Infraestructures i serveis

Les obres de millora de la “carretera de la vergonya”, gairebé enllestides del tot

Els treballs a l'N-141e entre Bescanó i Anglès ja estan en fase d'acabats i, malgrat la pluja, es manté la previsió de tenir-ho a punt a finals de setembre

Les obres de millora de l'N-141e, la coneguda popularment com a “carretera de la vergonya”, entre Bescanó i Anglès ja estan gairebé enllestides, en espera dels últims acabats. Els treballs, en què la Generalitat ha destinat un total d'1,4 milions d'euros, van iniciar-se el 27 de gener amb una previsió de durada de vuit mesos, un termini que el govern català confirma que es complirà. Tot i les freqüents pluges d'aquest estiu, s'ha pogut anar complint el calendari previst.

De fet, al juliol ja es va donar per acabat el gros més important de l'obra: l'ampliació dels vorals –que ha fet disminuir la sensació d'enclaustrament dels conductors– al llarg dels 11,5 km que hi ha entre Bescanó i Anglès –en els trams en què era possible– i també les millores per tal de suavitzar els revolts en dos dels punts més problemàtics de la carretera: la Pilastra i el Pou del Glaç.

Al llarg de l'agost s'ha instal·lat els semàfors als encreuaments de la via verda tant cap a Anglès com a les Planes d'Hostoles (en l'única actuació que s'ha fet a la C-63). I ara ja s'estan fent els acabats finals per tal de donar els treballs per enllestits aquest mes.

Aquestes obres tenien com a objectiu millorar la seguretat viària de la carretera, que té un trànsit d'entre 8.500 i 13.500 vehicles diaris, mentre no s'executa el projecte definitiu de reforma de la via. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ja va deixar clar en la presentació de les obres, l'octubre passat, que eren només per garantir la seguretat en un termini “d'entre tres i quatre anys”.

LES XIFRES

11,5
km
és la llargada del tram en què s'ha millorat la via ampliant-ne els vorals i suavitzant els revolts en dos punts.
1,4
milions
és el pressupost dels treballs de millora de la seguretat de la carretera que ha realitzat la Generalitat.
8
mesos
era la durada prevista de les obres, que van iniciar-se el 27 de gener. El calendari es complirà, segons el govern.

El territori manté la reclamació de la reforma

Tant els alcaldes de la zona com la plataforma ciutadana de la carretera admetien ja a meitat de les obres que s'estava aconseguint millorar la seguretat, a diferència d'altres actuacions anteriors, però alhora mantenien intacta la reclamació d'un nou traçat per a la carretera. La reforma, que està al calaix per falta de pressupost, respon a una reivindicació de fa més de trenta anys.

El govern de CiU s'ha compromès a deixar enllestits en aquesta legislatura tots els trams del projecte perquè puguin ser licitats quan hi hagi diners. En global, la Generalitat calcula que la reforma tindria un cost d'entre 192 i 224 milions. La xifra balla depenent del traçat que s'esculli per fer la variant d'Amer, que té la tramitació aturada des del 2011 per falta de consens en el traçat. Tampoc hi ha consens sobre la variant de Bescanó, que va sortir a exposició pública al març i que ha rebut crítiques i al·legacions dels ajuntaments de Salt i Sant Gregori, així com també de setze entitats que s'han unit per fer-hi front.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona