Educació

Arrenca amb normalitat el tercer curs en pandèmia

Més d’un milió i mig d’alumnes tornen a classe amb més interacció al pati i sense quarantena pels vacunats

Els centres s’adapten a les classes híbrides i agreixen els canvis al protocol actual

El curs 2021-2022, el tercer curs que es veu afectat per la irrupció de la covid-19, va començar ahir i ho va fer sense incidències destacables. L’aplicatiu Traçacovid, que durant tot el curs passat va mostrar, dia a dia, la incidència de la pandèmia a les aules amb dades sobre persones i grups confinats, no es reactivarà fins a avui, pel que no se sap quants alumnes es van quedar ahir a casa. Però segons el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, “avui hem obert els 5.470 centres educatius amb normalitat, sense incidències destacades. Un milió i mig de nens, nenes i joves han començat al curs”. El conseller va fer un esment a la situació d’Alcanar, municipi que es va veure afectat per l’inusual episodi de pluges, “on aquests darrers dies el professorat de forma voluntària ha tret l’aigua dels centres, i avui han pogut començar les classes”. 1.561.627 estudiants s van tornar ahir a classe, de primària i secundària sobretot, i també ho van fer els d’algunes universitats amb la recuperació de bona part de presencialitat com la de Barcelona i la UVic-UCC.

Gonzàlez-Cambray va inaugurar el curs a l’escola Tanit, al barri de Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, acompanyat del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Tots dos van destacar la importància de tenir les escoles obertes i de forma presencial per garantir l’equitat. “L’escola és una de les principals eines que tenim per lluitar contra les desigualtats i promoure l’equitat”, va defensar Aragonès. “L’escola es fa des de l’escola”, assegura de forma recurrent el conseller d’Educació, i les classes presencials s’han demostrat com la millor manera de garantir la qualitat educativa, tot i la solució transitòria que puguin representar les classes virtuals.

El curs arrenca amb una diferència important respecte de l’anterior, sobretot als instituts, que és la progressió de la vacunació. El 90% dels professionals dels centres estan vacunats, i també el 57,5%, amb pauta completa, dels joves entre 12 i 19 anys. El 70,3% d’aquesta franja ja ha rebut la primera dosi, pel que en poques setmanes la xifra de vacunats hauria de créixer de forma substancial. I això introdueix un canvi notable en la dinàmica dels instituts respecte del curs passat, ja que les persones vacunades que siguin contacte estret d’un positiu i no estiguin contagiades no hauran de fer quarantena. Per aquest motiu la Generalitat crida a les famílies a vacunar els majors de 12 anys i no descarta apropar els punts de vacunació als instituts.

El departament d’Educació ha establert un sistema de classe híbrid per a quan part de l’alumnat s’hagi d’aïllar a casa. Aprofitant el material distribuït amb el pla d’educació digital —ordinadors i sistemes de connectivitat mifi—, es vol assegurar el seguiment de forma síncrona. És a dir, que l’alumne es pugui connectar des de casa a la classe que el docent estarà impartint amb l’ajuda d’una càmera.

A l’Escola Pia de Nostra Senyora, de Barcelona, centre que imparteix ESO, batxillerat i FP, ja van incorporar aquest sistema durant el confinament i el van consolidar el curs passat. El director del centre, Ricard Coma, explicava ahir que l’alumnat que estava confinat perquè era contacte estret d’un positiu aliè a l’escola podia veure des de la seva pantalla el desenvolupament de la classe i participar-hi. “No és fàcil per als professors la dualitat de fer la classe alhora per a qui està a classe i a casa. Han hagut de fer un aprenentatge per posar-se davant de la càmera”, va detallar. Els docents han après “a posar-se davant de la càmera, a usar la veu i fer classes en línia sense perdre el fil conductor de la seqüència educativa”.

Canvis al protocol

Montserrat Ruiz, directora de l’escola Tanit, explicava que un dels canvis que ha abordat el centre és permetre l’entrada de les famílies el primer dia que els infants comencaven P3. “Ha d’haver-hi un reconeixement de l’espai, que per a nosaltres és molt important i que el curs passat no van poder fer i aquest sí, però al pati i no pas a l’interior”. Però el canvi més important s’ha donat en l’organització dels grups.. L’escola ha tornat a ràtios d’entre 22 i 25 alumnes per aula i un únic curs per aula. “L’any passat vam haver de barrejar nivells per fer grups de 18 i fins i tot més baixes”. La Tanit és una escola d’una línia i va haver de buscar espais alternatius per poder garantir les distàncies de metre i mig que marcava el protocol, com la sala de mestres. A més, van barrejar alguns cursos per aconseguir classes més petites: de la unió de P4 i P5 van sorgir tres grups, de la barreja de primer, segon i tercer van sortir quatre grups i de quart i cinquè van sortir tres grups. Els altres es van desdoblar, i es va aconseguir unes ràtios baixes, de fins a 14 alumnes. “L’experiència va ser positiva. Nosaltres ja barrejàvem els nens als espais d’aprenentatge, però hi ha metodologies que les fan a la seva aula de referència i en altres metodologies barregem, perquè no tothom té el mateix nivell de desenvolupament” va dir.

Sí que es va notar la pèrdua d’espais com la biblioteca, i el fet de veure com els infants buscaven els seus amics al pati, ja que havien quedat separats als grups bombolla, va motivar que el centre hagi tornat als grups habituals. “Esperem que el curs vinent els grups aula es puguin barrejar en algunes metodologies que fem per treballar la diversitat”. Un altre canvi aquest curs és la decisió de permetre als infants baixar-se la mascareta quan estiguin amb el seu grup bombolla al pati. Pel que fa al menjador, “l’any pasat van dinar tots a les aules i el menjador es va transformar en la sala de mestres, i aquest any dinaran a les aules de P3 a segon i la resta dinaran al menjador en dos torns per mantenir les distàncies”.

Ruiz agraeix els canvis en el protocol “perquè anem avançant cap a una normalitat, com mantenir les aules i poder compartir espais com la biblioteca que el curs passat no podíem, o poder sortir al pati sense mascareta amb el grup bombolla. O poder fer sortides a l’exterior”.

El director de l’Escola Pia de Nostra Senyora troba també a faltar les sortides exteriors. Coma considera que la creixent immunització “fa que tot sigui una mica més previsible” tot i les incerteses de la pandèmia. A l’institut els canvis no són tan notables com a l’escola, fora que ja no es pren la temperatura a l’entrada, però si una cosa desitja aquest director és recuperar les sortides culturals i els projectes d’intercanvi internacionals i “recuperar els somriures amagats per la mascareta”.

La xarxa educativa compta aquest curs amb 31 centres públics nous, alguns de nova creació i altres que han canviat de titularitat i han passat de ser concertats a públics. Una d’ells ha estat l’ Institut dels Aliments de Barcelona, centre que concentra tota la formació professional del sector de l’alimentació a a Barcelona i que ahir va obrir les portes amb més de 350 alumnes matriculats. Els estudis amb més demanda són els cicles formatius de grau superior en Dietètica i Processos i qualitat de la indústria alimentària, i els de grau mitjà en Fleca, pastisseria i confiteria i Elaboració de productes alimentaris. L’institut disposa d’uns 2.100 metres quadrats cedits per Mercabarna per a les aules teòrico-pràctiques, on imparteixen classes 31 docents, que s’han condicionat i adaptat a les necessitats del centre gràcies a la inversió de dos milions d’euros per part del departament d’Educació.

LES XIFRES

1,5
milions
d’alumnes s’han inscrit aquest curs en els diferents ensenyaments.

LA FRASE

72.000
aules
es distribueixen en 5.470 centres educatius arreu de Catalunya.
21
centres
públics nous té la xarxa, de nova creació o per canvi de titularitat.
L’escola és una de les principals eines que tenim per lluitar contra les desigualtats
Pere Aragonès
President del govern de la Generalitat

Ustec calcula que falten més de 8.300 docents

Rosa M. Bravo

El sindicat Ustec-Stes va valorar ahir que faltarien més de 8.300 docents per tenir la mateixa capacitat de servei que hi havia el 2010, abans que el govern d’Artur Mas executés les retallades en educació. Aquest personal seria necessari per cobrir hores lectives que es van perdre i per donar cobertura a la reducció de ràtios que demana el sindicat fa anys. També per garantir els suports necessaris de l’educació inclusiva. El Departament d’Educació ha decidit mantenir aquest curs els 8.200 professionals que es van contractar el curs passat per les adaptacions per la Covid, als quals s’han afegit 1.200 professionals més. El sindicat comparteix la importància de mantenir les escoles obertes, però considera que el curs ha arrencat amb recursos “insuficients” i “provisionals”, i demana que, quan se superi la crisi de la Covid, esdevinguin “permanents” i “estructurals”. La portaveu nacional, Iolanda Segura, adverteix de l’“infrafinançament endèmic”, del “dèficit de personal” i del fet que l’escola inclusiva “no té els recursos necessaris” per atendre l’alumnat amb necessitats específiques, i insisteix en la necessitat d’abaixar les ràtios. Quant a l’FP, el sindicat creu que està “menyspreada” i exigeix una “veritable aposta” del departament per aquests estudis.

A més de la demanda de més recursos i ràtios més baixes, el sindicat reclama la derogació del decret de plantilles i direccions perquè considera que afavoreix l’adjudicació de places “a dit”. Aquest sistema, asseguren, és al darrere del 77,7% de les places a jornada completa atorgades aquest estiu. Ustec-Stes demana també que s’estabilitzi el personal interí amb un concurs de mèrits, entre altres millores.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern imposarà braçalets amb GPS per controlar violadors amb permís

barcelona

L’OMS critica les restriccions de viatge i demana suport per a l’Àfrica

nairobi

Mor un motorista després d’accidentar-se en una pista forestal d’Osor, a la Selva

osor

Aboquen més de 200 quilos de sorra a Deltebre en una acció simbòlica per exigir la baixada de sediments a l’Ebre

deltebre
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Ambient ventós

barcelona

Israel, primer país en tancar fronteres per la nova variant òmicron

brussel·les

Renfe incorpora una freqüència del TAV per sentit entre Figueres i Barcelona des de dilluns

girona

Investiguen una agressió sexual al carrer Aribau de Barcelona

barcelona

Es manté l’increment de la pressió als hospitals amb més de 600 malalts Covid

barcelona