Administracions

FRANCESC CASTAÑER

ALCALDE DE PORQUERES

Per l’eix que vertebra un extens municipi

La consolidació de la plaça Major està ajudant a crear un centre urbà que fins fa poc no existia

Hi haurà un nou procés participatiu sobre el futur de la zona esportiva

És del parer que cal començar a pensar a traslladar la Casa de la Vila a la plaça Major
Felicita els veïns per la seva col·laboració en la implantació del porta a porta

El creixement urbanístic de Porqueres es nota sobretot a Mata i les Pedreres, on actualment viu la major part dels aproximadament 4.700 habitants d’un municipi que ocupa un vast territori de 33,5 quilòmetres quadrats. És en aquests barris –dos dels set antics pobles que formen el terme– on Francesc Castañer, en el seu segon mandat d’alcalde, ens convida a començar la ruta en un matí de mitjan novembre. Ens acompanya la tinenta d’alcalde Elisa Teixidor. A Mata i les Pedreres constatarem dos dels projectes capitals de l’Ajuntament des de fa anys: l’obertura d’uns eixos viaris que vertebrin la trama urbana i la consolidació de la plaça Major, bastida de mica en mica on hi havia hagut el camp de futbol. De fons, la lluita per evitar convertir-se en un barri dormitori de la veïna Banyoles. “No ho som en absolut”, diu amb contundència Castañer. L’existència d’equipaments públics potents i d’unes trames comercial i industrial notables li donen la raó. La relació de Porqueres i Banyoles no pot ser de tu a tu, però en alguns aspectes poc li falta.

“Estem treballant en dos eixos –explica Castañer quan caminem per l’últim tram obert del carrer Isaac Albéniz–, un és el que comença al carrer Sant Pere de Roda i que continua pels Isaac Albéniz, Carreras Candi i Sant Galderic; és a dir, des de “la petanca” [un parc dedicat a aquest joc] fins a Bombas Espa, passant per la plaça Major”. “L’altre –continua descrivint– és des del vagó [el memorial del Tren Pinxo a l’antiga estació de Mata] fins al carrer Estació, el Centre Cívic i fins a la carretera de Camós.” Es veu que hi ha conductors que fan servir aquest segon eix com a alternativa per desplaçar-se entre el nord del municipi i Palol (i des d’allà agafar l’autovia de Girona), un hàbit que no agrada al consistori i que probablement desapareixerà quan la Diputació millori la carretera de Camós i aquesta esdevingui una mena de variant.

La següent parada és a la plaça Major, destinada a ser el centre vital del municipi. En els últims mandats hi han anat situant l’ambulatori, la biblioteca, un centre de dia per a la gent gran i els locals parroquials (a quatre passes hi ha la deixalleria, l’escola i el pavelló esportiu). Ara estan acabant d’adquirir uns terrenys del costat de la biblioteca per fer-hi pisos tutelats. “I penso que hem de començar a treballar per traslladar-hi l’ajuntament”, hi afegeix Castañer. A banda de donar més vida a la plaça, el fet que les oficines municipals fossin al mig de la zona més habitada facilitaria molt les coses als ciutadans, que ara necessiten agafar un vehicle per anar a la seu consistorial, l’antiga casa de pagès Mas Ferrarons, situada en un extrem del polígon industrial, a tocar del terme de Cornellà del Terri. “Cada cop aquest centre urbà està més consolidat, però encara li falta l’impuls que suposaria tenir-hi l’ajuntament. El lloc exacte de la plaça on edificar-lo s’haurà de veure quan es redacti el projecte”, avança el nostre amfitrió. No s’han marcat cap calendari, però en cap cas serà una acció a curt termini.

Caminem fins a la deixalleria, un espai que ens serveix per parlar de la implantació del sistema de recollida d’escombraries porta a porta. Porqueres n’ha estat pioner a la comarca i els resultats –pel que expliquen a l’Ajuntament– estan sent molt bons, fins al punt que la selectiva ja representa prop d’un 85% del total. El fet d’haver reduït les aportacions de rebuig a l’abocador comarcal (un servei que s’està encarint) els està suposant avantatges econòmics. “Hem evitat apujar la taxa d’escombraries, quan a molts llocs l’estan augmentant”, assenyala. “Ha estat un èxit de tothom, cal felicitar la gent”, recalca. I un 15% que no col·labora?, li ho preguntem. “Amb els trams de la taxa anem a buscar la gent que no participa”, respon, referint-se al sistema d’imports variables en funció de la freqüència amb què es fan aportacions de selectiva, implantat aquest any. Des de la deixalleria veiem el pati de l’escola L’Entorn, on estrenaran aviat una pista poliesportiva amb una coberta (els laterals estaran oberts) que en horari lectiu faran servir els alumnes i que la resta del dia estarà disponible per a la ciutadania.

En aquesta part del municipi s’està refent la xarxa de col·lectors, “una obra d’aquelles que no es veuen, que són cares i que són tan necessàries perquè no hi havia separació d’aigües pluvials i aigües brutes i sovint se’ns inundava”. Cada any es vol invertir en la renovació de la xarxa.

Si la plaça Major il·lustra el procés cap a la vertebració d’un centre urbà, el Centre Cívic és, de fet, la plasmació que la vida cultural i lúdica de Porqueres és potent. En aquest punt de les Pedreres fem la següent parada. Al Cívic hi ha bar, sala d’exposicions, una gran sala polivalent amb escenari i altres sales. “S’hi desenvolupa una programació que inclou tallers de tota mena, concerts o cicles d’arts escèniques”, remarca el nostre guia.

La joia de la corona dels equipaments de Porqueres és possiblement la zona esportiva de Miànigues. Per fases, s’hi va construir el camp de futbol, unes pistes de tennis, un parc de skate i, més recentment, la piscina municipal i un edifici de serveis que tant serveix per a la piscina com per al camp de futbol. “Ara hem d’entrar en una nova fase per definir què hi falta. Els del tennis ens han demanat una ampliació, per exemple. I, d’altra banda, volem ampliar l’edifici polivalent per tenir-hi un magatzem”, avança l’alcalde, mentre observem l’esplanada des d’un punt elevat. La idea de l’equip de govern és posar en marxa un procés participatiu per esbrinar què vol la gent, tal com es va fer anys enrere per concretar alguns dels equipaments que ara hi ha. Queda descartat aixecar un pavelló o una pista per al club de gimnàstica artística (GAP) perquè, entre altres raons, l’entitat no es pot considerar de Porqueres i prou –en el sentit estricte–, ja que d’esportistes locals en té tan sols un terç, argumenta Castañer. “A més, seria un equipament que només serviria per a la gimnàstica artística, no podria tenir cap més ús.” De moment hauran de continuar entrenant-se a l’edifici polivalent de Can Carreras, que s’ha anat adaptant a les necessitats dels patinadors. També descarta –almenys a curt termini– cobrir la piscina. “Està preparat per si mai hi posem una coberta retràctil, però la veritat és que tampoc hi ha gaire demanda.”

Per al final de la ruta, Castañer ha reservat Puig Surís, un veïnat nascut en la dècada dels 70 de manera desordenada i sense serveis i que durant mig segle ha romàs de manera precària. Si hi pugem és perquè precisament el mateix dia que fem la ruta n’adjudiquen les obres d’urbanització, per 3 milions d’euros. No ha estat un procés fàcil. Castañer en repassa la història: “El 1985, onze anys després que se’n fes el pla parcial, Urbanisme el va suspendre. El que passava és que el promotor estava fent més edificis que urbanització, pròpiament dita, i li vam dir: «O acabes la urbanització o no et deixem fer parcel·les.» El 1997, en les normes subsidiàries descataloguen la meitat de la urbanització i no serà fins al 2015, amb el POUM, que es recull el nou àmbit de la urbanització.” A l’alcalde se’l nota especialment satisfet –també alleujat– per haver-ho desencallat.

Aquí s’acaba la visita guiada. Castañer i Teixidor se’n tornen a Can Ferrarons per ser a temps al ple en què es formalitzarà l’adjudicació d’aquestes obres.

De sud a nord

La ruta la vam fer al cotxe de l’alcalde, un turisme híbrid. Des del Mas Ferrarons, seu de l’Ajuntament, ens dirigim al tram del carrer Albéniz, obert fa pocs mesos. Enfilem seguidament cap a la plaça Major per caminar-hi una estona i visitar també la deixalleria. Pugem de nou al cotxe per creuar els carrers de les Pedreres i situar-nos al Centre Cívic. La ruta cap al nord ens porta a la zona esportiva de Miànigues, ja als afores de la zona urbana. El següent trajecte el fem pel veïnat, on hi ha el restaurant Les Estunes amb destinació a Puig Surís, la urbanització de sobre de la carretera de Pujarnol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Adif i Badalona tanquen l’acord pel canal del port

BARCELONA

Recta final en la reforma d’Arts i Oficis, a Palafrugell

PALAFRUGELL

Mil immobles immatriculats per l’Església serien erronis

Barcelona
SOCIETAT

L’activista Judith Butler, Premi Internacional Catalunya 2021

Les curses Run4Cancer d’Oncolliga, el 6 de febrer

GIRONA

Palamós apostarà pel model de recollida de deixalles porta a porta

palamós
SOCIETAT

Detenen un camioner en un accident amb tres morts a l’AP-7

SOCIETAT

Mor l’històric exalcalde de Tremp i diputat Miquel Verdeny

Demanen obres urgents a la plaça U d’Octubre de Girona

Girona