Política

Els candidats de Bolsonaro s’estavellen en els comicis municipals del Brasil

Els aspirants de centre s’imposen a les principals ciutats del país davant de la ultradreta i l’esquerra

El president haurà de revisar l’estratègia per al 2022

Els candidats de la ultradreta del president del Brasil, Jair Bolsonaro, van rebre una dura patacada en les eleccions municipals de diumenge, un cop que obligarà el cap d’estat a replantejar estratègies i aliances de cara a les presidencials del 2022, que apunten cap a un enfortiment dels aspirants de centre.

En la primera revàlida a les urnes des que Bolsonaro va ser escollit president el 2018, uns comicis fets en 5.569 ciutats del país, la gran majoria dels candidats a alcaldes que comptaven amb el suport directe o indirecte del mandatari es van estavellar.

El cap d’estat, que pretén aspirar a la reelecció el 2022, va fer campanya directa a favor d’almenys tretze candidats. Nou d’aquests van fracassar, dos van aconseguir passar a la segona volta prevista per al 29 de novembre i només dos van guanyar en primera volta, això sí, en municipis de projecció modesta com Ipatinga, a l’estat de Minas Gerais, i Parnaíba, a Piauí. Bolsonaro també va donar suport a un grapat d’aspirants a regidors, dels quals només una minoria van sortir victoriosos, entre els quals el seu fill Carlos, a Rio de Janeiro.

A São Paulo, la ciutat més gran del país, amb gairebé 9 milions de votants, el conservador Celso Russomanno, secundat per Bolsonaro, havia estat, al principi de la campanya, el favorit, segons les enquestes, però va quedar en quart lloc amb un 10,50% dels vots. A Belo Horizonte, la sisena ciutat més poblada del país, la desfeta va ser pitjor. El centrista Alexandre Kalil, molt crític amb el negacionisme del mandatari durant la pandèmia del coronavirus, va ser reelegit en la primera volta (63,3%) davant del bolsonarista Bruno Engler (9,95%). També van ser decebedors els resultats dels candidats afins al líder ultradretà a Recife, capital de l’estat de Pernambuco (nord-est), i Manaus, capital d’Amazones (nord).

Les principals alegries van ser Rio de Janeiro, bressol electoral del clan Bolsonaro, i Fortaleza. A la primera, l’actual alcalde i bisbe evangèlic Marcelo Crivella va aconseguir arribar a la segona volta, però la tendència és que en el desempat, Eduardo Paes, del partit Demòcrates (centredreta), absorbeixi un nombre més gran de vots. A Fortaleza, Wagner Sousa Gomes s’enfrontarà al laborista José Sarto.

L’escenari polític brasiler després de les municipals no té res a veure amb de la polarització que hi va haver en les presidencials del 2018, quan es van enfrontar la ultradreta de Bolsonaro i el Partit dels Treballadors (PT) que lidera l’expresident Luiz Inácio Lula da Silva.

Bolsonaro va intentar mobilitzar el seu electorat més radical amb estirabots com la crida a “deixar ser un país de mariques” a l’hora d’afrontar la Covid-19 i va carregar contra el president electe dels EUA, Joe Biden, per les possibles sancions per la política mediambiental a l’Amazònia. Finalment, Bolsonaro s’ha hagut de consolar celebrant la “històrica derrota” de l’esquerra.

LA XIFRA

13
candidats
van rebre el suport de Bolsonaro. D’aquests, 9 van caure, 2 van passar a la segona volta i 2 van guanyar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC fa foc nou

Barcelona

Armangué i Nadal recorden la rivalitat Figueres-Girona

Girona

La CUP es referma en el seu pacte inicial amb Esquerra

barcelona

Els escocesos avalen el segon referèndum d’independència

Londres

La desfeta en les locals d’Anglaterra provoca una nova crisi al laborisme

londres

Paluzie: “L’Estat espanyol vol esclafar-nos, cal ofensiva”

barcelona

Pressió europea als EUA perquè exportin vacunes

PORTO

Els líders de la UE es comprometen a reduir les desigualtats dins del bloc

PORTO

Antifrau mostra l’impacte de la corrupció en els drets humans

barcelona