Societat

El Parc Natural de l'Alt Pirineu presenta una nova espècie d'arbre a la flora catalana

La savina turífera ('Juniperus thurifera') es troba a la Mediterrània, però no s'havia localitzat al Pirineu català

Responsables del Parc Natural de l'Alt Pirineu han presentat la descoberta d'una nova espècie d'arbre a la flora catalana. Es tracta de la savina turífera (Juniperus thurifera), present en altres zones de la Mediterrània, però que no havia estat mai localitzada al Pirineu català.

El director del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Jordi Palau, ha presentat aquest matí a Alins una nova espècie d'arbre per a la flora catalana i que s'ha localitzat en tres zones del parc. Es tracta de la savina turífera (Juniperus thurifera), una espècie present en àrees de muntanya de clima mediterrani continental i que pot localitzar-se des de la serralada de l'Atles fins als Alps, però que mai fins ara havia estat localitzada en territori català. De fet, a nivell de Pirineu només s'havien detectat exemplars en dues zones franceses, concretament a la conca alta dels rius Garona i Arièja.

Confusió amb la savina comuna
Palau ha comentat que fins ara la presència d'aquesta espècie havia passat desapercebuda perquè es confonia amb la savina comuna, que és molt semblant i molt freqüent a Catalunya i al Pallars. Tot i això hi ha dues diferències principals que les converteixen en espècies diferents. Les petites pinyes carnoses (gàlbuls) de la savina turífera tenen un color blavós quan maduren mentre que les pinyes de la savina comuna són entre marrons i taronges.

L'altra diferència és que la comuna no passa mai de ser un arbust mentre que la turífera pot arribar a una alçada molt més alta i créixer en forma d'arbre. Poden arribar fins als vint metres d'alçada però les més grans que s'han vist al Parc de l'Alt Pirineu en fan set o vuit.

La savina turífera és un arbre perennifoli pertanyent a la família de les Cupressàcies, com el xiprer o els ginebres. De jove té les fulles punxegudes i d'adult en forma d'esquama. També té sexes separats, per tant, hi ha savines mascle i savines femella. S'han trobat en altituds des de 900 metres fins a 1.600, però la major part viuen entre 1.100 i 1.400 metres i en llocs molt assolellats, rocosos i de sòl prim.

El 80% de la població es localitza a Alins
El 80% de la població es localitza a la solana d'Alins -a la vall Ferrera- i es calcula que en total n'hi ha aproximadament entre 3.500 i 4.200 exemplars. En zones com la vall de Cardós (2%) o la zona d'Escaló (3%) té una presència força escassa. Per aquest fet, els responsables del parc es plantejaran la necessitat de prendre mesures per evitar-ne la desaparició.

La descoberta, de manera casual pel biòleg i treballador del parc Pere Aymerich, es va produir a finals del passat desembre. Des de llavors se n'ha estudiat la situació en què es troba l'espècie. El passat juliol el descobridor va publicar finalment un article al Butlletí de l'Institut Català d'Història Natural, publicació científica que acredita la descoberta.

En aquesta serralada es considera que és una espècie que ha sobreviscut de forma residual, testimoni d'un període amb clima mediterrani de muntanya, sec i fred, que es va produir just després de l'últim període glacial.

Els llocs on habita la savina turífera són hàbitats d'interès comunitari prioritaris, especialment protegits per la Directiva d'Hàbitats de la Unió Europea, fet que incrementa la importància del patrimoni natural del Parc de l'Alt Pirineu. Actualment, el Parc Natural ha encarregat un estudi detallat sobre la distribució, la mida de la població i la biologia de la savina turífera, amb la finalitat de poder establir les mesures de conservació i gestió més adequades per a l'espècie.

L'acte de presentació que s'ha fet a l'Ajuntament d'Alins ha comptat amb l'assistència del Director General de Medi Natural, Joan Pallisé, i el president del Parc Natural de l'Alt Pirineu, Martí Boada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aposta per valorar el peix local i els pescadors

palamós

“Han fet que es perdi del tot el respecte a la policia”

barcelona

Del botellot als plats pel cap

barcelona

Banyoles demana un nou model energètic

BANYOLES

Inicien les obres del Mas Pere, a Calonge

calonge i sant antoni

Violents o víctimes?

barcelona

Olot recupera la Fira de Sant Lluc, amb novetats

OLOT

Primera edició “rodona” del festival comercial i cultural guixolenc ‘D’Aquí’

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Roses estrena un servei de suport educatiu a infants i adolescents amb riscos

ROSES