Política

Escòcia torna a posar sobre la taula la carta sobiranista

Sturgeon admet que la convocatòria d'un segon referèndum d'independència és “altament probable” després del triomf del ‘Remain'

Ho justifica perquè “han canviat les circumstàncies”

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, va tornar a posar sobre la taula ahir la possibilitat de convocar un segon referèndum d'independència després que, a diferència d'Anglaterra i Gal·les, els escocesos votessin massivament dijous a favor de la permanència dins la Unió Europea (UE) amb un 62% dels vots.

“Tal com estan les coses, Escòcia corre el perill d'haver de sortir de la UE contra la seva voluntat i això ho considero democràticament inacceptable”, va dir Sturgeon en una roda de premsa a Edimburg. “Crec que un referèndum d'independència és ara altament probable”, hi va afegir. Els escocesos van rebutjar la independència per 55% dels vots a 45% en el referèndum de setembre del 2014 però, des d'aquells derrota, el Partit Nacional Escocès (SNP) no ha parat de créixer i de guanyar influència, tant a Edimburg com al Parlament de Westminster. La permanència dins la UE va ser, precisament, un dels arguments claus durant la campanya d'aquella consulta ja que el bàndol unionista va insistir en el risc que una Escòcia independent no podria seguir formant part del club comunitari. En aquest sentit, Sturgeon va recordar que “han canviat les circumstàncies” que van motivar alguns dels vots contraris a la independència, en referència als que llavors van votar no per por de veure's expulsats de la UE. “Faré tots els passos que calgui i exploraré totes les opcions perquè sigui efectiu el que Escòcia va votar [dijous], en altres paraules, per assegurar la continuïtat del nostre lloc a la UE i al mercat únic”, va proclamar la primera ministra, que va explicar també que el seu govern manté contactes directes amb Brussel·les per preservar els seus interessos nacionals.

La líder de l'oposició escocesa, la conservadora Ruth Davidson, va replicar que un segon referèndum d'independència no ajudaria a l'estabilitat del país ni serviria per defensar els interessos de la població. Amb tot, Sturgeon va reiterar ahir que Escòcia “ha de tenir l'opció” de convocar la consulta mentre el Regne Unit negocia la seva sortida de la UE, un termini que podria allargar-se uns dos anys.

Abans, però, Sturgeon, que manté una política més cauta que el seu antecessor, Alex Salmond, es voldrà assegurar que els independentistes disposen de prou suport per imposar-se en un altre referèndum. Per això, s'haurà de fixar en les lliçons de la consulta del 2014, quan el tema econòmic –la por de perdre la lliura esterlina o de veure disminuïda la pensió– va fer decantar la balança. Des de llavors hi ha hagut canvis importants, com ara una caiguda en picat del preu del petroli, uns ingressos amb què l'SNP confiava a finançar el nou estat escocès.

El permís de Londres

També el catedràtic de la Universitat d'Aberdeen Michael Keating creu que els dirigents independentistes escocesos “no organitzaran cap referèndum mentre no estiguin segurs de guanyar-lo”.

Caldrà saber igualment si el pròxim primer ministre britànic que rellevi Cameron estarà disposat a acceptar la demanda d'un segon referèndum, atès el perill que un resultat positiu portaria a la desintegració del Regne Unit, hi afegeix Malcolm Harvey, professor de ciència política de la mateixa universitat.

LES FRASES

Correm el perill d'haver de sortir de la UE contra la nostra voluntat; això és democràticament inacceptable
Faré tot el que calgui per assegurar el nostre lloc dins la UE i al mercat únic
Nicola Sturgeon
PRIMERA MINISTRA D'ESCÒCIA

El Sinn Féin exigeix un referèndum a Irlanda del Nord

redacció

El viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, el republicà Martin McGuinness, va demanar ahir un referèndum sobre la reunificació de l'illa, després que l'opció del Remain s'imposés a la província britànica amb el 56% dels vots. “El govern britànic no té a partir d'ara un mandat democràtic per representar els punts de vista del Nord en una futura negociació amb la Unió Europea i crec que hi ha un imperatiu democràtic” per a un referèndum, va declarar McGuinness a la televisió irlandesa, RTE. “Les conseqüències per a tots nosaltres a l'illa d'Irlanda són massives. Això pot tenir efectes molt importants en la nostra economia [nord-irlandesa]”, hi va afegir McGuinness.

La crida del Sinn Féin, el principal partit republicà d'Irlanda del Nord, va ser rebutjada pel primer ministre de la província, Arlene Foster, del Partit Unionista Democràtic, i també pel primer ministre de la República d'Irlanda, Enda Kenny, que va dir que hi havia qüestions molt més importants per abordar que el referèndum.

Kenny va convocar una reunió d'urgència del seu gabinet immediatament després que es conegués la victòria del Brexit i va fer públic un pla amb mesures que prendrà sobre comerç, inversions, relacions amb el Regne Unit i Irlanda del Nord.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Brussel·les dona llum verd al primer pagament de 10.000 milions d’euros a l’Estat espanyol del fons de recuperació

Brussel·les

La Moncloa diu que la negociació de la Llei Audiovisual amb ERC “va a bon ritme”

Madrid

Aragonès defensa que Catalunya és una nació amb llengua i cultura pròpia

Barcelona

Artadi replica a Junqueras que és “poc coherent” que ERC “veti” part de l’independentisme a la taula de diàleg

BARCELONA

Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig demanen la recusació de dos dels nous magistrats del TC

BARCELONA

ERC i PSOE s’acosten en la llei de l’audiovisual en ple clam de les estatals pel greuge

madrid

JordiSànchez admet que no té clar el camí cap a la independència

GIRONA

Alemanya s’afegeix a la vacunació obligatòria

Berlín

Volen 20 mesos d’inhabilitació per a Torrent

barcelona