Política

Estat espanyol

Escàndols de corrupció

La Kitchen puja a escena

El dramaturg Jordi Casanovas porta al Teatre del Barrio de Madrid el duel Ruz-Bárcenas i la tensió de Villarejo i el xofer Sergio Ríos

Pedro Casablanc encarna l’extresorer i l’excomissari i Manolo Solo fa del jutge i del confident

El Madrid oficial s’agita cada cop que sonen els noms de José Manuel Villarejo i Luis Bárcenas i tant al Congrés com en l’Audiència es viurà un 2021 marcat judicialment per l’operació Kitchen, però ara és un escenari al barri madrileny de Lavapiés el que acosta al públic el batec íntim de la corrupció i el que despulla els seus protagonistes fins a la grolleria de les seves pròpies paraules. Sis anys després de crear Ruz-Bárcenas a partir de la declaració que el jutge Pablo Ruz pren a l’extresorer del PP el 15 de juliol del 2013 –en què aquest es desmenteix i comença a parlar dels sobres–, el dramaturg Jordi Casanovas porta al Teatre del Barrio Kitchen Ruz-Bárcenas, que regala una altra cara de la mateixa moneda abordant també l’operació policial clandestina amb fons reservats per robar-li proves compromeses gràcies a reclutar com a confident el xofer de Bárcenas, Sergio Ríos. L’actor Pedro Casablanc encarna Bárcenas i Villarejo, mentre que Manolo Solo dona vida al jutge Ruz i a Ríos, antic militar, xofer i actual policia espanyol en actiu.

Casanovas, que ha regalat altres peces de teatre documental, com ara Jauría (basada en el cas de la jove que els sanfermines del 2016 va ser víctima d’una violació a mans de cinc joves de La Manada) desitjava fer una ficció al voltant dels titulars que llegia als diaris sobre corrupció, fins que va concloure que el sumari del cas Bárcenas i la caixa B del PP tenia un potencial dramàtic per si mateix, com també el tenen els àudios de Villarejo sobre la Kitchen. “A tu t’anomenaré xef. Cony! Com que et dius Sergio, doncs pel Sergi Arola t’anomenarem xef!”, li diu Villarejo al xofer Ríos –reclutat en un VIPS– en les clavegueres de la vida real i així li ho diu Casablanc a Solo a l’escenari. “Prèviament, un té la sensació que tot el sistema de corrupció i de les caixes B és molt sofisticat i està molt ben pensat, i que si no acaba transcendint i no acaba denunciat és, precisament, perquè està molt ben organitzat. Potser perquè l’imaginari ens porta a les ficcions, que ens expliquen que les màfies i corrupcions estan molt ben organitzades. Però no és així. Quan hi poses veu sobre un escenari, t’avergonyeixes com a ciutadà que t’ho hagin fet davant dels ulls i d’aquesta manera tan barroera; no et pots creure que tot funcioni a base de paperets, de sobres i d’una trobada en un VIPS –reflexiona Casanovas–. I el seu és un llenguatge que defineix el sistema polític, els seus protagonistes, el que és l’estat i també l’infraestat”, rebla.

En aquesta auca de personatges reals que és la Kitchen, en què hi ha per triar fins i tot un fals capellà que assalta el pis dels Bárcenas, la fascinació de Casanovas recau en el xofer Sergio Ríos, que, a partir del sobrenom de xef, dona nom a l’operació. “És un personatge amb molta verbositat i això teatralment el fa molt interessant. Villarejo no li ha de preguntar gaire perquè ell ho xerri tot. I també el fa ric que busca una promoció personal i professional amb el que fa. Villarejo és un personatge de què es podrien fer sèries i sèries, amb aquesta amoralitat completa i aquest control de tot tenint gravacions de tothom, però mai des de la sofisticació”, raona l’autor. El xofer que encarna Manolo Solo és hilarant quan relata que no és capaç de trucar-se des del mòbil de la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, al mòbil personal perquè després no sap com esborrar la trucada sortint de l’aparell que Villarejo vol punxar. “T’adones que és més adequat buscar en Berlanga i en Mortadel·lo i Filemó les falles del nostre sistema que no pas anar a referències anglosaxones o a pel·lícules i sèries de David Simon. Els qui han tractat la farsa i la sàtira local espanyola han fet una retrat més realista del que ens pensàvem”, adverteix Casanovas.

El duet d’actors es posa tant en la pell dels personatges –“és una sort tenir dos intèrprets tan brutals i camaleònics”, celebra l’autor– que, en la funció del 24 de gener i atesa la indisposició d’un assistent del públic, que va patir un lleu desmai i va haver de ser atès, Manolo Solo es vestia més de Ruz que mai. “Senyores lletrades i senyors lletrats, reprenem la sessió amb la declaració tot confiant que el lletrat que ha patit el col·lapse es trobi millor”, va dir Solo (Ruz) al públic, mentre que Casablanc desafiava els presents amb la mirada de suficiència tan característica de Bárcenas. Fins al 28 de febrer, el cor de la corrupció batega al Teatre del Barrio.

7
anys enrere, el dramaturg Jordi Casanovas va veure en l’interrogatori de Ruz a Bárcenas la base dramàtica per a una obra. Ell i el director Alberto San Juan es van dir que l’obra potser duraria quinze dies en cartell, però l’èxit al Teatre del Barrio continua.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou judici pels disturbis postsentència a Girona

Girona

Es reprèn el judici contra l’alcalde de Roquetes acusat de desobediència i malversació l’1-O

Tortosa
En directe

Aragonès compareix al Parlament

Barcelona

Illa, sobre Aragonès: “Per què he d’investir una persona que vaig derrota a les urnes?”

Barcelona

Segona oportunitat

barcelona

Crit desesperat de Cuixart per unir l’independentisme

barcelona

L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”

Madrid

El TJUE limita les detencions europees a persones jutjades

barcelona

Sánchez congela el diàleg sense govern i tem eleccions

madrid