Política

Turisme

Conseqüències de la victòria del 'Brexit'

Europeus, però menys

Turistes britànics que estiuegen al nord del Maresme qualifiquen el ‘Brexit' tant d'oportunitat com de greu equivocació

Els defensors diuen que s'havia de recuperar la identitat i el control total del país, i els detractors lamenten que és un pas enrere que portarà molts problemes

Tots volen mantenir lligams amb el continent

La demandaque pren més força és que el procés de separació sigui “ràpid, però amb les millors condicions”

Defensors i detractors de l'inici de separació del Regne Unit d'Europa, conegut com a Brexit, que estiuegen al nord del Maresme coincideixen en un punt: mai s'han acabat de sentir còmodes formant part del projecte europeu. Vaja, que no creuen compartir amb la mateixa intensitat el sentiment de pertinença a un marc geogràfic i polític com el pot tenir un francès, un italià o un espanyol. “Deu ser el caràcter illenc”, reflexionen. En qualsevol cas, les similituds acaben aquí i cadascun dels bàndols defensa un bon grapat d'arguments davant la decisió presa. Els visitants de més edat tendeixen a celebrar els resultats de la consulta, que vinculen a un cansament conreat de fa anys sobre un govern europeu que no satisfeia les seves necessitats i que en més d'una ocasió posava en perill la seva autonomia com a país. Els problemes generats a posteriori, com ara l'allau d'immigrants, es conceben com una complicació més, o així ho donen a entendre. Ernest Gaston, de 68 anys i originari de Stafford, fa vint anys que estiueja a l'hotel Fergus Maripins de Malgrat de Mar. Explica que “calia fer alguna cosa” per superar una relació “estancada” amb la resta de socis europeus.
“Feia la sensació que formàvem part d'un organisme que es gastava els diners dels britànics en un club a fons perdut” i afegeix rotund: “Sovint la resposta per als pobles amb menys recursos no són només els diners.” Gaston diu que està molt tranquil sobre les conseqüències que pot tenir el Brexit en la seva vida diària. “Els problemes els fan els polítics i a ells els toca resoldre'ls.
Jo continuaré vivint com fins ara”, assegura.

David, un enginyer retirat de 71 anys de Worcestershire, reconeix que no s'esperava que guanyés el sí a trencar amb Europa, però ara que s'ha produït considera que si hi ha d'haver conseqüències negatives seran econòmiques i immediates –“tindrem austeritat els primers cinc anys però tenim un poder econòmic fort i remuntarem”– i coincideix amb Ernest que el govern europeu no ha estat el més encertat amb el seu país. “Sembla que governa tothom i no governa ningú”, diu taxatiu.

Per Margaret, una científica de Bristol, “tot és molt caòtic” i lamenta que no hi hagi un lideratge clar per afrontar un procés complicat. “Es repeteix l'eslògan que recuperarem el nostre país, però què vol dir això? I pel que fa a resoldre el tema de la immigració no tinc gens clar que sigui la solució”, comenta i afegeix :“David Cameron va voler explotar la via del referèndum i no s'han explotat altres camins possibles.” Rebecca, una farmacèutica en pràctiques també de Bristol, fa d'altaveu del col·lectiu més contrari al Brexit, el dels joves. “Serem els principals afectats per una decisió que no s'ha debatut prou. Com a joves perdrem moltes oportunitats d'estudiar i treballar fora”, insisteix tot incidint que una setmana després de les votacions, milions de britànics “se senten enganyats i volen tornar a votar, perquè ningú no els va explicar realment què comportava la sortida de la Unió Europea”. Quan entra en escena la pregunta sobre què s'ha de fer amb aquells territoris que han votat quedar-se, com és el cas d'Escòcia i Irlanda del Nord, les respostes són evasives. “Tot és molt recent encara, un nou referèndum d'independència d'Escòcia seria precipitat. Han d'esperar a veure què passa i com queda tot”, defensa David, i Rebecca afegeix que “no hi ha prou elements
sobre la taula per fer una nova votació”.

Pel que fa al possible i més que probable camí obert perquè altres països decideixin també marxar de la Unió Europea també hi ha coincidències en aquest grup que s'hostatja a l'hotel Caprici Verd de Santa Susanna. “Els estats fundacionals com Alemanya i França mantindran els lligams, però d'altres com Noruega poden decidir-se a fer el pas”, apunta Margaret. En tot cas, la demanda que pren més força és que el procés de separació es faci “ràpid, però amb les millors condicions”. “El Regne Unit no vol ni pot renunciar a les relacions amb els països del continent i crec imprescindible que els governs lluitin per garantir-ho”, concreta Rebecca.

Vot de càstig
L'ànim general dels turistes britànics consultats no és dolent malgrat la repercussió que s'anuncia del ‘Brexit'. Maureen Allix té 65 anys i és la guia del grup hostatjat a l'hotel Caprici Verd. Manté que els seus clients debaten que la victòria del sí al ‘Brexit' es fonamenta en part en un vot de càstig als polítics que no han sabut resoldre la situació. “És un vot de rebel·lió, un toc d'atenció que la feina no s'estava fent gens bé”, diu, i afegeix que, malgrat tot, no tenen cap intenció de renunciar ni al sol ni a la platja de la destinació turística del Maresme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brussel·les dona llum verd al primer pagament de 10.000 milions d’euros a l’Estat espanyol del fons de recuperació

Brussel·les

La Moncloa diu que la negociació de la Llei Audiovisual amb ERC “va a bon ritme”

Madrid

Aragonès defensa que Catalunya és una nació amb llengua i cultura pròpia

Barcelona

Artadi replica a Junqueras que és “poc coherent” que ERC “veti” part de l’independentisme a la taula de diàleg

BARCELONA

Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC

BARCELONA

ERC i PSOE s’acosten en la llei de l’audiovisual en ple clam de les estatals pel greuge

madrid

JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència

GIRONA

Alemanya s’afegeix a la vacunació obligatòria

Berlín

Volen 20 mesos d’inhabilitació per a Torrent

barcelona