Política

El nou retorn a la jungla

L’alçament de l’exèrcit a Birmània ha incrementat la persecució dels militars contra les minories ètniques i religioses del país

Centenars de persones abandonen les seves llars i fugen cap a la selva per amagar-se

El cop militar a Birmània perpetrat pel general Min Aung Hlaing l’1 de febrer passat ha desencadenat una onada de protestes pro democràcia i una campanya de desobediència civil que no sembla que hagin d’amainar tot i l’enduriment de la repressió, que ja s’ha cobrat almenys tres víctimes mortals. Activistes pro democràcia que es troben exiliats a Mae Sot (Tailàndia), a prop de la frontera amb Birmània, i que han sol·licitat no donar el seu nom real per por de represàlies posteriors, expliquen, en declaracions a El Punt Avui, els seus punts de vista sobre el que ha passat al país al llarg d’aquestes setmanes de retorn al passat.

L’origen d’aquesta situació, segons Phyo Kaung, se situa en les eleccions generals del novembre passat, en què la Lliga Nacional per la Democràcia (LND) va arrasar respecte al promilitar Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (PSDU), l’antiga formació governamental creada per l’anterior junta militar. “Les eleccions van ser lliures i transparents, segons organitzacions nacionals i internacionals, i el partit proper als militars va obtenir molt pocs escons; és per això que els militars es van molestar molt”, assegura l’activista. “Llavors van fer servir aquesta presumpta tupinada com a pretext per perpetrar el cop d’estat.” “Tampoc es pot dir que el Parlament sigui completament democràtic, ja que una quarta part de la cambra està designada directament pels militars”, afirma Kaung. “I això no es dona només al Parlament nacional, sinó també a la cambra alta del país i en tots els àmbits subestatals i regionals.”

L’activista Pyae Win assegura que el que volen els manifestants és que s’alliberin els líders detinguts, tot i que no hi veuen una perspectiva que les coses s’hagin d’arreglar immediatament. “Les protestes van encaminades més cap a un alliberament dels líders que a posar fi al règim, cosa que es considera molt complicada.”

Un altre dels activistes pro democràcia, Maung Htet, obre una mica el focus de la situació: “Si veiem la situació en tota la seva perspectiva, els ciutadans estan protestant massivament de manera pacífica. El govern té molta pressió, no només dels manifestants, sinó també dels periodistes i de la comunitat internacional, i és per això que vol donar una aparença de legitimitat.” Phyo Kaung està d’acord amb Htet i s’enumeren tots els canvis legals que ha fet el govern de la junta militar, especialment en les situacions de drets fonamentals. “Volen tenir una justificació legal per a tot allò que estan fent de cara a l’estranger i, per tant, és important donar una cobertura legal en aquest sentit”, diu Kaung.

Pequín, entre bastidors?

Una bona part dels manifestants acusen la Xina d’estar darrere del cop militar, especialment després de l’aterratge d’un avió xinès la setmana passada a la capital. Davant aquest fet, entre activistes no hi ha unanimitat: Phyo Kaung es mostra totalment convençut que la Xina ha treballat entre bastidors en aquest conflicte: “No en tinc cap prova, però crec que és evident que darrere d’aquest cop militar hi ha la Xina. Els militars birmans tenen com a referència l’Exèrcit Popular d’Alliberament xinès, admiren la Xina en general i crec que Pequín estaria molt satisfet si el govern dels militars prevalgués.” Per la seva banda, Pyae Win té una opinió oposada a Kaung, ja que assegura que el gegant asiàtic ha invertit molts diners al país i l’única cosa que li interessa és que hi hagi estabilitat política i econòmica, sense importar-li gaire quin sistema polític hi ha. “Els xinesos només volen fer negocis i el que menys els convé és que hi hagi una inestabilitat que pugui entorpir els seus negocis”, indica Pyae Win, que atribueix el cop més aviat a una ànsia de bona part de l’estament militar per retenir el poder que han exercit durant dècades.

D’altra banda, Maung Htet denuncia que, des de l’inici de l’alçament, cada dia unes 500 persones de minories ètniques i religioses s’amaguen a la jungla. Des del desembre passat, els militars han augmentat el nombre de violacions de l’alto el foc a l’estat de Karen, on han atacat pobles amb obusos, morters i llançagranades per tal d’aclarir el terreny per a un programa de construcció de noves carreteres i instal·lacions militars que va començar el 2018. “Estem molt preocupats per aquesta gent; es podria produir una gran crisi per a aquestes persones”, assegura Htet.

LES XIFRES

500
persones
fugen cada dia dels militars a Birmània i es refugien a la jungla.
25
per cent
dels escons del Parlament birmà estan reservats als afins als militars.

Els manifestants mantenen el pols

Milers de manifestants van tornar a desafiar ahir als carrers de Birmània la repressió de l’exèrcit, que ja ha causat almenys tres morts, mentre continuen les detencions. Un dels últims arrestats és l’actor Lu Min, detingut dissabte a la nit pel seu suport a les protestes, segons va informar la seva esposa en un vídeo publicat Facebook. A Mandalay, la segona ciutat del país, la repressió contra els prodemòcrates que dissabte es va cobrar la vida de dues persones no va acovardir els manifestants, que van tornar a sortir als carrers. Aquestes dues morts s’afegeixen a la de Mya Thwe Thwe Khine, divendres, per un tret al cap de la policia. El funeral es va celebrar ahir a Naypyidaw i milers de persones es van adherir al seguici fúnebre que va recórrer la capital, moltes de les quals amb fotografies de la jove, que s’ha convertit en un símbol de les protestes. La violència policial ha estat condemnada per la comunitat internacional i, a aquest rebuig, ahir s’hi va afegir la resposta de Facebook, que va eliminar la pàgina principal de l’exèrcit birmà de la seva plataforma per haver incomplert els requisits de no incitació a la violència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Albiach demana a ERC la “garantia” que Junts no entrarà al Govern més endavant

Barcelona

50 rondes de bombardejos israelians sobre Gaza en 40 minuts

jerusalem

Porta oberta de Junts

barcelona

El CIS ven el desig d’Illa de fer tripartit amb comuns i ERC i menteix a l’enquestat

madrid

L’odi s’apodera dels carrers

Beirut
CRÒNICA

No prendre més mal

Uns 50 policies, a un pas del judici per les càrregues de l’1-O a Barcelona

barcelona

El govern ha gastat 1.800 milions en ajuts per la crisi

barcelona
Enèsim intent de derogar   el delicte d’injúries a   la corona

Enèsim intent de derogar el delicte d’injúries a la corona

Barcelona