Infraestructures i serveis

Un ex-alt càrrec d’Indústria defensa que calia mantenir clausurat el Castor per evitar la represa dels terratrèmols

L’Observatori de l’Ebre recorda que l’onada sísmica va remetre mesos després de la paralització de les injeccions

L’exdirector general de Política Energètica i Mines del Ministeri d’Indústria entre els anys 2012 i 2014, Jaime Suárez, ha refermat que el govern espanyol va decidir mantenir el tancament de les instal·lacions del projecte Castor per evitar la represa dels terratrèmols a la zona.

Així ho ha assegurat a la vista del judici contra els directius del magatzem de gas submarí, acusats de delicte ambiental per haver mantingut les operacions durant l’episodi sísmic. L’afirmació, en boca d’un ex-alt càrrec del govern espanyol, que mai es va mostrar tan categòric en aquell moment al relacionar injeccions i sismes, qüestiona l’estratègia de la defensa de presentar Castor com un projecte tècnicament modèlic i de minimitzar l’onada sísmica.

Si bé l’informe que l’Institut Geològic i Miner (IGME) va emetre a principis de 2014 ja deixava clara la correlació entre injeccions i sismes, el govern espanyol mai es va mostrar explícit al respecte i llançava constantment pilotes fora. “Hi havia una relació causa-efecte. No es podia extreure el gas del magatzem i es va prorrogar la decisió”, ha declarat Suárez, referint-se a l’ordre del Ministeri d’Indústria va decidir tancar les instal·lacions del Castor el setembre de 2013, més de tres setmanes després de començar els terratrèmols. Un tancament que van decidir prorrogar a finals de juny de 2014.

“Els tècnics suposaven que si es tornava a injectar és desestabilitzar la situació del magatzem i tornarien els sismes, sense saber molt bé la seva gravetat. Per tant, per evitar el risc a les persones, al medi ambient i a tot no ens vam poder moure de la paralització”, ha reblat responent a preguntes de la fiscal. Segons ha afegit, els experts creien en un primer moment que les injeccions haurien mobilitzat la falla d’Amposta, però després van sospitar que un trencament més profund i de menors dimensions n’hauria estat el responsable. Els acusats van apuntar aquest dilluns que la incertesa sobre la continuïtat de l’activitat “afectava la viabilitat” del projecte i, per aquest motiu, van renunciar a la concessió el juliol de 2014.

En el judici que se segueix a l’Audiència de Castelló contra l’expresident d’Escal UGS, Recaredo del Potro, i l’exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, els advocats de la defensa han intentat treure petroli de la suposada inconcreció sobre la falla que exactament hauria generat els sismes o els punts concrets de la seva localització.

L’estratègia de l’empresa segueix encaminada a centrar l’atenció del tribunal en rebaixar la intensitat dels sismes durant les dues setmanes d’injeccions el mes de setembre –sense acceptar la responsabilitat de l’onada posterior, amb més de mil moviments– i el fet que la zona on es treballava està oficialment considerada com de sísmic de molt baix risc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Suprem avala l’ús del passaport Covid al País Basc

Madrid

El 17% dels joves va patir símptomes de depressió durant el confinament de la Covid-19

Barcelona

Els indicadors empitjoren mentre es registren prop de 2.300 casos nous

Barcelona

Baixen els alumnes confinats

Barcelona

Darias defensa accelerar el ritme de vacunació amb la dosi de reforç abans que imposar més restriccions

MADRID

El pressupost de Figueres, amb l’aval dels no adscrits

figueres

Cavalcada de Reis a peu, sense cavalls i amb nous escenaris

Girona

S’han de tornar 4,6 milions en multes de l’estat d’alarma

barcelona
societat

El temporal deixa fins a 50 centímetres de neu al Pirineu