Salut

Banc de vida

La sang és un element biològic que caduca, per això es necessiten donacions de manera regular, no només quan hi ha accidents, catàstrofes o atemptats. A Catalunya l’any passat es van fer més de 250.000 donacions, però encara se’n necessiten més

Gràcies a les mobilitzacions arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils, l’estiu passat es va batre el rècord de donacions
La sang no només és necessària quan hi ha accidents o catàstrofes, també la necessiten moltes persones malaltes
El Banc de Sang i entitats com ara la Federació de Donants i la Creu Roja es coordinen per organitzar les més de 4.200 campanyes anuals de donació que es fan a Catalunya
Quan arriba al banc, la sang se separa en glòbuls vermells, plasma i plaquetes. Una sola donació pot ajudar tres persones
Les plaquetes són les que caduquen abans (cinc dies) i s’han de moure constantment perquè no es coagulin
Les donacions actuals no cobreixen les necessitats de plasma que hi ha per poder fabricar medicaments

Quan es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils, al mes d’agost, milers de persones van adreçar-se a centres sanitaris per poder donar sang, fins al punt que el Banc de Sang i Teixits de Catalunya va haver d’explicar als ciutadans que ja tenia prou reserves per cobrir les necessitats del moment. Va ser una gran mostra d’altruisme espontani, i gràcies a aquella mobilització aquest últim estiu s’ha batut el rècord de donacions a Catalunya, amb un augment del 14% en relació amb el mateix període de l’any passat.

Però val la pena recordar que de donacions se’n necessiten sempre, que de moment la sang encara no es pot fabricar i que no només és necessari tenir sang quan hi ha accidents o catàstrofes. De fet, és habitual que un 10% de les unitats de glòbuls vermells del Banc de Sang vagin destinades directament a malalts oncològics, que les necessiten per poder seguir els seus tractaments. Per ser encara més precisos, s’ha calculat que a Catalunya cada dia uns 50 nens i nenes necessiten sang, especialment per processos de càncer.

“En general en tenim prou, de sang, però sempre hi ha moments en què les donacions baixen, com per exemple a l’estiu, quan es redueixen aproximadament un 30%, mentre que les necessitats de sang pràcticament es mantenen igual. És a dir, les malalties i els accidents no fan vacances”, explica Enric Contreras, director de serveis hospitalaris del Banc de Sang i Teixits, fent un recorregut per les instal·lacions d’aquest centre estratègic.

integració de bancs

El banc actual va néixer fa més de vint anys, producte de la integració de tots els bancs de sang que hi havia repartits arreu de Catalunya. Fins aquell moment cada hospital tenia i gestionava les seves reserves i intentava cobrir les seves pròpies necessitats, “fins que es va veure que era molt millor tenir una estructura única que subministrés tots els components sanguinis necessaris a tots els centres hospitalaris del país”, explica Contreras.

La llavor va ser el banc de sang de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que va anar integrant tots els bancs existents. Fa set anys, però, l’espai va quedar petit i es va construir l’edifici actual, al barri del Poblenou de Barcelona, que és on ara mateix es concentren totes les reserves de sang i de teixits de Catalunya. La sang hi arriba procedent de les donacions que es fan arreu del país i gràcies a les campanyes territorials que es van organitzant. La peça clau per garantir que hi hagi prou subministrament d’aquest “or vermell” són els donants de sang. Per facilitar el gest altruista i cívic de la ciutadania, el Banc de Sang i diverses entitats com ara la Federació de Donants de Sang de Catalunya i la Creu Roja, treballen coordinadament per poder organitzar les més de 4.200 campanyes de recollida que es fan cada any a Catalunya.

1.000 donacions al dia

Gràcies a aquestes campanyes i a les recollides que es fan en els centres fixos dels principals hospitals de Catalunya, l’any passat es van fer 253.123 donacions. Pot semblar una xifra molt alta, però si tenim en compte que cada dia es necessiten 1.000 donacions per cobrir les necessitats immediates, ja no ho és tant. “Normalment estem coberts, però no es pot abaixar mai la guàrdia”, explica Marc Ibars, president de la federació, que també destaca la importància de captar donants entre els més joves.

Per aquest motiu, una de les moltes accions que realitza aquesta entitat és col·laborar amb els municipis on hi ha delegats de les associacions de donants per informar els joves que compleixen 18 anys de la possibilitat de ser donants. Altres campanyes van dirigides a aconseguir donants entre els col·lectius immigrants i a promoure també altres donacions, com ara les de llet materna, de cordó umbilical, de teixits i també d’òrgans (tot i que, en el cas dels òrgans, evidentment, aquests no es conserven al Banc de Sang i Teixits, perquè es trasplanten directament). “El Banc de Sang és la part professional del món de la donació, nosaltres som la part social i altruista”, insisteix Ibars.

En qualsevol cas, quan les bosses recollides arriben a l’edifici de Barcelona, el primer que es fa és separar els tres components principals de la sang: els glòbuls vermells, les plaquetes i el plasma. La resta de components que no són necessaris, com per exemple els leucòcits (els glòbuls blancs), es descarten. Evidentment s’analitza tot plegat per garantir la seguretat, i la sang es classifica en els diferents grups sanguinis. “Els més coneguts són el grup ABO, cada un dels quals pot ser Rh positiu o negatiu. Però a part d’això també hi ha uns 400 tipus diferents de grups sanguinis que són igualment importants a l’hora de fer transfusions”, explica Enric Contreras.

CÈL·lULES VIVES

“Si algú rep sang d’un grup sanguini incompatible, això pot comportar problemes molt greus de salut. De fet, una transfusió de sang s’assemblaria una mica a un trasplantament, perquè tu li estàs posant a una persona cèl·lules vives procedents d’un altre individu, i aquest procediment es regeix per les lleis de la compatibilitat”, aclareix Contreras. Per això el control i la seguretat són importantíssims en tot el procés per tractar i emmagatzemar la sang i els seus derivats.

Una vegada separada i analitzada, tota la sang que compleix els estàndards de qualitat es conserva al banc. Els glòbuls vermells o hematies es conserven a quatre graus i tenen un termini de caducitat de sis setmanes. El plasma es conserva congelat per sota dels 25 graus i caduca al cap de tres anys. I les plaquetes es conserven a 22 graus, caduquen en cinc dies i cal mantenir-les en moviment constant, ja que són el component de la sang que permet la coagulació i, per tant, si no estan en moviment constant, com passa dins del nostre cos, es coagularien. A partir d’aquí, tots els components sanguinis es distribueixen als hospitals del país quan són necessaris o bé es fan arribar a la indústria farmacèutica (vegeu la peça a la pàgina del costat).

A vegades, però, es donen situacions complicades amb grups sanguinis que no són gens habituals i s’ha de recórrer a l’ajuda internacional. Aquest any, per exemple, un noi de Girona d’origen africà s’havia d’operar i es van haver de demanar unitats de sang a l’estranger –en concret a França– per poder-lo atendre. I a l’inrevés també es donen casos, com el d’una partera sueca que va haver de rebre sang procedent de Catalunya perquè també tenia un grup estrany.

El model català, un exemple per a l’OMS

L’edifici on està ubicat el Banc de Sang i Teixits (BST), inaugurat el 2010, porta el nom de Frederic Duran i Jordà, el metge català que va crear el primer servei de transfusió del món, a Barcelona, el 1936. És un edifici considerat estratègic, té una superfície de 16.000 metres quadrats i hi treballen més de 300 persones. En realitat, el Banc de Sang té 650 treballadors, però aproximadament la meitat fan la seva feina en els diferents centres hospitalaris del país on el banc està present i on hi ha un espai fix per poder donar sang.

El BTS és únic a Europa perquè utilitza un model que s’ha anomenat “vena a vena”, és a dir que controla tot el procés des que la sang surt del donant i fins que arriba al receptor. En altres llocs de l’Estat espanyol, els bancs només recullen la sang i després la fan arribar als hospitals, mentre que a Catalunya tot el recorregut d’un recurs tan valuós està sota el control d’aquest únic organisme.

I paral·lelament a la unificació dels diferents bancs, també es va crear a finals dels anys vuitanta la federació que aglutinava totes les associacions i germandats que hi havia fins llavors. Un treball integrat i en xarxa que ha merescut que l’OMS i altres organismes internacionals considerin el sistema de donacions català com a modèlic.

Objectiu: autosuficients en plasma

Tot i que en termes generals a Catalunya no hi ha dèficit de sang gràcies a les donacions, i fa més de set anys que no s’han de suspendre operacions per aquest motiu, sí que hi ha un element de la sang que és deficitari. Es tracta del plasma, el líquid groguenc que representa el 55% del volum de la sang i que conté i transporta els aliments que necessitem per viure, les defenses del nostre cos i altres proteïnes indispensables. Del plasma que s’obté de les donacions habituals, el 15% s’usa en transfusions als hospitals, en casos de grans cremades o hemorràgies greus. La resta, el 85%, es fa servir per a l’elaboració d’hemoderivats, medicaments imprescindibles per al tractament de persones amb problemes de coagulació de la sang, com ara els hemofílics, o amb malalties autoimmunes. Aquests medicaments també són necessaris en el cas de trasplantaments i de malalties del fetge. Ara bé, per fabricar tots els que es necessiten a Catalunya s’ha d’importar el 50% del plasma. Això passa a molts altres països europeus, que depenen, sobretot, del plasma procedent dels Estats Units. Per això un dels objectius del Banc de Sang és aconseguir prou donacions de plasma (cal 10.000 donants) per poder ser autosuficients. Aquest tipus de donacions són semblants a les tradicionals de sang, però duren una mica més, uns 45 minuts. El donant està connectat a una màquina on de la sang que se li extreu se’n separa només el plasma, mentre que la resta de cèl·lules vives tornen al cos per la mateixa via. Com que el plasma és sobretot aigua, la recuperació és molt més ràpida i en aquest cas es pot ser donant fins a 24 cops a l’any. Els requisits són els mateixos per als donants de sang i l’únic que s’ha de tenir en compte és que s’ha de demanar hora trucant o enviant un WhatsApp al Banc de Sang (93 557 36 30 o 607 428 868), enviant un correu electrònic a [email protected] o emplenant el formulari del web

donarsang.gencat.cat/plasma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aposta per valorar el peix local i els pescadors

palamós

“Han fet que es perdi del tot el respecte a la policia”

barcelona

Del botellot als plats pel cap

barcelona

Banyoles demana un nou model energètic

BANYOLES

Inicien les obres del Mas Pere, a Calonge

calonge i sant antoni

Violents o víctimes?

barcelona

Olot recupera la Fira de Sant Lluc, amb novetats

OLOT

Primera edició “rodona” del festival comercial i cultural guixolenc ‘D’Aquí’

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Roses estrena un servei de suport educatiu a infants i adolescents amb riscos

ROSES