Política

Els 40 perseguits pel Tribunal de Comptes

Dos presidents, un vicepresident, cinc consellers, nou directors generals, sis interventors i setze delegats a l’estranger són els principals investigats

Dimarts se’ls informarà dels milions que han d’abonar per l’acció exterior

El govern respon que els càrrecs han exercit la llibertat d’expressió
Catalunya no té competències per a la promoció sobiranista, sosté

Coincidències buscades o no, la primera reunió del president de la Generalitat amb el seu homòleg espanyol a La Moncloa, dimarts vinent, serà el mateix dia que el Tribunal de Comptes revelarà els milions d’euros que reclama a 40 dirigents del govern català com a responsables comptables per l’acció exterior del 2011 al 2017, amb un pressupost conjunt de 416,8 milions d’euros. Un “malbaratament” força qüestionat perquè se centra en censurar activitats de promoció de Catalunya i el seu dret a decidir, amb el 9-N i l’1-O, a través de conferències arreu del món, i sobretot en països europeus.

L’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, va estimar que li reclamarien uns 4,5 milions d’euros per l’acció exterior, ja que qüestionen tota la feina d’aquest consorci publicoprivat. S’ha publicat que la factura final podria ser d’entre cinc i deu milions, i el Tribunal de Comptes va indicar a aquest diari que fins dimarts no dirien res.

La instructora delegada de les actuacions prèvies 80/2019, Esperanza García Moreno, ha citat a tots els 40, o els seus advocats, el 29 de juny, a partir de dos quarts de deu del matí, a la seu del Tribunal de Comptes, a Madrid, per detallar-los què els exigeix a cada un o de forma solidària de la liquidació provisional complementària, en modificar part de la feta el gener del 2020, i de la qual els investigats no en tenen coneixement i van denunciar “indefensió”, no acceptada pel tribunal ni tampoc per la fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat, que fan d’acusació. I si no hi hagués temps per acabar, es continuaria el dia 30 de juny. Els afectats podran presentar recurs, però el tribunal, amb el seu sistema inquisitorial, els exigirà que dipositin les fiances en un termini de temps o se’ls embargaran béns i comptes corrents. Un cop fiançats els diners suposadament malbaratats, es realitza el judici, i contra la resolució sí que es pot recórrer a un tribunal de veritat i amb jurisdicció, com és la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.

L’informe fiscalitzador sobre l’acció exterior del 2011 al 2017 és un encàrrec del Congrés dels Diputats, del desembre del 2017, amb el govern espanyol del PP, que va obtenir l’aval del PSOE per intervenir i radiografiar de dalt a baix la Generalitat amb el càstig del 155. En termes generals, la instructora sosté que els governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont van ultrapassar les seves competències pel que fa a política exterior, que –insisteix– està “subordinada” a la política exterior del govern espanyol, a la qual “no pot interferir ni pertorbar”. Hi afegeix que “la promoció del procés sobiranista no és una competència autonòmica” ni tampoc “dels interessos del conjunt de Catalunya”.

Per contra, el govern català, en les al·legacions fetes el 2019, ha respost que les conferències, entrevistes amb periodistes o trobades amb altres grups parlamentaris s’emparen amb el dret a la llibertat d’expressió i política dels càrrecs de la Generalitat, com han fet –indica– altres càrrecs espanyols en ser interrogats a l’estranger, i no invaliden la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre les competències que tenen les comunitats autònomes en acció exterior. A més, la Generalitat nega amb rotunditat l’acusació de l’òrgan fiscalitzador que se li ha “ocultat” documentació i hi afegeix que membres de l’equip fiscalitzador fins i tot van anar a Catalunya a recollir documents al Departament d’Afers Exteriors diversos cops, com per exemple el març del 2018.

Cal recordar, a més, que la vocal del Tribunal de Comptes María Dolores Genaro Moya va fer un vot en contra de l’informe, en considerar que es va tancar amb una “urgència incomprensible”, ja que falten despeses per comprovar amb informes imparcials, i s’han reproduït fets de forma “exagerada” , i algunes de les accions polítiques són declaracions que “no tenen incidència comptable”. Per exemple, exposa que un viatge del 24 de gener del 2017 del president de la Generalitat i altres càrrecs se cita fins a cinc cops. En aquest sentit, exposa que unes 64 activitats que es consideren il·lícites en l’informe no tenen una base sòlida, o per exemple qüestionen un viatge de diversos dies només perquè el polític català va fer unes declaracions puntuals del procés independentista.

Precisament, en l’informe no només es recullen accions a l’exterior per divulgar l’1-O del 2017, sinó també per la consulta del 9-N del 2014, de la qual en la causa penal es va resoldre que no hi havia hagut malversació i el Tribunal de Comptes ja va reclamar al govern 5,2 milions d’euros, aportats per la Caixa de Solidaritat. La partida més alta era per la compra de 7.000 ordinadors (2,8 milions), que malgrat que van ser derivats a escoles públiques el Tribunal de Comptes va resoldre que tenien una pèrdua de valor en haver estat usats per a la consulta popular.

En l’informe provisional sobre l’acció exterior no s’atribueixen les despeses sota sospita a noms particulars, sinó als càrrecs que ocupaven llavors, i amb la llista dels 40 citats es pot confirmar qui són. Una de les principals partides qüestionades són els viatges a l’estranger i considera malbaratament onze dels 40 viatges fets pels president Mas (Brussel·les, Amsterdam, dos als EUA) i Puigdemont (Flandes, Londres, París, Brussel·les, Copenhaguen i també dos als EUA) i que es quantifiquen en prop de 400.000 euros. En els viatges feien alguna conferència, però també visitaven empreses de renom, com la planta de Grífols als EUA, o de promoció de Catalunya, acció ben legal.

En el govern català, l’acció exterior ha estat dirigida pel Departament de Presidència primer i des del gener del 2016 pel d’Afers Exteriors, i per això es considera irregular quatre viatges del 2014 al 2016 del llavors conseller de la Presidència, Francesc Homs, que es xifra en 19.496 euros, i de la consellera de Vicepresidència, Neus Munté, dos viatges al Quebec, que sumen 8.020 euros, per conèixer el seu sistema electoral.

A més, dels 21 viatges revisats al llavors conseller d’Economia, Andreu Mas- Colell, cinc es relacionen amb la promoció de la independència de Catalunya (xifrats en 20.677 euros), com ara un a York o un altre acompanyant el president Mas als EUA. A Mas-Colell se li imputen dos viatges més com a conseller d’Empresa i Coneixement, a Àustria i a Moscou, dels quals la instructora es queixa que la Generalitat no ha aportat el cost com fa amb altres partides. Mas-Colell –amb qui s’ha internacionalitzat la persecució del Tribunal de Comptes, quan el seu fill va fer difusió del possible embargament de les seves propietats i de la seva pensió de jubilació– també va denunciar “indefensió” en no saber quina quantitat se li reclama.

La llista de viatges continua: al vicepresident Oriol Junqueras se li reclama un viatge del gener del 2017 a Brussel·les i al conseller d’Afers Exteriors Raül Romeva, de 43 viatges revisats, setze es consideren de promoció de la independència, amb un cost de 31.000 euros. La mala fe del Tribunal de Comptes és més evident en la imputació de Jordi Turull, que va ser conseller de la Presidència del 17 de juliol al 27 d’octubre del 2017, quan la política exterior era ja dirigida pel Departament d’Afers Exteriors. “L’única cita per al «reencuentro» a què m’ha convocat l’Estat espanyol és al Tribunal de Comptes com a responsable de despeses en els anys que no vaig ser conseller ni tenia competències d’Exteriors. Aquesta és la realitat”, piulava Turull un dia abans de ser indultat.

A banda, es recullen dos viatges del conseller d’Agricultura de l’època, un del 2014 als EUA, quan Josep Maria Pelegrí n’era el titular, i un altre el 2017, amb la consellera Meritxell Serret, però cap d’ells són citats. En canvi, sí que es reclamen diners al secretari general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca David Mascort.

Els directors generals perseguits pel Tribunal de Comptes també ho són per viatges a l’exterior, en acompanyar els seus superiors, i en total en són nou. Jordi Solé, ara eurodiputat per ERC, va ser secretari d’Afers Exteriors de la UE del gener al desembre del 2016, en substitució de Roger Albinyana, que va ocupar el càrrec del 2013 al 2016.

Pel que fa a les setze delegacions exteriors de la Generalitat –que sumen una despesa de 27,2 milions d’euros del 2011 al 2017–, el Tribunal de Comptes qüestiona el seu funcionament, la disparitat de sous i despeses de més de 3.000 euros sense un control exhaustiu. El Tribunal de Comptes s’atreveix a recomanar que les delegacions, en gran part tancades amb el 155, han d’informar dels seus programes i “integrar-se” a l’estratègia de la Secretaria d’Estat de l’Espanya Global. I que la Casa de la Generalitat a Perpinyà (amb un pressupost de 3,2 milions en sis anys) s’hauria de tancar perquè “té poca activitat i se solapa amb la d’altres entitats a París”, a més de criticar que “encara” depengui de Presidència.

LES XIFRES

4,5
milions d’euros
és la xifra que va calcular l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, que li faran pagar.
16.950
documents
ha entregat la Generalitat al Tribunal de Comptes. L’òrgan li retreu que només han estat 2.795.

La causa penal es reactivarà passat l’estiu

Dels quaranta càrrecs públics inclosos en la tercera reclamació de responsabilitat comptable per part del Tribunal de Comptes per haver defensat el procés d’independència de Catalunya (el primer va ser el 9-N i el segon, l’1-O), n’hi ha quatre que paral·lelament són investigats penalment pels mateixos fets però per partides diferents. Són el conseller d’Afers Exteriors fins al 2017, Raül Romeva; Albert Royo, secretari general del Diplocat del 2014 a l’octubre del 2017, quan es va tancar amb el 155 i el govern català el va reobrir l’estiu del 2018; Aleix Villatoro, secretari general d’Afers Exteriors fins l’octubre del 2017, i Roger Albinyana, secretari general d’Afers Exteriors de la UE. És una causa penal nova arran d’una querella de la fiscalia contra un total de deu càrrecs a qui acusa de malversació de fons públics, xifrada en uns 900.000 euros. La titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, Carmen García, té previst citar-los a declarar com a investigats a l’octubre.

Paral·lelament, hi ha la causa dels organitzadors de l’1-O, amb 28 investigats al jutjat d’instrucció 13, que seran jutjats per la secció 21 de l’Audiència de Barcelona. Aquí hi ha cinc càrrecs repetits amb el jutjat 18 i el Tribunal de Comptes: Albert Royo, Amadeu Altafaj –delegat del govern a la UE–, Aleix Villatoro, Teresa Prohías i Rosa Vidal. Per això l’advocada de Royo, la penalista Judit Gené, ha demanat a l’Audiència de Barcelona que unifiqui la seva causa en un únic jutjat, ja que se’l persegueix pel mateix càrrec al Diplocat tot i que per despeses diferents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Justícia afegeix 40 noms de víctimes de la Batalla de l’Ebre al Memorial de les Camposines

la fatarella

Giró veu amb bons ulls el suport dels comuns per aprovar els pressupostos

badalona

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus