Societat

BEGONYA GASCH

Directora de la Fundació El Llindar

“El sistema educatiu centrifuga els alumnes”

L’abandonament escolar prematur és un problema estructural de país
El malestar profund de molts nois i noies és un obstacle per aprendre, i això no es resol només amb dissenys curriculars

Begonya Gasch és la directora de la Fundació El Llindar, una institució, situada al Barcelonès i al Baix Llobregat, que ofereix als joves que no se’n surten en el sistema educatiu ordinari uns itineraris formatius adaptats que tenen un gran component pràctic: les escoles de noves oportunitats.

Com n’hem de dir: escola de segones oportunitats o de noves oportunitats?
A Catalunya ens estem dient escola de noves oportunitats. A la resta d’Espanya es diu escoles de segona oportunitat.
Quina diferència hi ha?
L’escola de segona oportunitat, que és on va néixer el concepte (El Llindar en som fundadors amb cinc entitats més d’arreu d’Espanya), vam beure del model de Marsella. A França és un model que està molt estès des de fa més de vint anys. A Marsella, a l’abandonament escolar prematur hi donen una resposta que té un encaix administratiu i econòmic important. El 100% està cobert pel govern central, el govern local i una part de les empreses.
No és el vostre cas.
No. Nosaltres no tenim ni certificació, ni titulació per als alumnes, ni estabilitat econòmica. Les escoles de Catalunya ens mantenim amb concursos públics i amb subvencions. El que és preocupant no és només les dificultats econòmiques de les nostres entitats, sinó la manera que té l’administració de resoldre el problema estructural de l’abandonament escolar prematur, que és d’un 19%.
Com ho hauria de fer?
Primer ens han de tenir compte. En aquest moment, a Catalunya som set escoles de noves oportunitats: la Fundació Adsis, la Fundació Comtal, la Fundació Marianao, Salesians Sant Jordi, la Fundació Intermèdia, que s’està constituint, la Fundació Gentis, i el Llindar.
Totes tenen finançament públic?
Sí, però amb concursos públics.
Són concursos per a un any?
En el millor dels casos, per a dos. El que demanem és estabilitat financera. El Llindar té 400 alumnes. Tant els menors, que s’articulen amb l’ESO, com els majors d’edat, se sustenten amb concurs públic, que primer s’ha de convocar i després algú ha de guanyar. Un any ens va passar que no va sortir el concurs públic dels majors d’edat. Teníem 270 alumnes.
I què vau fer?
Ens vam buscar la vida. Aquest és el compromís de les entitats que intentem aportar la manera de resoldre aquest problema. El Llindar va tenir clar que no podíem repetir amb aquests 270 alumnes el mateix que ja els havia passat a la secundària obligatòria.
No els volíeu deixar penjats.
Exacte. Tenim un sistema educatiu que no funciona, que centrifuga sistemàticament alumnes de la pitjor manera i aquests acaben abandonant.
Per què els centrifuga?
Perquè no els dona un bon lloc, no té en compte els seus interessos, perquè és un sistema molt protocol·lari, és una escola molt burocratitzada, enfocada al rendiment i a l’eficàcia només, i hem de trobar la manera de mesurar quines són les trajectòries educatives. El sistema està focalitzat en això i n’hi ha molts que en queden fora.
Què els oferiu vosaltres?
Els oferim uns recorreguts i itineraris de llarg temps. Poden estar d’un a cinc anys a El Llindar, mentre que el sistema ofereix formacions curtes i de resultats immediats. També els oferim l’acompanyament. Això significa fer costat a la persona. Són nois i noies que venen amb moltes dificultats.
Quin tipus de dificultats?
Cadascú té la seva motxilla, però n’hi ha una que és molt comuna, que és que venen de tenir una experiència de fracàs i de molt patiment a l’escola ordinària, de molts anys de no ser ningú. No per la mala voluntat dels professionals. Hi ha gent que s’hi deixa la pell. És tot un sistema caduc que no mira què necessita cadascú i li fa una oferta personalitzada.
Acostumen a estar vinculats a problemes econòmics de les famílies?
No necessàriament, però, en general, estem parlant de famílies vulnerables i de situacions molt i molt complicades. La punta de l’iceberg pot ser gent que no té un lloc per dormir, a qui hem de pagar habitacions perquè hi puguin dormir. Això és la punta de l’iceberg. Imagina’t un noi que fa cinc anys que és en una aula tenint la sensació que no és ningú, que és l’últim de la fila.
Això passa a l’ESO?
A l’ESO i, en aquests moments, això ja passa a la postobligatòria. Als cicles.
Com van a parar els alumnes a El Llindar?
Poden venir de dues maneres. En l’etapa obligatòria, de tretze a setze anys, aquests alumnes estan matriculats al seu institut de secundària i llavors venen aquí a través d’un concurs públic que va treure el Departament d’Educació.
I qui els deriva cap a El Llindar?
En el cas dels menors, els instituts els aconsellen que vinguin amb nosaltres. Un alumne està matriculat a l’institut i un professor li diu: “Ves allà.” Li pot dir: “Allò és un lloc d’oportunitats” o “Jo aquí no t’aguanto”.
Déu n’hi do, la segona opció.
El primer que jo faig quan venen és trobar-me amb ells per escoltar-los. Molts cops tenen la sensació que no són ningú, que són l’últim de la fila. Sempre els han dit que no serveixen per a res.
I aquí canvieu el discurs.
Una alumna ens va dir: “Aquesta escola no s’ha donat per vençuda amb mi, està amb mi en la lluita de poder-me donar una bona oferta educativa.” Ara està a la postobligatòria. Els alumnes arriben amb la sensació que no són ningú, que no han tingut un bon lloc a la seva escola. Per a la gran majoria, sobretot els que no són nouvinguts, el malestar va començar a segon de primària. Després hi ha els nouvinguts, que venen amb unes trajectòries migratòries molt complicades.
Teniu prou places per a la demanda que hi ha?
No. Hi ha molta més demanda que oferta. A El Llindar, per a la postobligatòria oferim 270 places i hem tingut gairebé 600 demandes. Hem deixat més gent fora de la que hem pogut agafar i als altres centres passa igual.
Per què l’administració no aposta més per aquest model?
El Departament d’Educació ha d’entendre que té un problema i acceptar-ho. Nosaltres volem ser complementaris del que el sistema educatiu ofereix, però no es compta amb nosaltres perquè puguem fer la feina amb totes les garanties. Aquest any s’han posat en marxa unes proves pilot en instituts públics una mica amb el nostre model. A nosaltres no ens han tingut en compte més enllà de tenir alguna conversa.
Quina solució proposen?
La solució que donen és fer un concurs públic. Amb el SOC, del Departament de Treball, treballem a través dels fons europeus i els programes de garantia juvenil. Amb el Departament de Treball vam construir la part de la postobligatòria a partir dels setze anys. De tota manera, hi ha la dificultat de resoldre un problema de país gravíssim que es diu abandonament escolar prematur, dels més alts de tot Europa.
La taxa d’abandonament escolar ha baixat els darrers anys.
Els instituts tenen evidències que hi ha més graduats en ESO, però això no vol dir que els alumnes tinguin millors competències acadèmiques i millors condicions personals per poder treure amb èxit el cicle formatiu. Jo, amb els meus alumnes, ho veig. Gent que ha fet un procés espectacular arriba a uns cicles que són acadèmics.
Quines especialitats teniu a El Llindar?
Imatge personal, mecànica, sala i cuina i fabricació digital, que és la novetat.
Teniu dades per avaluar l’èxit dels vostres alumnes?
Un 66% té una sortida d’èxit. Per nosaltres, l’èxit és continuar amb la formació.
Feu uns itineraris que podien durar entre un i cinc anys. És un marge de temps molt ampli, oi?
Perquè depèn de cadascú. Hi ha gent a qui li poden interessar les nostres formacions de la postobligatòria, de les famílies professionals, i hi ha gent que no. Després l’acompanyarem a un altre lloc. N’hi ha que després d’acabar l’obligatòria fan un any d’imatge personal i no és el que esperaven, però potser la sala sí que els agrada. Poden recórrer diferents itineraris. Nosaltres hem de tenir tota l’oferta perquè puguin triar. Tot això està pensat perquè puguin anar als cicles en millors condicions acadèmiques i personals.
I us en sortiu?
Ara mateix tenim una jove d’ètnia gitana a imatge personal que està treballant amb nosaltres. Ha fet el cicle mitjà d’imatge personal i ara vol fer el superior. Arribarà molt més ben preparada que la que ha tingut un recorregut ordinari als cicles mitjans, perquè el cicle mitjà d’imatge personal és un cicle que toquen caps de nines i no tenen l’espai real de treball. A l’escola de perruqueria tenim un saló de bellesa on entren els clients. Aquest és l’altre gran eix que oferim les escoles de noves oportunitats: alternança entre formació i treball. S’aprèn treballant, fent. Pensar amb les mans.
És el que en diuen formació dual.
En diuen formació dual però a nosaltres no ens hi compten. Un element important de les escoles de noves oportunitats és l’empresa. L’empresa no és l’element final on el jove va a fer pràctiques. Per nosaltres, l’empresa hi és des del minut zero. Els nostres joves, per exemple, després del segon any fan una estada al grup de restauració Tragaluz, que ens aporta coneixement i ens diu quin recorregut han de tenir els alumnes que després contracten.
Els darrers anys ha canviat el mètode d’aprenentatge. Es treballa per competències, projectes… Això està ajudant que els joves se sentin menys exclosos del sistema? Heu notat un canvi?
Les millores en l’educació no els han tocat encara als joves que ara ens arriben. Crec que l’educació va millor i que l’educació és experiència, que és el que les escoles de noves oportunitats oferim des del minut zero. Hi ha nois i noies que tenen moltes dificultats, un malestar que és un obstacle per aprendre, i això no es resol només amb dissenys curriculars. Cal una mirada diferent, cal una escolta diferent, cal un acompanyament diferent. L’experiència que tinc és que ha augmentat el fracàs del sistema.
Quants alumnes d’escoles de noves oportunitats hi ha a Catalunya?
Hi ha uns 3.000 joves a Catalunya. A El Llindar en tenim uns 400 cada any.
Treballeu en xarxa?
Sí. Les escoles de noves oportunitats catalanes hem aconseguit posar en l’agenda que hi ha un problema estructural de país i que nosaltres som una resposta d’èxit. A nivell legislatiu, però, no hem aconseguit res. Al decret d’inclusió hi va sortir el concepte de centre de noves oportunitats, però no es va desplegar. No hi ha finançament. Hem enviat esmenes a la Lomloe (llei orgànica de modificació de la LOE) i no ens han tingut en compte. Ara la gran aposta és articular l’FP amb noves oportunitats, que és el títol de la jornada que farem el 29 d’octubre: Les noves oportunitats: un repte per a la formació professional.

Un lloc al món

Begonya Gasch explica que quan va començar el projecte d’El Llindar li deien que allà el que hi havia era “bojos i delinqüents”. Ella, però, té una concepció molt diferent dels joves que arriben a aquesta fundació. “M’he trobat amb gent que pateix molt, que té un malestar profundíssim i ens ho fa saber de la pitjor manera: amb conductes embogides i amb conductes delictives”, explica. És la seva manera de dir: “Ei, que soc aquí, no em posis l’últim de la fila”. Tot i això, a El Llindar no els tracten amb condescendència. “Aquí tothom té molts elements per posar-se en un racó a plorar –diu Gasch–, però no parlem de pobrets ni de víctimes. La vida és molt fotuda i amb el que t’ha passat has de tirar endavant”, es diu als alumnes. “El que hem de fer és acompanyar-los i ajudar-los a adonar-se que ells també tenen un lloc al món”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Invertiran 400 milions en el nou Trueta

GIRONA

El gran esdeveniment mig oblidat de Banyoles

BANYOLES
GIRONA

Festa dels 4 Rius per escalfar l’inici de Fires

Palafrugell rescindirà per avançat el contracte de neteja d’acord amb Urbaser

PALAFRUGELL
societat

Un miler mossos i policies locals es manifesten per “la professió”

Catalunya supera el milió de contagis acumulats de la Covid

girona
SOCIETAT

S’inicien les obres d’un bloc de 105 pisos assequibles

societat

Donen 400 ordinadors amb accés a internet a famílies

societat

Junts reclama parcs inclusius a tots els barris de Barcelona