Ciència

La nàutica, un repte pendent

treball

Un equip de la UdG desenvolupa eines per planificar l’ús públic de l’espai marítim

El resultat de l’estudi busca reduir els efectes negatius sobre els ecosistemes naturals, evitant alhora el declivi de la qualitat dels serveis econòmics, recreatius i socials

Cal avaluar la pressió a què està sotmès l’espai costaner

Un equip de la Universitat de Girona (UdG) ha desenvolupat una metodologia per aportar eines per a l’anàlisi de l’ús públic de l’espai marítim, de les platges i les cales, però també de les funcionalitats i el grau de congestió social i ambiental. A més, arran de la situació generada per la pandèmia, que ha marcat el necessari distanciament social i les mesures sanitàries imposades per evitar la transmissió, fa que, a més, s’hagi incrementat la navegació recreativa. Amb aquests escenaris, ha estat la subdirecció general de Política Marítima, Control i Formació, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya que ha encarregat aquesta anàlisi a l’Institut de Medi Ambient de la UdG.

L’estudi ha de ser un element important per dur a terme una planificació costanera de l’activitat nàutica d’esbarjo, esportiva i de transport de passatgers que contribueixi a evitar la saturació i a reduir la pèrdua de qualitat d’aquesta franja com a zona de bany i, molt especialment, com a espai natural. Les evidències preliminars són ja força eloqüents: durant l’estiu 2020, es va posar de relleu una alta afluència d’usuaris de nàutica d’esbarjo i esportiva i l’agost, la previsió era que s’incrementés, com ha estat.

Segons la coordinadora del grup d’investigació que el porta a terme, la geògrafa Carolina Martí, “és vital avaluar les conseqüències que aquesta alta pressió pugui tenir sobre espais d’alt valor ecològic i paisatgístic, alguns de protegits”. Martí explica que s’ha incrementat l’ús de la flota existent i la demanda de lloguer d’embarcacions de motor, així com les no motoritzades. L’increment és una forma d’aïllament en grups bombolla per gaudir natural.

Segons Carolina Martí, actualment la gestió d’aquests usos requereix “ineludiblement” un enfocament que agregui tant les perspectives socials com les ecològiques, a fi de garantir tant la conservació de la biodiversitat com del benestar humà. “El compromís per a una gestió sostenible del sistema socioecològic d’aquests espais naturals del litoral –detalla– implica reduir, fins a eliminar, els efectes negatius sobre els ecosistemes naturals, evitant alhora el declivi de la qualitat dels serveis econòmics, recreatius i socials que aquests espais ofereixen”.

Sense referents

A escala mundial, segons la investigadora, hi ha centenars de dissenys de sistemes de monitoratge marí d’adquisició i processament de dades. Austràlia, els EUA, el Canadà i Alemanya en són referents. Però no hi ha sistemes automatitzats de monitoratge d’embarcacions de nàutica d’esbarjo i esportiva, ni protocols metodològics per al monitoratge manual.Diferents centres de recerca de Catalunya, de Balears i de la resta de l’Estat Espanyol treballen amb tecnologies remotes d’observació de platges amb adquisició autònoma d’imatges en temps real a través de sistemes de vídeo amb postprocessament automàtic (mitjançant productes estadístics amb programari especialitzat), els quals permeten l’estudi de paràmetres descriptius, però aquests se centren molt específicament en la modelització i predicció de l’estat de les platges, de corrents, d’onatge, vent, qualitat de les aigües, transport sedimentari, seguiment de pesqueries, entre d’altres.

Per això, Carolina Martí i el seu equip del grup Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge, de l’Institut de Medi Ambient de la UdG, han desenvolupat un disseny definit molt especialment per a la geolocalització i recompte d’embarcacions i usuaris que fan servir la làmina d’aigua de platges i cales, fent èmfasi en el tipus fondeig utilitzat i el comportament dels usuaris. Així, doncs, cal analitzar els fluxos reals d’embarcacions motoritzades i no motoritzades, la demanda de boies de fondeig, el patró de mobilitat dels usuaris i la densitat d’embarcacions o usuaris, de l’activitat nàutica recreativa i esportiva en l’espai marí imminent a les platges i cales més concorregudes dins la Xarxa Natura 2000 del litoral del Baix Empordà.

L’àmbit d’actuació del projecte que lidera Martí és centra en l’espai marí protegit que està situat davant dels municipis de Begur, Palafrugell, Mont-ras i Palamós, espai dins la Xarxa Natura 2000 anomenat Litoral del Baix Empordà. Un espai rellevant que agrega els àmbits marins del PEIN Muntanyes de Begur i PEIN Castell Cap Roig, molt singular amb molts ambients diferents per la diversitat geomorfològica de la costa (penya-segats, platges, platges fòssils submergides, caps, coves i altres formacions molt particulars), així com la diversitat de les comunitats marines presents que si han adaptat.

Una nova eina de treball per geolocalitzar

La importància del projecte que lideren Martí i el seu equip és oferir unes eines de sistemes automatitzats de monitoratge d’embarcacions de nàutica d’esbarjo i esportiva, ni protocols metodològics per al monitoratge manual. Diferents centres de recerca de Catalunya, de Balears i de la resta de l’Estat espanyol treballen amb tecnologies remotes d’observació de platges amb adquisició autònoma d’imatges en temps real a través de sistemes de vídeo amb postprocessament automàtic (mitjançant productes estadístics amb programari especialitzat), que permeten estudiar paràmetres descriptius, però aquests se centren molt específicament en la modelització i predicció de l’estat de les platges, els corrents, l’onatge, el vent, la qualitat de les aigües, el transport sedimentari i el seguiment de pesqueries.

La importància de les praderies de posidònies

J.T

Les zones costaneres són sistemes socioecològics complexos perquè en elles es desenvolupa la interacció entre els processos ecològics de terra, mar i aire, i les múltiples activitats humanes. Dins aquest sistema socioecològic litoral, les platges i cales i la làmina d’aigua associada constitueixen el principal recurs de l’activitat turística del nostre país. Han estat i són el suport físic bàsic d’un sector econòmic d’elevada rendibilitat econòmica i social. En aquestes àrees litorals on els usos i les activitats suposen el principal motor de canvi dels ecosistemes, els processos de gestió adquireixen especial rellevància perquè la pressió dels usos no provoqui impactes negatius sobre els diferents ecosistemes costaners.

Un dels impactes més directes i destacats sobre l’ecosistema l’exerceix el fondeig lliure amb àncora sobre les praderies de posidònia (Posidònia oceànica), el qual provoca un deteriorament continuat del fons marí, generant que les densitats de feixos de posidònia en aquest espai natural es trobin en un mal estat de conservació, tal com mostren els resultats preliminars de l’estudi fet en el marc del projecte europeu MPA-Engage (Engaging Mediterranean key actors in Ecosystem Approach to manage Marine Protected Areas to face Climate Change).

La posidònia oceànica és una planta de gran importància ecològica que està protegida per la normativa catalana i europea. A més, a la llei de pesca i acció marítimes de Catalunya estableix que “els espais ocupats per zones d’herbassars de fanerògames marines, coral·lígens i grapissars (fons de Maërl) són també hàbitats protegits i es determinen com a infraccions greus les accions que puguin malmetre l’estat d’aquestes zones.

També a la llei del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, estableix que les Administracions competents prendran les mesures apropiades per evitar el deteriorament dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies en els espais de la Xarxa Natura 2000.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els padrins de la immersió

barcelona

Els experts aposten per mantenir la immersió

Barcelona
Societat

Dies grans a Torroella

TORROELLA DE MONTGRÍ

A Castell-Platja d’Aro volen blindar l’horari escolar compactat

CASTELL-pLATJA D’aRO
salut

El certificat fa multiplicar les vacunacions

barcelona

Recta final del concurs d’idees per a l’eix central de Lloret

LLORET DE MAR

La fira del pessebre d’Olot torna durant quatre dies amb unes 80 parades

OLOT
PERE SALÓ
DIRECTOR TERRITORIAL DE VICEPRESIDÈNCIA I POLÍTIQUES DIGITALS I TERRITORI

“La idea és tenir el 2023 tots els municipis amb fibra òptica”

girona

Aleix Canalias, amb una fila