Política

Referèndum d’alta tensió

Nova Caledònia vota per segon cop en dos anys si vol independitzar-se de França

La consulta es fa enmig d’un clima de crispació per la radicalització nacionalista dels no independentistes

Un ambient crispat. Nova Caledònia decideix avui, per segona vegada en dos anys, el seu futur en llibertat. Uns 181.000 electors d’aquest territori francès del Pacífic són cridats a participar en el referèndum d’independència d’aquest arxipèlag situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Respondran a la mateixa pregunta que en la primera consulta, el 2018: “Vol que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i sigui independent?” Ho faran, però, en un context molt més tens, marcat per la radicalització del bàndol no independentista.

“El resultat del primer referèndum va generar por entre els no independentistes i això ha fet que, ara, impulsin una campanya més dura i activa”, explica a El Punt Avui Pierre-Christophe Pantz, doctor en geopolítica i investigador en un laboratori universitari a la capital, Numea. El 4 de novembre del 2018, el no a la independència va imposar-se amb el 56,7% dels vots. Malgrat haver obtingut el 43,3%, el poble autòcton dels canacs va viure aquell escrutini com una derrota victoriosa, ja que va contradir tots els sondejos, que els concedien menys del 40%. A més, els partits independentistes van aconseguir, el maig de l’any passat, amb el control del Congrés neocaledonià.

Després d’haver fet, fa dos anys, una campanya poc èpica i basada en arguments econòmics, els no independentistes ara aposten pel nacionalisme francès. Han omplert els seus fulletons i mítings de banderes tricolors i La marsellesa sona en els seus espots. Tot i que això suposa una derogació del codi electoral, que normalment prohibeix l’ús d’aquests símbols nacionals en els documents oficials de campanya, l’Estat francès els ha deixat fer, davant de les crítiques dels independentistes. “Es tracta d’una sèrie de comportaments provocatius”, critica l’antropòloga Isabelle Leblic, que forma part de l’Associació d’Informació i Drets del Poble Canac. A més, els partidaris del no han unit forces en una coalició de partits conservadors que inclou l’ultradretà Rassemblement National, la formació de Marine Le Pen.

En defensa de França

Aquesta divisió va cristal·litzar en una sèrie d’episodis violents durant l’estiu. La coalició El Futur en Confiança —principal formació no independentista— va celebrar la diada del 14 de juliol desplegant una lona gegant amb els colors de la bandera francesa a l’edifici oficial de la Província del Sud. Però aquesta va acabar sent incendiada per un grup d’autòctons. Unes setmanes després, també es veuria amenaçat per un incendi voluntari el Senat tradicional dels canacs a Numea. Tot i que es tracta de fets aïllats, van evocar els pitjors rècords dels enfrontaments en la dècada dels vuitanta. Aleshores, Nova Caledònia va estar a punt d’endinsar-se en una guerra civil entre els canacs i els metropolitans francesos, que van colonitzar l’arxipèlag el 1853.

A més, la campanya pel segon referèndum s’ha vist sacsejada per una sèrie de manifestacions, les últimes setmanes, contra la venda d’una mina i una indústria de tractament de níquel a un consorci internacional australià. Nova Caledònia posseeix un 20% de les reserves mundials d’aquest mineral indispensable per a la indústria de l’acer i la fabricació de telèfons mòbils i bateries de vehicles elèctrics. L’Estat francès no vol perdre el control d’aquesta riquesa, mentre que els canacs hi confien per garantir la prosperitat d’un hipotètic Kanaky independent.

Malgrat aquesta campanya tensa, Pantz no creu “ que es produeixi cap sorpresa electoral, ja que els dos blocs s’han mantingut estables en els últims trenta anys”, i recorda que el 43,3% de fa dos anys ha estat el millor resultat històric aconseguit pels canacs, que representen el 40% de la població. La victòria del sí resulta poc probable, però el bloc independentista confia a augmentar el percentatge de vots. I així mantenir viva la flama de l’emancipació de cara a un possible tercer referèndum, que es podria celebrar com a molt tard la tardor del 2022.

“Pels independentistes, l’autodeterminació no és només un dret, sinó també la possibilitat de construir un nou país més just econòmicament, social i mediambiental”, recorda Leblic, una persona de l’entorn de Jean-Marie Tjibaou, un carismàtic líder canac que va firmar l’acord de Matignon el 1988. Un anhel que es dirimeix en les urnes, culminant el singular procés de descolonització de Nova Caledònia.

43,3
per cent
de vots van tenir els partidaris del sí en la consulta de fa dos anys a Nova Caledònia.

Molts pocs casos de la Covid-19

Nova Caledònia és un dels pocs territoris al món que pràcticament no s’han vist afectats per la Covid-19. Aquest arxipèlag francès del Pacífic, situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia i a uns 17.000 de París, celebra avui un referèndum d’independència com si fos una bombolla aliena al coronavirus que amenaça la resta del planeta. Des de l’inici de la pandèmia, s’hi han detectat menys de 30 casos positius, tots de persones procedents de fora de l’arxipèlag. De moment, no hi ha hagut cap mort entre els seus 270.000 habitants.

Si a l’interior de Nova Caledònia escassegen les restriccions, el territori d’ultramar va clausurar les fronteres al març, ha allargat el tancament fins al 27 de març del 2021 i tots les persones que venen de fora han de fer una estricta quarantena de dues setmanes en un hotel. Això ha dificultat la presència d’observadors internacionals en el referèndum d’avui, que està previst que sigui supervisat per una delegació de les Nacions Unides.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La variant òmicron s’estén i provoca noves restriccions

londres
Pròxim Orient
El conflicte israeliano-palestí

Setge contra Cisjordània

Beirut

Rússia desmenteix cap pla per envair Ucraïna

moscou
França es planteja una autonomia per a Guadalupe

França es planteja una autonomia per a Guadalupe

parís

Milers de policies marxen contra el govern espanyol

madrid
EL RADAR

Pendents de Berlín

LLUÍS MIQUEL PÉREZ SEGURA
EXALCALDE DE REUS

“En gran part, el PSC creu en el dret a decidir”

reus
LLUÍS LLACH
CANTAUTOR I ACTIVISTA

“Estic decebut. Se’ns ha volgut desmobilitzar”

parlavà
política

Òmnium alerta dels qui “volen un país dividit”