Política

MARIA SIRVENT I ESCRIG

EXDIPUTADA I EXREGIDORA DE LA CUP

“La gent està emprenyada amb el sobiranisme governamental”

Cada vegada som més conscients que hem de ser subjectes polítics actius i que la política es fa al carrer
No veiem un govern disposat a respondre a la majoria popular i treballadora del nostre país

Em rep al Parlament, on va ser diputada de la CUP la passada legislatura després de sortir escollida regidora el 2015 a Terrassa. Ara ocupa un càrrec eventual d’assistent a la secretaria tercera de la mesa del Parlament, que recau en Pau Juvillà, i explica que no té intenció de tornar a la política institucional.

Va deixar la política institucional el 2020, però veig que fa d’assessora a la mesa del Parlament. Com va anar?
Va ser una legislatura intensa, érem pocs diputats amb molta càrrega de feina i un context polític molt determinat. Vaig deixar el càrrec de diputada i la meva intenció era tornar al despatx. Vam treure un resultat en les eleccions, amb nou diputats, que ens va fer plantejar entrar a la mesa del Parlament perquè tingués una majoria independentista i prendre decisions amb plena sobirania malgrat les ingerències constants dels aparells de l’Estat, i en especial del judicial. Finalment, la secretaria tercera de la mesa l’ocupa Pau Juvillà i, com que en la legislatura anterior que havia assistit a la mesa amb veu però sense vot en representació de la candidatura, i tenint en compte el meu perfil de jurista, es va considerar adequat per l’organització que em presentés a la plaça per assessorar-lo.
I què fa ben bé?
Assessoro en termes polítics en els posicionaments que ha d’emetre. Cada membre de la mesa té adjudicades unes funcions i les nostres són les del Consell Assessor per la Ciència i la Tecnologia; les competències d’Educació per explicar la història del Parlament a centres educatius i gent que ve de fora, i portem els temes de formació de les diputades per desenvolupar el càrrec, com per exemple la darrera sobre el racisme estructural.
I alguna cosa més?
A banda d’això, la mesa té altres funcions, com la del posicionament sobre totes les iniciatives parlamentàries que hi passen, si s’admeten o no les propostes per anar a la junta de portaveus i jo estic pendent del que hi anirà i tenir la informació per elaborar els posicionaments finals. Ara les admissions a tràmit de les iniciatives parlamentàries són controvertides perquè la mesa, per primera vegada en un Parlament europeu, va acabar als tribunals la legislatura anterior per la simple expressió d’idees. El TC va dir que no pot parlar de monarquia, de sobirania i de dret a l’autodeterminació. I qualsevol proposta o iniciativa que contingui un d’aquests mots no ha de ser admesa segons el TC, però els programes electorals de les formacions independentistes i de les sobiranistes en parlen i entenem que han de poder presentar iniciatives amb aquests continguts. I la meva feina és pensar amb el Pau com hem de posicionar-nos perquè els drets civils, socials i polítics dels diputats estiguin garantits. O amb el de les possibles inhabilitacions amb causes pendents com Laura Borràs, Francesc de Dalmases, Josep Maria Jové o Pau Juvillà o què es feia amb el vot de Lluís Puig, que per cert el PSC ja ha recorregut al TC. A la mesa també entra tota la informació que es demana al govern en la tasca de fiscalització dels grups i jo la sistematitzo per garantir que les diputades la tinguin.
Dins de la CUP té algun càrrec orgànic?
Com a militant col·laboro en l’organització de l’escola d’estiu, trobades municipalistes o fent documents per fomentar debats entre la militància, com sempre he fet.
Es veu de nou en la política institucional?
No. Tinc ganes de tornar a la meva feina. No hem de parlar de carrera política, la política la fem durant tota la vida. Nosaltres creiem que hem de tenir una rotació perquè si no al final la nostra vida dependria econòmicament d’aquesta representació institucional i llavors no ets tan lliure per emetre determinats posicionaments per por de perdre la teva principal font d’ingressos per subsistir. Veiem gent que fa 20 o 25 anys que s’hi dedica i està molt desconnectada de la realitat de la majoria popular i treballadora del país.
I què es veu fent d’aquí deu anys?
M’agrada tot el camp d’investigació a nivell jurídic i em veuria exercint d’advocada o de docent.
Com va arribar a la política? Era desconeguda a Terrassa el 2015, va entrar de regidora i en dos anys i mig va passar a ser diputada.
A la Facultat de Dret de la universitat estava molt implicada en la lluita estudiantil del pla Bolonya. Vaig estar a Itàlia, on vaig conèixer alguns moviments socials i la militància política del carrer; amb la Casa del Popolo i els moviments estudiantils. En tornar i instal·lar-me a Terrassa i preparar-me per exercir d’advocada vaig pensar que volia continuar militant políticament. Sabia que hi havia una CUP, m’hi vaig acostar, vaig participar a les assemblees i van decidir que fos la representant a les eleccions. Vaig entrar de regidora i al cap d’un temps de diputada.
I en els cinc anys de curs accelerat de política institucional, què la va sobtar?
Malgrat que ho sabia, em va sobtar com les administracions són un instrument de pura descentralització administrativa, però no un instrument per prendre decisions polítiques, tenint en compte la recentralització tan bèstia de competències que existeix. Vaig ser molt conscient de la importància dels moviments socials i de la lluita al carrer si volíem moure una peça dins de les institucions. Res s’aconsegueix des de dins sense un cost per als representants polítics provocat pels moviments socials o la ciutadania organitzada. És important el que diem sempre d’un peu al carrer i un peu a la institució.
I què en destaca, d’aquesta etapa?
Seguint el fil del que deia, poso l’exemple de Terrassa amb el procés de municipalització de l’aigua, de com determinats poders van fer servir tots els instruments perquè no succeís i com la pressió popular va fer que el PSC però també altres forces dites d’esquerres que dubtaven s’hi posicionessin a favor. I al Parlament amb la llei Aragonès. Si moltes entitats en defensa dels serveis públics no s’haguessin unit i alineat arreu per plantar cara a una ofensiva privatitzadora, mai hauria caigut. O també la regulació dels preus del lloguer, que gràcies a la pressió dels moviments socials es va aprovar i avui posa en tensió el govern de l’Estat. L’ordenament jurídic i la dinàmica institucional està pensada per assegurar un sistema concret i tot allò que vagi en contra toparà sempre amb una paret. Amb Rumasa van expropiar fins i tot una botiga de bosses de mà de luxe sense impediment a excepció d’un vot particular al TC, però per expropiar pisos a grans fons d’inversió o tenidors sembla que sigui irrealitzable.
I del procés d’independència?
Un procés de construcció nacional ha d’anar acompanyat d’un de transformació social. El camí cap a la independència és plantar cara al sistema que blinda l’statu quo. Qualsevol cosa que tingui a veure amb desestabilitzar-lo és reprimida automàticament per l’Estat. Aquesta repressió sobre el moviment independentista i sobre qualsevol mesura social que vulgui respondre als interessos de la gent, no és res més que una mostra del potencial transformador dels moviments populars: l’independentista, el de defensa de l’habitatge, el de defensa del territori..., tots els que planten cara a l’ordre establert. Com més fas tremolar, més repressió et cau a sobre. Però si oblides l’objectiu polític pel qual has patit la repressió, aquesta marxa. Però com a persones transformadores i que les coses siguin diferents hem d’aprendre a viure amb la repressió, perquè sabem que és part de la nostra lluita.
Què veu diferent d’aquesta legislatura de l’anterior?
Hi ha bastanta continuïtat. Pensàvem que amb la presidència d’ERC podria comportar algun viratge cap a l’esquerra de les mesures i ens hem trobat el contrari: Jocs Olímpics d’hivern, Barcelona World, ampliació de l’aeroport... El canvi no ha servit per a allò que creiem que hauria d’haver servit.
El conseller d’Economia deia fa dies que les reunions pel pressupost amb la CUP anaven bé, malgrat aquestes línies vermelles...
No veiem un govern disposat a respondre a la majoria popular i treballadora del país. Ja vam explicar que no anaven bé malgrat el que expliqui ell públicament.
N’hi ha que es van sorprendre que al ple plategessin una proposta pel referèndum, però ja ho duien en la ponència política aprovada el 2020.
Hem de tornar a generar un embat amb l’Estat que ens torni a posar en una situació que faci aflorar el conflicte polític existent. Plantegem aprofitar que hi ha un referèndum a Escòcia per fer-lo al Principat en un moment de desorientació. Quina és la proposta dels altres actors independentistes? Pragmatisme, negociació i un diàleg que neix mort perquè no hi ha igualtat de condicions quan una de les parts nega un dret tan fonamental com el dret d’autodeterminació dels pobles. Pragmatisme en unes institucions segrestades sense pràcticament marge de maniobra política. I l’altre actor no sé ben bé. La presidenta va dir que ja havíem fet el referèndum, però ella és presidenta d’una administració autonòmica, com ho és el president Aragonès i no estem constituïts en un estat independent en forma de república. Si hi ha una altra eina que no sigui un referèndum estem disposats a escoltar.
Com veu d’ànim l’independentisme del carrer?
La gent està emprenyada amb el sobiranisme governamental amb tota la raó.
I què els demana?
A vegades pensem que el sistema democràtic funciona simplement anant a votar una vegada cada quatre anys, que ja n’hi ha prou confiant l’acció política a la política institucional i als que hi estan al capdavant, exigint-los que facin allò que nosaltres creiem que han de fer. I la realitat ens demostra que l’única manera de poder avançar és organitzant-nos nosaltres i no fer política institucional, com amb l’1-O i el 3-O, que sortíem al carrer de manera coordinada amb els veïns. Malgrat el desencant i el desencís, crec que ara cada vegada som més conscients de que hem de ser subjectes polítics actius i que la política es fa al carrer i no l’hem de confiar a determinats càrrecs i institucions.
Com a parlamentària va posar molt l’accent en el model policial. En l’acord d’investidura amb ERC i al pla de govern s’hi recull que s’ha de posar en marxa una comissió per revisar el model de seguretat pública. Amb això en tenen prou?
És un pacte de mínims i sobretot revisar el model policial i els mecanismes de control de les actuacions. Va molt associat al que significa la repressió política, ja que la brutalitat i les actuacions policials recauen en els que lluiten contra l’ordre establert, contra allò injust i allò que se’ns vol imposar. Un govern que vol avançar cap a un procés de construcció nacional i de transformació social ha de ser coherent i no ha de mantenir les acusacions particulars contra els que defensen el dret a l’habitatge, del territori i que formen part del moviment independentista popular.
No és un debat nou i molts consellers d’Interior s’hi havien mig compromès. Què ha fet que no hagi canviat?
Se’ls hauria de preguntar a ells. Potser no hi ha tanta intenció de transformar les coses com es diu i apostar per una transformació real. Tot estat que vol sostenir-se en una situació de desigualtat, en què el 40% de la població més pobra té la mateixa riquesa que l’1% de la població més rica, i sabent que la gent es revoltarà perquè diran que és injust, ho evita exercint la repressió perquè la força de la raó no és suficient.

Tafanera i Bernabéu

L’exdiputada no s’ha mossegat mai la llengua a l’hora de denunciar actuacions dels cossos policials i de les elits. El 2016, la Policia Municipal del Terrassa es va querellar contra ella, tot i que els agents van acabar retirant la denúncia, quan va demanar la dissolució del grup d’intervenció especial (GIE) en assenyalar algunes actuacions que havien protagonitzat. El 2018, com a diputada, la van ferir a la mà amb un impacte de bala de foam durant una protesta per un acte de Vox. Tres anys després es va encarar amb Florentino Pérez en la comissió d’investigació pel Castor i aquest la va convidar a la llotja del Bernabéu, on diu que no pensa anar mai. Prefereix dedicar l’esforç en el projecte del casal popular La Tafanera de Terrassa que vol impulsar un espai d’unió de l’esquerra independentista per promoure projectes de transformació i canvi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i PSOE acorden continuar negociant la Llei de l’audiovisual

Barcelona

ERC veu marge legal per obligar totes les plataformes a respectar la quota en català

Madrid
EN DIRECTE

El Parlament debat el decret sobre el desplegament de les energies renovables

Barcelona

La Moncloa espera que la reunió d’aquesta tarda entre Bolaños i Rufián obri el camí per redreçar les relacions amb ERC

Madrid

El govern espanyol i ERC es reuneixen després del xoc per la Llei Audiovisual i l’amenaça sobre els pressupostos

Madrid

Els comuns s’ofereixen com a “agent de desbloqueig” de la llei audiovisual

Madrid

Illa demana que Aragonès “cessi” el responsable de retirar l’acusació pels fets de la investidura fallida de Puigdemont

Barcelona

Suspès el judici pels aldarulls postsentència a Girona

Girona

Aragonès, “convençut” que els partits catalans a Madrid defensaran que la llei de l’audiovisual blindi el català “arreu”

Barcelona