Societat

la crònica

«We hate Barcelona»

Fins l'any que ve, si Déu vol. La d'ahir va ser l'última cita de la Champions que feia escala a Barcelona, circumstància que implica que, almenys fins la temporada vinent, no hi haurà més revetlles per a l'afició rival. El d'aquest any, però, ha estat un comiat fred. Tot i l'hospitalitat característica de Barcelona amb els hostes forans, el Chelsea meeting point que es va habilitar durant tot el matí i la tarda al Port Olímpic, presentava un aspecte trist. Amb prou feines s'hi van acostar alguns centenars, pocs, d'aficionats del selecte club londinenc. La majoria, peregrinaven pel centre i les Rambles. Un èxit, per tant, més que discutible de l'operatiu, i tot plegat el mateix dia que l'Ajuntament i la UEFA acordaven fer un seminari de treball sobre «metodologies i experiències en la rebuda d'aficionats per a partits de futbol».

A les 16.00 hores, i sota un sol primaveral clement, una immensa pantalla gegant retransmet el partit de tornada de l'eliminatòria Chelsea-Barça del 2004, amb escàndol arbitral inclòs. Ni reviure els gols de Lampard o Terry –quina falta, Déu meu!!!– anima uns insulsos supporters més centrats a escurar el got de cervesa que, falsament, els han encolomat com una pinta a 4 euros. La mida és la d'una canya, i encara gràcies. «Són respectuosos i, a diferència dels del Bayern, beuen relativament poc» comenta una cambrera. De feina, més aviat poca. De fet, també explica que a la meitat de companyes que estaven contractades les han enviades a casa. Mala cosa. Els inevitables venedors ambulants, en aquest cas de pins o d'un matusser programa de mà del partit, no tenen gaire millor sort. En plena crisi, no faran calaix. Resignació, doncs. Un conegut local d'striptease del Paral·lel ha repartit un generós plec de fullets entre les taules. Potser tindran més sort...

En aquest microcosmos, John Terry beu a part. És un Déu. El seu nom il·lustra la majoria de samarretes que transiten pel Port Olímpic. La veneració és majúscula, tot i el seu monumental error en la final de Moscou de l'any passat. «A Terry se li perdona tot, és un símbol», comenta un aficionat que recorda més un executiu que un supporter. Americana d'estiu i sabata Casual. El Chelsea és un equip en què l'exclusivitat és un distintiu. És clar que tampoc falten els que llueixen impúdicament panxa impossible i tatuatges tabernaris. Sense samarreta, la vermellor ja impregna la seva pell. Avui es recordaran del sol de Barcelona. Una televisió fa un directe, i un grupet s'amuntega al voltant de la càmera. Barrets mexicans, càntics i les profètiques crides a la victòria. Una iconografia completa, en la qual no falta una proclama per escalfar una mica els ànims. «We hate Barcelona, we hate Barcelona», esbomben. Sort que ja s'acaba...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat batrà rècord de recepció de vacunes la setmana que ve amb 6 milions de dosis

Madrid

Mor la conductora d’una furgoneta en un accident a la C-15 a la Pobla de Claramunt

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Puja la temperatura màxima

Barcelona

El vaixell Open Arms torna al mar després de dos mesos i mig de bloqueig administratiu a Itàlia

Barcelona

Salut investiga un brot de covid amb almenys 24 estudiants catalans de Batxillerat en viatges de fi de curs a Menorca

Barcelona

Desarticulada una banda de dos clans familiars de Barcelona dedicada al tràfic de cocaïna, marihuana i armes

Barcelona

El Tribunal de Comptes rebutja retardar el cas per les despeses d’acció exterior amb el suport de l’Advocacia de l’Estat

Madrid

El Mobile World Congress espera rebre entre 25.000 i 40.000 visitants presencials la setmana que ve

Barcelona

Més de la meitat dels catalans ja han rebut almenys la primera dosi de la vacuna contra la covid-19

Barcelona