrega d'aquests temes– haurien de fer una cessió de molts anys de durada i llogar-lo a un preu simbòlic. Això faria rendible la inversió que cal per rehabilitar l'edifici com a hotel.

L'estació transpirinenca és un edifici emblemàtic de Ripoll, de principis del segle XX, projectat a similitud del monestir. L'edifici s'està degradant des de 1940, quan els treballadors de Renfe van deixar de viure-hi. Havia de ser un dels principals punts de serveis ferroviaris de la línia internacional. Un decret del govern espanyol autoritzava, l'any 1928, l'ample europeu per aquesta via, una reconversió que no s'ha arribat a fer mai, i això ha comportat la pèrdua de la importància estratègica de l'edifici faraònic de l'estació transpirinenca de la capital del Ripollès.

Antics edificis ferroviaris de Portbou, abandonats

Mar Vicente

El municipi de Portbou fa anys que intenta que l'arribada del tren d'alta velocitat no suposi l'abandonament del tren convencional i, a la vegada, recuperar els usos per a unes instal·lacions ferroviàries dimensionades en una època en què el tren donava feina a mig poble i que ara han quedat abandonades. Es tracta d'edificis com la Casa Gran (com es coneix al poble l'edifici que la Renfe posava als treballadors de l'estació), la Casa Dràcula, l'antic dormitori de maquinista i la prefectura, que l'Ajuntament vol recuperar per a altres usos.

Fins ara s'ha parlat de fer un museu del ferrocarril, de fer un hotel, de crear un centre logístic complementari al Far d'Empordà, de fer tallers de reparació de trens i d'una escola de formació de maquinistes. Però també de fer un alberg de joventut o d'un aparcament aprofitant l'espai de l'andana francesa, entre d'altres. Però cap d'aquests projectes per ara ha tirat endavant. De fet, pel camí ja hi ha hagut edificis que han acabat desapareixent. És el cas de les antigues oficines de la duana, que es van enderrocar, i ara l'empresa Cadefer ho utilitza com a oficines. També l'antic dormitori dels maquinistes, on s'havia d'haver fet un hotel que no ha arribat mai, tot i que Portbou fa temps que reclama que no n'hi ha cap al poble.

Cal recordar que abans que tanquessin les duanes el 1992 (pel tractat de Schengen) el nombre de treballadors a Portbou (i també a la Jonquera) era molt superior al d'ara. Després del tancament de la duana, i també ambl'arribada del TAV i l'eliminació del Talgo, s'han anat perdent llocs de feina. I ara Portbou lluita per reconvertir-se caminant cap al turisme, però també oferint un valor afegit al món ferroviari i aprofitant antics espais.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona