Política

Ciuró assegura que l’1-O va demostrar el “dèficit de democràcia i separació de poders” de l’estat espanyol

Només el 2,9% de les sentències que se signen a Tarragona són en català, una tendència que la conselleria vol canviar

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assegurat que la reacció de l’estat espanyol al referèndum de l’1-O va demostrar el seu “dèficit de democràcia i separació de poders”.

Amb motiu del quart aniversari de la consulta, Ciuró ha insistit en el fet que aquell dia “es va posar la llavor de l’independentisme” i ha afirmat que Catalunya “exercirà el dret a l’autodeterminació”.

En el marc de l’entrega del Premi Agustí Juandó per a la defensa del català a la justícia, la consellera ha explicat que es treballa per revertir les dades de la llengua en l’àmbit judicial. L’any 2020 només el 7,44% de les sentències dictades es van escriure en català, un percentatge que disminueix fins al 2,9% a la demarcació de Tarragona.

Ciuró ha recordat que el Consell d’Europa ha donat diversos tocs d’atenció a l’estat espanyol en relació amb l’actuació envers la celebració del referèndum d’autodeterminació. “Sembla que ningú reacciona”, ha lamentat. S’ha mostrat convençuda que l’1-O va ser “l’embrió de la independència” que va posar en tensió totes les estructures de l’estat.

L’ús minoritari del català als processos judicials

L’ús del català en l’àmbit judicial es premia mitjançant aquest guardó des de 2004. L’any passat, el Departament de Justícia va comptabilitzar en un 7,4% les sentències que es van redactar en català, el que es tradueix en 14.455 processos judicials dels 194.392 totals. Per fer front a aquesta desigualtat lingüística, Ciuró ha remarcat que des de la conselleria s’està treballant per conscienciar a tots els agents implicats en els processos judicials per garantir el dret a defensar-se en la llengua materna de cada client.

En aquest sentit, la consellera ha explicat que no només es busca renovar el pagament addicional que cobraven els advocats que presentaven els escrits en català, sinó també incrementar-lo. Segons ha precisat, es tracta d’un aspecte que va més enllà de l’econòmic i que cal treballar des de “la conscienciació i la sensibilització”. Actualment, existeixen un miler de funcionaris i personal vinculat a l’àmbit judicial inscrit en programes d’aprenentatge del català, un aspecte que dona esperances al sector en la millora de les dades sobre l’ús de la llengua.

D’altra banda, la consellera de Justícia ha exigit a l’estat espanyol el pagament de 6,2 milions d’euros en concepte de les obres dels edificis judicials catalans. Aquests equipaments, ha apuntat, permeten desencallar la justícia catalana. Ciuró ha alertat que la justícia segueix a la cua de les inversions econòmiques quan es redacten els pressupostos generals i ha instat al govern espanyol a retornar les inversions que la Generalitat ha avançat per poder construir nous jutjats com el de primera instància número 8 de Reus, que tot just ha complert un any de vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus