Societat

Descobreixen mecanismes de control del VIH que ajudarien a trobar una cura pel virus

A més, l’Hospital del Mar condueix a un canvi de paradigma per prevenir fractures òssies en pacients amb VIH

En els dos avenços científics han participat investigadors catalans

Un grup d’investigadors catalans i de la resta de l’Estat han identificat elements implicats en el control espontani del VIH, una capacitat que tenen tan sols un 1% dels malalts i que els permet evitar el desenvolupament del virus per si mateixos sense prendre tractament. Aquest avenç obre la porta a establir “potencials dianes terapèutiques” que es puguin estudiar en el futur per tal d’aconseguir la cura per la malaltia, segons han explicat els equips de recerca. Actualment, al món hi ha aproximadament 36,7 milions de persones que viuen amb infecció pel VIH i es calcula que prop de 1,8 milions d’individus es van infectar durant el 2017. A dia d’avui encara no hi ha una cura pel virus.

La troballa l’han realitzada investigadors del grup de recerca d’Infecció i Immunitat (INIM) de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), juntament amb un grup de recerca de l’IBIS/HUVR de Sevilla i en col·laboració amb altres grups de recerca de la Red de Investigación en Sida (RETICS-RIS) de l’Instituto de Salud Carlos III.

Els científics informen que han estudiat un grup seleccionat de pacients infectats pel VIH dels anomenats “controladors d’elit”, és a dir, que tenen la capacitat de controlar el virus per si mateixos, alguns d’ells durant molts anys, encara que no prenguin tractament antiretroviral. Per a la comunitat investigadora aquests pacients representen “un model idoni per aprofundir en el coneixement dels mecanismes mitjançant els quals els sistema immune d’algunes persones és capaç de controlar el virus de manera espontània”. Segons els experts, els resultats obtinguts “han demostrat diferències entre els pacients que mantenen el control viral durant anys i els que perden el control virològic amb el temps”.

Tot i que el tractament mèdic actual és eficaç i permet millorar la salut dels pacients, prolonga la vida dels infectats i redueix les taxes de transmissió, no és curatiu. Per tant, els pacients de VIH han de prendre medicaments tota la vida. Per aquest motiu, un dels principals objectius actuals entre els investigadors en matèria de VIH és la recerca d’estratègies de tractament alternatives que potenciïn el sistema immune amb la finalitat d’assolir, el que s’anomena cura funcional del VIH o remissió virològica persistent.

Canvi de paradigma per prevenir fractures òssies

També en l’àmbit de la recerca, investigadors i metges de l’Hospital del Mar i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) han demostrat per primera vegada que la causa dels problemes d’osteoporosi i de fractures òssies en pacients amb VIH és la resposta del cos a la presència del virus, en forma de processos inflamatoris, i no només al tractament antiretroviral, com es pensava fins ara.

L’estudi, publicat per la revista Journal of Antimicrobial Chemotherapy, ha utilitzat una tècnica de mesura de la qualitat de l’os dissenyada als Estats Units en col·laboració amb professionals de l’hospital barceloní, per certificar que el risc de fractures està relacionat amb la inflamació sistèmica que provoca la infecció. El descobriment significa un canvi en la concepció d’aquestes afectacions i en la manera d’abordar-les.

L’esperança de vida dels pacients amb VIH s’ha allargat gràcies als tractaments antiretrovirals, però a la vegada, han desenvolupat tot un seguit de comorbiditats, altres patologies associades a la medicació que prenen, com ara problemes cardiovasculars, renals o ossis.

Els pacients amb infecció per VIH tenen tres vegades més probabilitats de patir una fractura òssia, xifra que s’eleva fins a sis en el cas de trencaments de maluc.

El doctor Robert Güerri, metge adjunt del Servei de Malalties Infeccioses i autor principal de l’article, destaca que en el tractament del VIH s’està produint un canvi de paradigma ara que es pot garantir la supervivència dels pacients i el control de la infecció.

Abans aquestes eren les principals preocupacions, però ara la missió vira a millorar la qualitat de vida dels pacients i prevenir les malalties que estan associades al VIH.

L’estudi

Els investigadors han comprovat l’evolució de la salut òssia de 20 pacients amb VIH durant un any de tractament i l’han comparat amb la de persones que no pateixen la infecció.

La conclusió és que el virus provoca una infecció crònica que desperta la resposta del sistema immunològic a través d’un procés d’inflamació. És aquesta resposta la que afecta la salut dels ossos dels pacients.

“És el mateix VIH el que afecta l’os, mentre el tractament antiretroviral millora l’estat ossi dels pacients”, afirma el doctor Güerri. Per tant, l’acció dels antiretrovirals, que fan disminuir la càrrega vírica, també redueix la inflamació i, així, el risc de fractura. “El tractament antiretroviral fa baixar la densitat mineral òssia, però la qualitat de l’os, com que estem millorant l’estat inflamatori, en realitat, millora”, analitza.

Segons les proves, l’estat dels ossos dels pacients va passar d’un nivell 86 de mitjana, quatre punts per sota del de les persones del grup de control, a assolir el mateix nivell un any després d’iniciar el tractament.

En pacients amb VIH, les proves de densitometria mostren una disminució de la densitat mineral òssia (els nivells de calci a l’os), un indicador de risc de fractures. Però tal com posa de manifest l’estudi, aquesta prova, per si sola, no prediu si el pacient patirà problemes.

Per això les proves de la investigació es van realitzar amb la tècnica de microindentació, que mesura la duresa dels ossos gràcies a uns petits cops que es donen a la tíbia amb una microagulla. Es tracta d’una tècnica pionera al món que va crear un físic als Estats Units, però que al principi no li va donar aplicació clínica. Va ser l’Hospital del Mar qui la va importar, desenvolupar i implementar fa uns anys.

Diversos centres d’altres països ja s’han interessat pel sistema microindentació i els seus protocols d’aplicació, desenvolupats pels professionals de l’Hospital del Mar, i han demanat ajuda al centre per utilitzar-lo. El doctor Güerri preveu que aquesta tècnica tindrà un “ús clínic generalitzat bastant aviat” ja que dona una informació “directa” i “específica” sobre la qualitat dels ossos. No es tracta d’una prova que substitueix la densitometria, sinó que la complementa.

Una possible diana terapèutica

El principal autor de l’article destaca que es tracta d’un canvi de paradigma en l’abordatge de les comorbiditats òssies en malalts amb infecció per VIH. “Amb aquesta tècnica complementem la informació de la densitometria i veiem l’estat de l’os i el risc de fractura, de manera que podem contemporitzar possibles canvis de tractament”, assenyala.

Fins ara, en detectar-se un descens acusat de la densitat mineral òssia amb la densitometria, s’optava per canviar el tipus de tractament antiretroviral del pacient i es deixava d’utilitzar el de primera elecció per evitar el risc de fractures. Ara, l’estudi publicat confirma que, en la major part dels casos, no cal realitzar aquest canvi.

A més, els autors del treball apunten que una via de senyalització, una molècula, la Wnpt (ß-catenina), implicada en el procés de desenvolupament de l’os, podria ser una diana terapèutica en aquests pacients. En aquesta línia, els investigadors volen estudiar nous fàrmacs per evitar problemes ossis sense necessitat de canviar el seu tractament amb antiretrovirals.

L’estudi ha comptat amb la participació de professionals dels serveis de Malalties Infeccioses i de Medicina Interna de l’Hospital del Mar, així com de membres del Grup de recerca músculo-esquelètica de l’IMIM. També hi ha col·laborat el doctor Todd T. Brown, de la Johns Hopkins University, als Estats Units.

A l’Hospital del Mar, un pacient explica que va començar a patir osteoporosi fa uns deu anys, però que havia anat trampejant les afectacions fins que l’octubre de l’any passat va relliscar i va caure d’esquena. Notava “molt de dolor” i, si primer li van dir que es tractava d’una contractura, li van acabar confirmant que tenia dues vèrtebres partides.

“Em feia molt mal i em vaig anar encongint. Això em va repercutir en la respiració, em va provocar un emfisema pulmonar i que se’m partís una tercera vèrtebra. Ara estic esperant una vertebroplàstia”, assenyala aquest pacient amb VIH. Sobre la prova amb la microindentació, aquest pacient assenyala que no fa gens de mal i no nota res, perquè prèviament posen l’anestèsia: “Et punxen i et donen copets. Pim, pim, però no fa gens de mal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Port Marina refarà els seus fons marins amb microesculls

palamós

La Iaeden parla de falta de planificació del PNAE

FIGUERES

“En moto tu ets el xassís, si et passa alguna cosa ets tu amb l’asfalt”

barcelona

Salut, condemnada per haver discriminat policies i guàrdies civils

barcelona

Oncolliga, una formidable evolució en 25 anys d’història

GIRONA
PAQUI BADOSA
PRESIDENTA D’ONCOLLIGA GIRONA

“Estem estudiant la creació de nous serveis”

GIRONA

Català a les aules nord-catalanes

Perpinyà

L’operació sortida comença amb retencions puntuals

barcelona
SOCIETAT

El col·lectiu de la discapacitat exigeix la fi a les llistes d’espera