Política

Els lideratges de Netanyahu i Abbas, a prova

Israelians i palestins són cridats a votar a la primavera per revalidar dirigents amb més de quinze anys en el poder

El president palestí i candidat de Fatah podria cancel·lar els primers comicis des del 2006 si preveu una derrota

Primavera electoral entre el riu Jordà i el Mediterrani. Els israelians acudiran a les urnes el proper 23 de març per segona vegada durant la pandèmia, i els palestins ho faran al maig per primer cop des del 2006, però és improbable que cap d’aquests comicis posi fi als lideratges que s’allarguen des de fa almenys quinze anys tant en el govern israelià com en l’Autoritat Palestina.

A Israel, Benjamin Netanyahu ha desviat les mirades dels casos de corrupció que l’esquitxen. Haurà de comparèixer avui en una audiència judicial: el seu equip legal, que treballa incansablement perquè el líder del Likud arribi a les eleccions amb el judici aturat, no ha convençut el Tribunal de Jerusalem per ajornar la sessió un cop més. Caldrà veure si l’electorat el recompensa per la massiva campanya de vacunació contra el coronavirus. Israel ha pagat el doble que altres països per cada dosi, i l’acord amb Pfizer podria incloure la transmissió de dades confidencials, fent dels nou milions d’israelians un camp de proves a mans de capital privat. Malgrat la polèmica, Netanyahu es vanta d’haver tancat personalment l’acord amb la farmacèutica, telefonant al cap de Pfizer de matinada. Al desembre, després de ser el primer israelià a vacunar-se, va emular Neil Armstrong: “Una petita injecció per a un home, un gran pas per a la salut de tots nosaltres.”

La continuïtat de Netanyahu com a primer ministre és el principal eix de discussió de les eleccions. La divisió de l’espectre polític li suposa un escull i una oportunitat. A la dreta hi ha noves formacions i nous líders amb la intenció d’aprofitar la desestabilització del país per apartar Netanyahu i ocupar el seu lloc. Aquest fet amenaça el polític israelià més poderós del segle XXI amb la pèrdua de vots i amb una difícil formació de majoria parlamentària, que ara per ara tindria a la punta dels dits, segons les enquestes. Per contra, es creu que la disgregació a l’anomenat espai de centreesquerra podria suposar la victòria de Netanyahu. Partits com el Laborista, Meretz o el Blanc i Blau de Benny Gantz rebran desenes de milers de vots cadascun, però patiran per treure representació parlamentària, després d’haver descartat l’opció d’unir candidatures.

Yair Lapid –ex-número dos de Gantz i líder del grup Yesh Atid– lidera el partit de centre més fort en les enquestes i s’entreveu com un hipotètic líder d’un govern alternatiu. Mentrestant, els quatre partits àrabs que formaven la Llista Conjunta –amb una destacada tercera posició en els darrers comicis– han anunciat una divisió interna, i en aquesta ocasió seran tres formacions les que concorreran plegades.

Escepticisme palestí

Els ciutadans palestins tindran ocasió d’acudir a les urnes per primera vegada des de fa quinze anys. El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, ha convocat eleccions parlamentàries i presidencials pels mesos de maig i juliol, respectivament. El mateix Abbas, de 86 anys i en el càrrec des del 2005, serà el candidat a les presidencials pel grup Fatah, després d’haver anunciat el 2011 que no buscaria la reelecció. Però la materialització d’aquestes eleccions, que el seu partit ha esquivat convocar des del 2009, desperta escepticisme. Es creu que Fatah hauria convocat els comicis cedint a la pressió de països occidentals, i alguns sectors del partit els veurien com una ocasió per retornar la legitimitat a uns lideratges impopulars que es perpetuen en el poder sense el suport de les urnes. Això no obstant, el partit té divisions internes que podrien desembocar en diferents candidatures, i el grup també és objecte de rumors de corrupció.

Si Abbas preveiés una derrota electoral, el president palestí podria suspendre les eleccions al·legant els riscos que comporta la pandèmia pel coronavirus, o podria posar com a condició que Israel permeti votar els palestins de Jerusalem Est.

Fatah i Hamas s’han agafat abans a aquest argument per cancel·lar comicis, i segons Amira Hass, corresponsal del diari israelià Haaretz als territoris palestins, és probable que Abbas insisteixi en la importància simbòlica d’aquest fet si tem una ensopegada. Els palestins tenen motius per desconfiar de la convocatòria d’unes eleccions que haurien hagut d’arribar fa dotze anys. El 75% d’aquests consideren que cal anar a votar. Si ho fan, serà amb la lliçó apresa: quan el 2006 van girar l’esquena al col·laboracionista Fatah i van optar per Hamas, que va guanyar les eleccions parlamentàries, el món els va castigar amb un bloqueig financer.

LA XIFRA

23.03.21
Els israelians
han estat cridats a les urnes, la quarta vegada en dos anys i la segona durant la pandèmia.
1
vegada
que els palestins han estat convocats a les urnes en els últims quinze anys.

El TPI i els crims d’Israel a Palestina

El Tribunal Penal Internacional (TPI) va dictaminar divendres al vespre que sí que té jurisdicció als territoris palestins ocupats per Israel des de fa més de cinquanta anys, autoritzant a la fiscalia de l’alt tribunal a investigar presumptes crims de guerra tot i les ferotges objeccions israelianes. Fatou Bensouda, la fiscal d’aquest tribunal, creat el 2002 per jutjar els pitjors crims comesos al món, li havia demanat que es pronunciés sobre aquest tema, després d’haver anunciat, el desembre del 2019, que volia obrir una investigació sobre eventuals crims de guerra als territoris ocupats per Israel, sense designar, però, els seus possibles autors. Un any després, una sala de qüestions prèvies ha dictaminat, per dos vots a un, que sí que té autoritat per investigar, i ho ha fet basant-se en el fet que Palestina constitueix un estat. “La jurisdicció territorial del tribunal en la situació Palestina (...) s’estén als territoris ocupats per Israel des del 1967, la qual cosa inclou Cisjordània, Jerusalem Oriental i la Franja de Gaza”, diu el dictamen. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va condemnar la resolució i va dir que el país “continuarà protegint els seus ciutadans i soldats en tots els sentits de la persecució legal”. “Amb aquesta decisió, el tribunal ha violat el dret de les democràcies a defensar-se del terrorisme, i ha fet el joc a elements que debiliten els esforços per ampliar el cercle de la pau”, va afegir. Els EUA també van rebutjar el dictamen, mentre que els palestins van veure la resolució com una victòria de la justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC fa foc nou

Barcelona

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Girona

La CUP es referma en el seu pacte inicial amb Esquerra

barcelona

Els escocesos avalen el segon referèndum d’independència

Londres

La desfeta en les locals d’Anglaterra provoca una nova crisi al laborisme

londres

Paluzie: “L’Estat espanyol vol esclafar-nos, cal ofensiva”

barcelona

Pressió europea als EUA perquè exportin vacunes

PORTO

Els líders de la UE es comprometen a reduir les desigualtats dins del bloc

PORTO

Antifrau mostra l’impacte de la corrupció en els drets humans

barcelona