Medi ambient

Ràdio Liberty anirà a terra

L’Estat estudia restaurar l’espai sense edificis, malmesos després de 20 anys abandonats

Les dependències estan devastades i el Parlament va aprovar renaturalitzar-ho

El complex podria seguir els passos d’una restauració com la del Club Med

El complex de l’antiga Ràdio Liberty, després de dues dècades en desús, pot seguir el camí de les gegantines antenes desmantellades el març del 2006. El Ministeri per a la Transició Ecològica planeja encarregar un projecte tècnic per deconstruir les velles edificacions i renaturalitzar l’espai dunar, de 33 hectàrees, dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ho han confirmat des del Departament de Territori, després d’una visita amb representants de Costes i del parc natural a les instal·lacions, aquest abril.

El 25 de maig farà 20 anys del cessament des les emissions al recinte. Els terrenys, que el règim de Franco havia venut als Estats Units per 7,6 milions de pessetes el 1958, van revertir al govern espanyol. Però l’hermetisme de les emissions durant la guerra freda es va estendre ara als plans de futur per al complex. L’últim moviment visible, de fet, va ser la caiguda de les antenes. Però des del 2006, tot i el ball de projectes i iniciatives, els edificis han estat objecte d’una degradació accelerada per l’espoli, primer; el vandalisme, després, i les botellades furtives de joves, que s’han intensificat en plena pandèmia.

Tot plegat restava pendent d’un acord entre els governs estatal i català, que el 2007 havien subscrit un protocol de col·laboració. L’Ajuntament de Pals va tramitar en paral·lel una requalificació dels terrenys com a espai verd, per evitar la temptació que s’hi edifiqués per a usos residencials. La Generalitat va obrir la porta a cedir en concessió els terrenys i les instal·lacions a projectes privats, i n’hi va haver dos en pugna el 2014: d’una banda, un memorial de la guerra freda i, d’una altra banda, Aquam –presentat per la Fundació Mar–, amb un centre d’interpretació de la costa i els ecosistemes marins. Aquest darrer va estar molt a prop de la concessió però, després d’anys d’al·legacions i canvis introduïts sobre diversos estudis ambientals, el Parlament va instar la Generalitat al juliol a enterrar el projecte i aturar la licitació.

Va ser arran d’una resolució dels comuns, amb una esmena pactada amb JxCat i ERC “per rehabilitar hàbitats” i “eliminar el màxim d’edificacions existents”. El servei de Costes sembla que n’ha pres nota, dins la tendència conservacionista de recuperar domini públic, com ha passat recentment amb la reculada del passeig marítim de Platja d’Aro i fa una dècada amb els bungalous derruïts del Club Med, al cap de Creus.

Veus a favor

Si l’enderroc es consuma, se satisfaran les reivindicacions de Salvem la Platja de Pals, que s’oposava frontalment al projecte Aquam i reclamava que es recuperés ambientalment l’espai.

El director del parc natural, Ramon Alturo, va admetre que el Ministeri els ha demanat informació sobre els valors naturals a preservar a l’àmbit. I espera que la decisió final arribi aviat. Cap de les fonts consultades gosa avançar terminis, però confien que els fons europeus contra la pandèmia aplanin el camí per endreçar la parcel·la.

LES DATES

25.5.2001
Dia en què van finalitzar
les emissions de Ràdio Liberty des del centre de Pals, iniciades el març de 1959
22.3.2006
Dia en què van caure
les antenes, com a primer pas d’un desmantellament que ara podria ampliar-se als edificis

Posar fre a l’incivisme, primer repte

Pel consistori de Pals, la gran preocupació és ara mateix “el pròxim estiu”, explica l’alcalde, Carles Pi. El darrer va ser un malson per les constants entrades de gent i grups de joves i adolescents per fer festes clandestines al complex. Des del municipi, han obert converses amb Costes de l’Estat i la Generalitat per mirar de reforçar tancaments i control, una tasca que en els primers anys havien garantit vigilants jurats, però que ara han d’assumir policies locals en una població amb pocs efectius i molts quilòmetres quadrats per patrullar.

Pi ha traslladat la petició a Costes, que també està en estudi, ja que els edificis estan plens de vidres trencats i obertures al terra amb el risc de caigudes a dipòsits de diversos metres de profunditat. L’alcalde no es pronuncia sobre el futur dels edificis, ja que tampoc veurien malament la conservació parcial com a centre d’interpretació. De fet, continua “sobre la taula” el projecte per reubicar alguns trams d’antenes en un giratori com a testimoni del passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona