Política

La factura del Tribunal de Comptes

Xifra

Reclama 5,4 milions d’euros a 34 excàrrecs del govern per la promoció de l’independentisme a l’estranger

Avui fixarà la fiança, que han de pagar de forma solidària: Mas i Mas-Colell fins a 2,8 milions i Puigdemont i Junqueras, 2 milions

“503 planes i deu minuts per a la defensa”, es queixava un lletrat Boye apel·la a la immunitat de l’expresident Puigdemont
Fins i tot reclama a la filla de la difunta delegada a França

El Tribunal de Comptes va fixar ahir la nova factura al govern català, ara per la promoció del procés sobiranista a l’estranger: 5.422.879 euros (amb 271.723 euros d’interessos ja sumats). I, al final, en fa responsables comptables 34 càrrecs públics entre els anys 2011 i 2017. La delegada instructora va començar a informar ahir els afectats i els seus advocats, i és previst que avui finalitzin les compareixences amb la imposició de fiances, que s’han de pagar abans de ser jutjats, o són embargats, en un termini de quinze dies.

Abans, els representants de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat anunciaran la seva posició, de la qual els defensors no esperen cap canvi substancial, després que el president del govern espanyol afirmés que no donaria cap indicació. Des dels partits catalans s’ha exigit al govern del PSOE que retirés l’advocacia de l’Estat en aquest procés, on la Generalitat suposadament és la part afectada, tot i que en les al·legacions va deixar clar que tota la despesa feta era correcta i legal. En aquesta investigació, encarregada per la comissió mixta del Congrés i el Senat, l’octubre del 2017, també hi ha com a demandants d’acció pública: Abogados Catalanes por la Constitución, Societat Civil Catalana, i Associació Cívica i Cultural.

El total de 5,4 milions d’euros s’han de pagar de forma solidària entre diferents càrrecs, i això vol dir que aquesta responsabilitat no es pot sumar de forma individual. Per exemple, a l’expresident Artur Mas i a l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell se’ls demana fins a 2,8 milions d’euros a cada un, però compartits amb altres càrrecs públics (vegeu el gràfic adjunt). A l’expresident Carles Puigdemont i a l’exvicepresident Oriol Junqueras se’ls exigeix 2 milions a cada un, que han d’abonar juntament amb altres càrrecs. I a qui més fiança es reclama és a l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo: 3,6 milions (ell en va calcular uns 4,5 milions).

En l’informe preliminar del Tribunal de Comptes, aprovat el 2019, hi havia 40 càrrecs a qui es volia acusar de responsabilitat comptable, i al final en són 34. Hi han caigut l’exconseller de la Presidència Jordi Turull, que un dia a bans de ser indultat alertava que se li reclamaven uns diners en un època que ni tan sols era conseller. També s’ha retirat la reclamació a l’exconsellera Neus Munté; a l’ex-secretari general de Territori Pau Villòria, i als interventors delegats Jordi Serra, Virgínia Astigarraga, Javier Acín i Francesc Cubel. Per contra, l’única nova citada ara hi ha Maria Badia, secretària d’Afers Exteriors, amb l’exconseller Raül Romeva al capdavant, i a qui se li reclamen de forma solidària 2.220.631 euros.

Un dels fets més insòlits és que el tribunal manté la reclamació solidària de 23.924 euros de la delegada del govern català a França Maryse Olivé, traspassada el 2017, a la seva filla, segons van confirmar advocats presents ahir a l’acta de la liquidació provisional, la seu d’aquest poc transparent òrgan fiscalitzador a Madrid.

Pel que fa a les despeses, n’hi ha 31 sota sospita, la majoria són viatges, però també contractes, lloguers, subvencions del Diplocat o actes a les setze delegacions del govern a l’estranger. Per exemple, dels 288.526 euros que es consideren “malbaratats” en viatges de presidents de la Generalitat, es fa pagar a deu càrrecs públics, als quals se’ls estima una quantitat pel temps que van estar en el càrrec, però que sumada supera el total inicial. Així a l’expresident Mas se li reclamen 110.179 euros, la mateixa quantitat que a l’exconseller Homs, mentre que a l’expresident Puigdemont, 163.889 euros, la mateixa xifra que a l’exconseller Romeva. La vocal del Tribunal de Comptes María Dolores Genaro ja va criticar que és qüestionés tot un viatge, per exemple als EUA, perquè el president de la Generalitat hi hagués fet una declaració puntual sobre el procés independentista de Catalunya o una conferència sobre la consulta del 9-N dins un viatge de promoció cultural i econòmica del nostre país.

Hi ha una única partida que només s’atribueix a un càrrec, que és l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo, que és a qui se li reclama més responsabilitat comptable (3,6 milions), juntament amb la interventora de la Generalitat Mireia Vidal (3,3 milions). En concret, s’exigeix només a Royo 84.465 euros pel personal d’aquest ens publicoprivat i per la demanda de dos treballadors pel tancament de l’oficina a Lleida. Royo comparteix responsabilitat amb l’exconseller Homs de 47. 342 euros per contractes d’anàlisi i difusió i conferències del “nou paradigma econòmic a Catalunya”. I per la subvenció a la plataforma Focir de 444.320 euros (que també s’investiga per la via penal) se li atribueix la responsabilitat compartida amb els expresidents Mas i Puigdemont, entre d’altres càrrecs.

Pel que fa a les delegacions a l’estranger, la que té la partida més elevada sota sospita és la del Regne Unit (amb 308.515 euros), seguida per la dels Estats Units (1576.374 euros) i per la d’Àustria (144.047 euros).

“No podem fer front a fiances milionàries; encara que hàgim estalviat està fora del nostre abast”, va denunciar ahir l’expresident Artur Mas, en una compareixença per criticar el nou setge del Tribunal de Comptes. Mas, que és defensat pel lletrat Rafael Entrena, va afegir que la situació pot afectar de retruc les seves famílies i portar-les a la “ruïna”. “Si no pots pagar, t’ho embarguen tot: habitatge, comptes corrents, estalvis, i fins i tot el salari i la pensió”, va assegurar.

La sessió, a la seu que l’òrgan fiscalitzador té al carrer Torrelaguna de Madrid, va començar ahir a les nou del matí, i els advocats van expressar el seu parer. “A la sala del Tribunal de Comptes on ens reclamen 5 milions no tenen wifi, ens han donat 503 pàgines per llegir en tres hores, i ara ens volen donar només 10 minuts per lletrat, independentment de si defenses un, quatre o set responsables. Kafka no va visitar Espanya, ‘una democràcia avançada’”, piulava l’advocat Quim Jubert, que va aclarir que a la tarda ja tenien connexió a internet, i que la sessió va acabar cap a les set de la tarda i s’hi tornarien a posar avui a les nou del matí.

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont també va piular del seu advocat: “Boye té només tres hores per llegir 504 pàgines de l’informe de la inquisició espanyola dita Tribunal de Comptes. I després només tindrà 10 minuts per fer les al·legacions, independentment del nombre de persones que defensi. Franquisme de fons i forma.”

L’advocat de l’expresident Puigdemont, Gonzalo Boye, va denunciar que el procediment al Tribunal de Comptes per l’acció exterior de la Generalitat és una “presa de pèl”, i va criticar haver conegut els imports de les fiances per la premsa. Abans d’entrar a la compareixença, Boye va afirmar que l’informe de l’ens fiscalitzador té “manca de solvència tècnica” i va afegir que el Tribunal de Comptes està “assumint competències que no té, com és la derogació implícita de l’Estatut de Catalunya per la via de coartar l’acció exterior, prevista en l’Estatut”.

Boye va presentar per escrit les seves al·legacions i va abandonar la seu del Tribunal de Comptes abans que la resta de defenses comencessin a exposar els seus arguments. Boye va declarar que no té esperança que prosperin les al·legacions presentades i va remarcar que es reserva les accions per a altres jurisdiccions. L’advocat va afegir que al tribunal “se li va oblidar el suplicatori” d’un eurodiputat en la instrucció d’aquest cas, ja que considera que l’expresident Puigdemont té immunitat, i per això va avançar que es reservaran accions davant d’altres jurisdiccions, tot i que també plantejaran recursos a l’informe de liquidació definitiu que es dicti avui.

Una altra deficiència que percep l’advocat de Puigdemont és que no coincideixen les quantitats desglossades amb la suma final, així com que s’hagi dictat una providència quan el cas suposadament no era jurisdiccional i que hi hagi hagut una citació contradictòria (amb parts enfrontades), quan no era, en principi, un cas contradictori.

Boye va insistir que no entén com han prescindit del suplicatori, “quan és necessari fins per a una multa de trànsit”, i creu que tot el procediment davant el Tribunal de Comptes és “una despesa ingent de recursos públics per no arribar a cap resultat”. Boye també defensa els que van ser delegats a l’estranger Martí Anglada i Josep Manuel Suárez.

Per la seva part, l’exconseller Francesc Homs, a qui li reclamen 3 milions d’euros de forma solidària, també va criticar saber l’acta de la reclamació provisional pels mitjans de comunicació. Homs ho va considerar “escandalós” i va assegurar que “il·lustra la categoria d’aquest denominat tribunal”, que els ha “negat sistemàticament” poder conèixer-la amb més temps per poder “preparar a consciència” les al·legacions que van poder fer ahir i avui. L’exconseller Homs, com l’expresident Mas, ja van patir la persecució del Tribunal de Comptes amb el cas de la consulta del 9-N del 2014, quan se’ls va reclamar 5,2 milions d’euros, amb les exconselleres Ortega i Rigau. Tot va ser pagat per la Caixa de Solidaritat, amb aportacions de ciutadans, però fins al judici van aportar avals de béns propis.

I avui se sabrà quan han de pagar la factura de la criminalitzada política exterior catalana.

LES XIFRES

15
dies de termini
acostuma a donar el Tribunal de Comptes perquè es dipositin les fiances, i si no, embarga béns i comptes corrents.
3
reclamacions
ha fet el Tribunal de Comptes al govern: 5,2 milions pel 9-N; 4,2 per l’1-O, i ara 5,4 per exteriors.

“És un nou abús. Primer pagues i després et jutgen” El jutjat d’instrucció 13 reté 5,8 milions de l’1-O

L’expresident de la Generalitat Artur Mas va denunciar ahir que l’Estat espanyol persegueix la seva mort “política i civil”, després de saber que el Tribunal de Comptes li reclama a ell i a 33 càrrecs del govern català 5,4 milions d’euros per les despeses a favor del procés sobiranista, en l’acció exterior des del 2011 fins al 2017. Mas ho va qualificar d’un nou “abús de poder” i es va preguntar si el govern de Pedro Sánchez pensa fer alguna cosa davant d’aquesta “injustícia monumental”, informa l’ACN. En aquest sentit, l’expresident va recordar que es troben en una situació d’indefensió absoluta: “Primer pagues i després et jutgen”, com va passar amb el 9-N del 2014.

Mas va insistir que es tracta d’un nou cas de “repressió” a partir de dos eixos: “el càstig i la venjança”. Segons l’expresident, el Tribunal de Comptes els busca per “les seves idees”, aquesta vegada fora “dels marcs legals”, ja que el mòbil és l’acció exterior. “És el que havíem fet sempre, i el que fan també totes les altres comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions”, va remarcar, “i a ningú més se’l persegueix per això”. A més, va considerar que s’estan utilitzant pràctiques “irregulars”, que els obliguen a dipositar ja la quantitat sol·licitada.

La fiança de 5,4 milions d’euros imposada ara pel Tribunal de Comptes a 34 càrrecs del govern català es podria abonar avui mateix sense perjudicar el seu patrimoni. El jutjat d’instrucció 13 de Barcelona reté una fiança de 5,8 milions d’euros per l’organització de l’1-O, malgrat que la majoria de partides ja van ser abonades al Tribunal de Comptes des del Tribunal Suprem, en derivar-li la responsabilitat civil dels líders independentistes.

L’advocat Ramon Setó, en nom dels disset càrrecs acusats de malversació en la causa del 13, va preguntar a les acusacions –la fiscalia i Vox– si la responsabilitat civil la mantenien al jutjat o la derivaven al Tribunal de Comptes, tal com va fer el Suprem. La resposta va ser que no era el moment processal per aclarir-ho i que ja ho farien en presentar els escrits d’acusació. La magistrada Alejandra Gil els va donar la raó, i els 5,8 milions van generant interessos en un compte del Ministeri de Justícia, mentre es manté l’angoixa als processats i les seves famílies. Per contra, la magistrada del TSJC Eugènia Alegret, instructora de les causes dels diputats Jové i Salvadó, per no duplicar fiances per l’1-O va demanar al Tribunal de Comptes quins conceptes tenia i només va exigir el dipòsit de partides noves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Elena compareixerà dilluns al Parlament per explicar els canvis als Mossos

Barcelona

Diversos periodistes planten Macron a l’Eurocambra per no respondre a preguntes

Brussel·les

Larrosa, disposat a presentar una moció de censura a l'alcalde Pueyo

Lleida

El TEDH desestima el recurs dels joves d’Altsasu

Brussel·les

Rufián augura un “front comú” dels socis d’esquerres contra la reforma laboral de Díaz

madrid

El Tribunal de Cassació de Bèlgica demana examinar si es pot extradir Valtònyc per insults i injúries comunes

brussel·les

Autocrítica de la CUP sobre els privilegis al Parlament: “No ho hem fet prou bé”

barcelona

La Sindicatura de Comptes va demanar al Parlament diversos cops que “s’arreglés” la llicència per edat

barcelona

Borràs assegura que la Mesa del Parlament tenia els detalls

barcelona