Política

Els escocesos avalen el segon referèndum d’independència

L’SNP s’imposa en les eleccions i es queda a un escó de la majoria absoluta, però el bloc independentista supera l’unionista

Els Verds, que també havien promès la consulta, asseguren que hi ha un mandat clar per dur-la a terme

Sturgeon vol fer el plebiscit un cop superada la crisi de la Covid-19

El Partit Nacional Escocès (SNP) es va imposar finalment en les eleccions escoceses de dijous en aconseguir 64 escons dels 65 que li feien falta per arribar a la majoria absoluta. Va guanyar un diputat en relació amb el 2016, però els Verds, els seus socis de govern, van obtenir 8 escons, dos més que en les últimes eleccions. El nou partit d’Alex Salmond, Alba, no va aconseguir cap diputat. Els conservadors es van quedar en 31, els laboristes en van treure 22 (-2) i els liberaldemòcrates 4 (-1). Per blocs, els tres partits independentistes sumen 72 diputats (+3) –d’un total de 129 que té el Parlament d’Edimburg– i els tres partits unionistes, 57 (-3). Nicola Sturgeon, la líder de l’SNP, va prometre que si obtenia la majoria a les eleccions convocaria un nou referèndum d’independència.

“Els escocesos hem de tenir el dret de decidir el nostre propi futur quan hagi passat la crisi de la Covid”, va dir Sturgeon després de confirmar-se la victòria. “L’SNP i els Verds escocesos van apostar clarament per un referèndum d’independència en la propera legislatura. Tots dos van dir que la data de celebració de la consulta s’hauria de decidir per una majoria simple al Parlament escocès”.

L’SNP té previst presentat una proposta de llei per convocar un nou referèndum al Parlament tan bon punt formi el nou govern. Lorna Slater i Patrick Harvie, colíders dels Verds escocesos, van declarar que hi ha un mandat clar per celebrar un referèndum en aquesta legislatura. Els Verds ja van donar suport als nacionalistes en la darrera legislatura en cedir-los els dos vots que els calien en les votacions clau sense haver de formar cap coalició de govern.

Sturgeon va afegir que no hi hauria “cap justificació democràtica” perquè Boris Johnson impedeixi un referèndum. “Si es produeix un intent de bloquejar-lo, demostrarà de manera concloent que el Regne Unit no és una associació d’iguals i que, sorprenentment, Westminster ja no veu el Regne Unit com una unió voluntària de nacions”, va avisar.

Però Johnson no té cap intenció de permetre la consulta. “Crec que un referèndum en el context actual és irresponsable i temerari”, va dir ahir el primer ministre al Daily Telegraph. “No crec que ara sigui el moment de tenir més disputes constitucionals, de parlar de trencar el nostre país, quan en realitat la gent vol refer la nostra economia i avançar plegats. Això és el que vol la gent”, hi va afegir. Per la seva banda, Alister Jack, ministre d’Escòcia del govern britànic, va dir que tractar la crisi del coronavirus i el desplegament de vacunes hauria de ser la prioritat.

Durant la campanya, els unionistes han tractat de desacreditar Sturgeon acusant-la de pensar més en la independència que en la Covid. Però Sturgeon ha deixat ben clar que les seves prioritats són, primer, fer front a la pandèmia i, després, convocar el referèndum, que es diu que es podria celebrar el 2023. La líder independentista també va deixar clar durant la campanya que volia un referèndum amb el permís de Londres i que descartava la “via catalana”. Aquesta és una divisió que hi ha dintre de l’SNP. Hi ha els que volen fer un referèndum pactat i els que volen fer-lo sense el permís de Londres. Bona part d’aquests últims ja se’n van anar al partit de Salmond, que ha fracassat a les urnes.

L’SNP ha obtingut la quarta victòria consecutiva des que va arribar al poder, el 2007, amb un programa progressista. Obtenir 64 diputats té molt de mèrit perquè el sistema de vot escocès es va dissenyar el 1999 específicament per evitar que un partit tingués majoria al Parlament. No obstant això, l’SNP va aconseguir la majoria en les eleccions del 2011, quan també es va presentar amb la demanda del referèndum que es va celebrar el 2014.

L’ombra dels tribunals

Ara s’entra en un terreny desconegut en què ningú no sap què passarà i no es descarta que el dret a decidir dels escocesos acabi als tribunals. De moment, un diputat del Parlament de Finlàndia ja ha dit que proposarà al Consell Nòrdic, l’organització interparlamentària de cooperació entre els cinc països nòrdics, convertir-se en observador en el referèndum.

LES FRASES

Crec que un referèndum en el context actual és irresponsable i temerari
Boris Johnson
PRIMER MINISTRE BRITÀNIC
Si es produeix un intent de bloquejar-lo, demostrarà que el Regne Unit no és una associació d’iguals
Nicola Sturgeon
MINISTRA PRINCIPAL D’ESCÒCIA

Els laboristes guanyen a Gal·les

Daniel Postico

Els laboristes es van imposar clarament en les eleccions gal·leses. Van obtenir la meitat dels escons, 30 de 60, un escó més dels que van aconseguir el 2016. Els conservadors van treure 16 escons, 5 més. Mentre que el Plaid Cymru, els nacionalistes gal·lesos, en van treure 13, un més que en les darreres eleccions. El darrer diputat va ser per als liberaldemòcrates, que van repetir resultats. Els resultats són pràcticament calcats als de fa cinc anys, però els tres principals partits s’han repartit els escons de l’UKIP, el partit nacionalista anglès antiimmigració i antieuopeu. L’UKIP va treure 7 diputats el 2016 en unes eleccions marcades pel referèndum europeu que s’havia de celebrar un mes després a tot el país i en què el País de Gal·les va votar a favor del Brexit.

Els conservadors han estat els més beneficiats i s’han quedat 5 dels 7 escons de l’UKIP, que, feta la seva funció de treure el país de la UE, ha desaparegut del mapa. Els laboristes han obtingut la majoria però hauran de pactar amb la diputada liberaldemòcrata. La raó és que ni el president ni el vicepresident del parlament de Cardiff, el Senedd, tenen veu en les votacions importants. No s’espera que Mark Drakeford, el líder laborista, busqui crear una coalició. Ni el 2003 ni el 2011, quan també va treure 30 diputats, els laboristes van fer cap coalició.

Els nacionalistes es queden tal com estaven amb un representant més, en uns resultats que no reflecteixen l’enquesta d’ ITV que deia que el 40% dels gal·lesos eren partidaris de la independència. El Plaid Cyrmu competia amb la promesa d’un referèndum. La participació a Gal·les va ser del 47%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Marta Rovira: “No estem preparats per tornar-ho a fer”

barcelona

Eva Granados, Montse Mínguez, Víctor Gutiérrez i Manuel García Salgado representaran el PSC a l’executiva del PSOE

valència

Òmnium presenta un espai de formació en lluita no violenta

barcelona
JORDI SERRANO
historiador

“L’adversari número 1 és Felip VI i alguns no ho han sabut llegir”

BARCELONA

Martín Villa, processat

BARCELONA

Junqueras veu lluny un pacte amb el PSOE pel pressupost

barcelona

Meridiana Resisteix: 548 dies de protestes

Barcelona

Badalona torna a sospesar una moció de censura

badalona

González assegura lleialtat a Sánchez, però crítica

VALÈNCIA