Política

L’independentisme agafa les regnes

Els partits sobiranistes de Nova Caledònia obtenen el control del govern per primera vegada en la història recent de l’arxipèlag

La investidura del nou executiu posa punt final a la crisi política en el territori d’ultramar francès

Els independentistes canacs aconsegueixen les regnes del govern de Nova Caledònia. Els representants dels partits sobiranistes són majoritaris en el nou executiu d’aquest arxipèlag del Pacífic. Els dirigents del Front d’Alliberació Nacional Canac Socialista (FLNKS) ocupen ara sis dels onze càrrecs del govern. Després de la investidura d’ahir al Congrés (Parlament de Nova Caledònia), és la primera vegada que els independentistes disposen de la majoria en aquest organisme des de l’inici, el 1988, del singular procés de descolonització d’aquesta excolònia francesa, situada a més de 3.000 quilòmetres a l’est d’Austràlia.

La configuració del nou executiu reforça la influència dels independentistes, que tenen la mirada posada en el tercer referèndum d’independència, previst per a l’any que ve. En les dues anteriors votacions, celebrades el 2018 i el 2020, va imposar-se el no, però de manera cada vegada més ajustada. Tot i que els representants del Congrés, elegits en uns comicis el 2019, van investir un nou govern controlat pels independentistes, no es van posar d’acord a l’hora d’escollir el president ni el vicepresident. Una segona votació està prevista per a dilluns que ve. Si fos elegit un independentista com a president, també es tractaria d’un fet inèdit.

La investidura del nou govern posa punt final a la crisi política en què estava immers l’arxipèlag des de principis de febrer. Els dirigents independentistes havien dimitit el dia 2 i havien forçat la dissolució de l’executiu precedent.

La indústria del niquel

La seva renúncia va ser deguda a l’oposició dels sobiranistes a la venda d’una planta de níquel del grup brasiler Vale a un consorci liderat per la multinacional suïssa Trafigura. Aquest mineral representa la principal font de riquesa de Nova Caledònia, que disposa d’una quarta part de les reserves mundials. Malgrat haver rebut el suport del govern francès, la venda d’aquesta planta va desencadenar una onada de protestes al desembre.

A més, els independentistes denunciaven “el retard en la votació del pressupost” i “una dinàmica institucional encallada”. Tanmateix, aquesta crisi també ha servit perquè els sobiranistes prenguin les regnes de l’executiu. Els partits canacs van aconseguir la majoria gràcies a un pacte amb els representants del Despertar Oceanià, una formació sense una posició clara sobre la independència i que sol decantar les majories a favor dels uns o dels altres. El nou executiu també tindrà, però, quatre membres de Futur en Confiança (una formació no independentista que presidia l’anterior govern) i un de Junts per Caledònia (no independentistes de centredreta).

Oportunitat per al diàleg

“La formació del govern és una oportunitat per reprendre el diàleg sobre el futur institucional de Nova Caledònia”, va reaccionar ahir Gabriel Attal, portaveu del govern francès, després que en les últimes setmanes París preferís guardar silenci mentre es concretava la possibilitat d’un nou executiu regional dominat pels independentistes. “El treball sobre les conseqüències del sí o del no a separar-se de França “s’iniciarà ben aviat amb el conjunt dels actors polítics de Nova Caledònia davant d’un possible tercer referèndum”, hi va afegir Attal.

Les negociacions entre les formacions neocaledonianes i el ministre francès d’Ultramar, Sébastien Lecornu, per preparar una tercera consulta estan encallades. A partir del 4 d’abril, sis mesos després del referèndum del 4 d’octubre del 2020, un terç dels representants del Congrés podran demanar l’organització d’una votació sobre l’autodeterminació de l’arxipèlag l’any que ve. Els independentistes, que disposen d’aquesta majoria, han dit que ho faran. Aleshores, se celebrarà l’últim referèndum previst pels Acords de Matignon (1988) i Numea (1998), que van acabar amb els enfrontaments violents a l’arxipèlag durant la dècada dels vuitanta. També serà l’última oportunitat perquè fructifiqui la independència de Nova Caledònia, que sol disposar d’una gran autonomia excepte en matèria de seguretat, moneda i política internacional.

Una secessió de l’arxipèlag comportaria que França perdés un territori estratègic per les seves reserves de níquel i el seu emplaçament geogràfic al Pacífic.

LES XIFRES

1
dona
només té el nou executiu de Nova Caledònia, format per onze membres, el primer de majoria independentista.
56
per cent
és el percentatge de vots que va obtenir l’opció de seguir formant part de França en el referèndum del 2018.
46
per cent
dels electors de Nova Caledònia van votar a favor de la independència l’any passat.

Nou referèndum previst per al 2022

Després dels referèndums d’independència del 2018 i el 2020, una tercera consulta està prevista a Nova Caledònia per a l’any que ve. Els partidaris de l’emancipació de l’arxipèlag esperen que aquesta vegada puguin imposar-se després d’haver obtingut un suport força superior al previst pels sondejos en les consultes anteriors. El 2018 l’opció de seguir formant part de França va guanyar amb un 56,67% dels vots, mentre que la secessió va aconseguir més del 43%. L’any passat, però, la votació va resultar més ajustada. Els independentistes van enfilar-se fins a més del 46%, mentre que el no va imposar-se amb un 53,26%. Malgrat aquestes dues derrotes, els independentistes confien esdevenir majoritaris gràcies al suport creixent entre les noves generacions, a més de ser clarament l’opció preferida pel poble autòcton dels canacs, que representen un total del 40% de la població. En aquesta ajustada correlació de forces, el fet de controlar el govern regional pot resultar un suport valuós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus
LLUÍS LLACH
CANTAUTOR I ACTIVISTA

“Estic decebut. Se’ns ha volgut desmobilitzar”

parlavà
política

Òmnium alerta dels qui “volen un país dividit”