Política

‘Brexit', el dia després

La marxa voluntària de la Gran Bretanya té conseqüències a Europa i a tot el món

El calendari de la desconnexió, la relació amb el mercat únic i el futur d'Escòcia són algunes de les principals incògnites d'aquest sisme políti

El referèndum europeu ha provocat un autèntic daltabaix al Regne Unit amb efectes que ningú no sap fins on poden arribar, que amenacen de trencar no només la unitat social, política i econòmica del país, sinó també de desestabilitzar la Unió Europea i els estats membres. La sortida de la UE és un camí completament nou que mai ningú no ha recorregut abans. Tot són interrogants. Ningú no sap què pot passar. Aquestes són algunes pistes per tractar d'entendre què pot succeir a partir d'ara.

Quan sortirà de la UE el Regne Unit?

No sortirà, com a mínim, fins d'aquí a dos anys i mig. Cameron va dir que serà el nou primer ministre qui haurà de negociar el divorci amb la UE. El nou líder es coneixerà el 9 de setembre. Aleshores, necessitarà uns mesos per preparar l'estratègia de negociació o per convocar noves eleccions. Tant Theresa May com Michael Gove, els dos favorits per succeir Cameron, han assegurat que fins l'any que ve no activaran l'article 50 del tractat de Lisboa, el mecanisme legal per separar-se la UE, que només pot prémer el Regne Unit. Tot i la pressió de Brussel·les perquè acceleri el procés, el govern britànic no l'activarà fins que no tingui ben clar què vol. Aleshores, les negociacions duraran dos anys i es podrien allargar a set. Alguns experts fins i tot diuen que el Regne Unit podria no sortir si veu que pot perdre Escòcia, Irlanda del Nord i Gibraltar.

Hi haurà eleccions?

De moment, no n'hi haurà. O almenys això és el que ha afirmat l'encara primer ministre, David Cameron, i és el que han assegurat els dos principals candidats conservadors a succeir-lo, Theresa May i Michael Gove. Tots dos, en la presentació de les seves candidatures, van descartar avançar eleccions abans del 2020 per dues raons: perquè encara els queden quatre anys de mandat i perquè no volen desestabilitzar més el país. Malgrat això, existeixen molts dubtes sobre la legitimitat que podria tenir el nou primer ministre en un escenari que no té res a veure amb el que hi havia quan es van celebrar les eleccions el 2015. Les presses que tenen els laboristes per fer fora Corbyn i escollir un nou líder responen al temor que, un cop els tories tinguin nou líder, al setembre, convocaran eleccions abans d'acabar l'any i no creuen que Corbyn pugui guanyar-les.

Qui substituirà Cameron?

O bé Theresa May, o bé Michael Gove, tot i que May és la favorita. Hi ha, en total, cinc candidats: Theresa May i Stephen Crabb són els representants proeuropeus, i Liam Fox, Andrea Leadsom i Michael Gove, els del Brexit. Gove és l'ideòleg del Brexit, l'home que va convèncer Boris Johnson perquè donés la cara en la campanya i després va decidir no donar suport a la seva candidatura. Theresa May és la candidata del consens, la que pot unir els dos fronts del partit: l'europeista i l'euroescèptic. És una política sòlida, dura, treballadora, que ha fet molt bona feina al capdavant de la cartera d'Interior. Va ser escollida per fer front a Boris Johnson, però, amb l'exalcalde de Londres fora de competició, s'ha convertit en la principal favorita. Dins del partit, hi ha la percepció que el nou líder hauria de provenir del Brexit, però, ara mateix, aquest bàndol està molt dividit.

Tindrà accés al mercat únic?

El Regne Unit vol negociar l'accés al mercat únic abans de prémer l'article 50, mentre que la UE ha estat molt contundent en aquest sentit i ha dit que el Regne Unit primer ha de sortir de la UE, o sigui arribar a un acord de divorci els propers dos anys, i només quan ja sigui fora de la UE podrà negociar el seu accés al mercat únic. Aleshores, hi haurà un altre conflicte important. Merkel va advertir que, si el Regne Unit vol accedir al mercat europeu de 500 milions de persones, haurà d'acceptar la lliure circulació de ciutadans, cosa que, ara mateix, no vol, i menys encara si el proper primer ministre prové del Brexit (Gove, Fox o Leadsom). L'europeu és el principal mercat britànic, representa la meitat de les exportacions i importacions. No en pot prescindir així com així. Els acords estaran en els termes mitjans.

Escòcia farà un altre referèndum?

El primer que va dir Nicola Sturgeon quan es va confirmar el Brexit va ser que Escòcia posava en marxa els mecanismes per convocar un nou referèndum d'independència. Les últimes enquestes indiquen que el 60% dels escocesos donarien suport a la independència per quedar-se a la UE. Hi ha dos factors que cal tenir en compte: els escocesos volen negociar amb Brussel·les i volen mantenir la lliura esterlina, i amb el referèndum per bandera ara mateix se'ls tancarien les portes. Sturgeon ha aconseguit que tots els partits excepte els conservadors, que es van abstenir, donin suport a la seva proposta d'obrir converses amb la UE i ha aconseguit ser rebuda a Brussel·les. De moment, guarden la independència com a última opció. Segueixen avançant de forma lenta i intel·ligent. L'objectiu és seguir a la UE i mantenir la lliura. La resta ja arribarà.

Què passarà amb Irlanda del Nord?

Irlanda del Nord és una de les conseqüències més perilloses del Brexit. Fa 18 anys dels acords de Divendres Sant que van posar fi al conflicte entre unionistes britànics i republicans irlandesos, que van durar del 1968 al 1998. La pau ha costat molt i la sortida de la UE desestabilitzaria l'equilibri entre unionistes i republicans en el govern compartit. Irlanda del Nord rep més de la UE del que hi dóna.

El republicans del Sinn Féin, que van fer campanya a favor de la UE, demanen la reunificació de les dues Irlandes i un consulta d'independència, una opció contemplada en els acords de pau i descartada per Londres per considerar que no és una opció unànime. La col·locació d'una frontera seria un gran problema per als milers de persones que la creuen cada dia per anar a treballar o visitar familiars.

I amb Londres?

Londres ha estat una de les grans perjudicades. El 75% dels londinencs van votar a favor de seguir a la UE i també la City, el barri financer de Londres, n'era partidària. Londres genera el 22% del PIB del Regne Unit i la City és el principal centre financer europeu i necessita tenir accés al mercat continental.

El nou alcalde de Londres, Sadiq Khan, demana, primer, el traspàs de més poders per part del govern central per tenir més autonomia (Londres controla el 7% dels impostos que recapta, un percentatge molt baix en comparació amb Nova York i Tòquio, que en controlen el 50% i el 70%) i, segon, una regulació especial perquè les empreses instal·lades a la City tinguin accés al mercat europeu. En aquest sentit, ha nomenat Rajesh Agrawal, un reputat financer i milionari, per protegir la City i ser la seva veu. Khan ha demanat ser present en totes les negociacions del govern amb la UE.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Montero ajusta la població i obre el ball del finançament

madrid

Llum verd als primers ajuts europeus per a la recuperació

BRUSSEL·LES

Crit d’alerta de l’ONU sobre l’agreujament de la crisi humanitària afganesa

Beirut

Àustria tanca la crisi política amb l’elecció de nou canceller

VIENA
Deu morts al Kurdistan per  un atac gihadista
IRAQ

Deu morts al Kurdistan per un atac gihadista

El papa clama contra el drama de la immigració
XIPRE

El papa clama contra el drama de la immigració

Junqueras vol que el TC li retiri la inhabilitació

Barcelona
Al·legacions de Guanyem a les ordenances de Girona

Al·legacions de Guanyem a les ordenances de Girona

girona

França signa un gran acord de venda d’armes als Emirats

ABÚ DHABI