Administracions

Entitats volen salvar part de Ràdio Liberty

Salvem la Platja de Pals, el Cercle Català d’Història i l’associació del museu virtual de l’emissora reclamen preservar-hi alguna edificació

Aspiren a influir en el disseny del projecte i blindar zones d’expectativa arqueològica

La notícia que el Ministeri per a la Transició Ecològica vol encarregar un projecte tècnic per restaurar la parcel·la de l’antiga Ràdio Liberty, a Pals, amb l’enderroc de tots els vells edificis, ha causat neguit entre diverses entitats del poble que reclamaven una solució a l’abandonament de les construccions, encara que no tan dràstica. Amb matisos, totes coincideixen que cal renaturalitzar bona part dels espais lliures, de 33 hectàrees, però també alerten que a banda dels edificis construïts expressament per a l’emissora, en un context de guerra freda que voldrien testimoniar en un centre d’interpretació, també hi ha un patrimoni en risc inexplorat entre finals de l’edat mitjana i la moderna.

Entre les entitats palsenques, el nexe comú de l’oposició a les idees fins ara plantejades per rehabilitar el complex era la vocació privada de les concessions, que implicaven restringir-ne l’ús al pagament d’entrada i amb projectes que implicaven obres i noves construccions afegides. Però no pas l’enderroc general. Pau Bosch, portaveu de Salvem la Platja de Pals, creu que “caldria rehabilitar un edifici com a centre d’estudi i interpretació del parc natural i Ràdio Liberty”. I un parer similar expressa l’historiador local Narcís Subirana, regidor en l’oposició, amb Compromís amb Pals, i col·laborador del Cercle Català d’Història.

Contacte amb institucions

La subdelegació del govern estatal ha pres nota d’aquestes reivindicacions en visites a les instal·lacions amb les entitats, que també han adreçat cartes al Ministeri per a la Transició Ecològica i el de Cultura. Diverses fonts relacionades amb l’ens avancen la predisposició que el projecte de renaturalització de l’espai inclogui “un procés de diàleg amb l’Ajuntament, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i veïns i entitats” per ajustar l’abast de la intervenció, per part de l’equip redactor que rebi l’encàrrec.

En paral·lel, Bosch i Subirana tenen previst reunir-se amb l’alcalde, Carles Pi, per mirar de trobar una posició de consens amb el consistori, que no veuria malament conservar edificacions, però el batlle recorda que fins ara les administracions de l’Estat –titular dels terrenys– i la Generalitat –que els hauria de cogestionar– no s’han assegut a la taula.

Coses a preveure

A banda de preservar algunes edificacions, que també podrien servir per a oficines del mateix parc natural o punt de suport per als Agents Rurals, destaquen Bosch i Subirana, el mateix consistori també s’havia plantejat en el passat que poguessin utilitzar-se en part com a punt logístic i per a l’emmagatzematge de la maquinària i estris necessaris per a la brigada durant la temporada d’estiu. Tots dos recorden que la protecció de l’àmbit, com a parc natural, impediria construir-hi res més un cop es consumessin els enderrocs. Bosch també recorda que l’edifici d’oficines és obra de l’arquitecte barceloní Agustí Borrell Sensat, exponent destacat del racionalisme a Catalunya a mitjan segle passat.

També fonts del Cercle Català d’Història assenyalen que hi ha restes de patrimoni on diverses campanyes d’excavacions han detectat troballes a l’entorn de la desapareguda vila marinera dels Masos de Pals, avui colgada parcialment sota les dunes de sorra acumulades per la tramuntana i els corrents marins, i amb l’expectativa de trobar el port des del qual s’ha aventurat que podria haver salpat Cristòfor Colom per descobrir les Amèriques.

Pel portaveu de Salvem la Platja de Pals, a més, caldria “engrandir els límits del parc natural, perquè incloguin l’aparcament exterior, i tota aquesta zona considerada bé cultural d’interès nacional (BCIN) amb la Torre Mora” dins del perímetre de protecció ambiental. A banda, en l’aspecte ambiental, creuen que caldria protegir espècies amenaçades de flora i fauna i recuperar, a l’estil de la Pletera de Torroella, dues zones d’aiguamolls dessecades per aixecar-hi antenes i edificis.

Control davant excessos

El vandalisme i la proliferació de festes juvenils són una de les xacres que ara sembla accelerar l’actuació del Ministeri, però Bosch augura que “si es fa un simple enderroc, sense control, els problemes per l’incivisme continuaran”.

Els problemes de botellades es van agreujar a l’estiu, per la pandèmia, i han persistit per Setmana Santa i aquest mateix divendres al vespre. Però també s’han trobat gandules i cintes d’equilibri clavades a la Torre Mora. Per l’entitat, mantenir-hi activitat periòdica eliminaria la sensació d’impunitat.

Un possible museu, ara ‘clandestí’

El palafrugellenc Toni Bernabé és una de les persones que atresoren diverses peces de l’antiga emissora rescatades de l’espoli abans que el complex quedés sense vigilància, fa tot just una dècada. A través d’internet, ha bastit un museu virtual que també retroalimenta a través de les xarxes socials , però amb peces que ara conserva a casa seva i que estaria disposat a cedir, tot i la “desconfiança” davant qualsevol anunci de les institucions després de comprovar l’abandonament del recinte. “L’han deixat degradar i ara l’enderroc sembla inevitable, potser era la intenció inicial”, lamenta.

Amb les peces –com ara interruptors de mercuri, commutadors i un gran rellotge digital restaurat per un palamosí–, imatges i documents, un petit museu tindria recorregut a Pals. També, teòricament, Radio Nacional de España conserva materials rescatats, però Bernabé creu que el seu destí futur, si no avança cap iniciativa a Pals, serà cedir-les a la Unió de Radioaficionats Espanyols (URE).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Olot millora el passeig de les populars grederes del volcà Montsacopa

OLOT

Lloret posa un radar urbà per fer complir el límit de 40 km/h de la GI-682

LLORET DE MAR
el temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè amb ruixats o xàfecs a partir del migdia al Pirineu o Prepirineu

Barcelona

Eurofund estudia emprendre accions legals contra la Paeria per la paralització del projecte comercial de Torre Salses

Lleida

Els treballadors del 112 reclamen la internalització del servei d’atenció telefònica d’emergències

Reus

La central nuclear Vandellòs II inicia el 25è cicle d’operació

Vandellòs

Alerten que l’any 2050 hi haurà més residus plàstics que peixos

Lleida
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Menys núvols i alguns ruixats

barcelona

AVLO ja opera entre Barcelona i Madrid amb quatre connexions diàries

barcelona