Política

L’oposició a Maduro perd gas

Guaidó no aconsegueix articular un programa de relleu democràtic un any després del fallit aixecament armat contra el president de Veneçuela

La pandèmia del coronavirus enforteix les eines de control del chavisme

El 30 d’abril del 2019, el líder opositor Juan Guaidó va liderar un aixecament armat que va poder ser el començament de la fi del govern de Nicolás Maduro. Un any després, tot ha quedat en no res. La temptativa d’aquella matinada assolellada va ser un desastre: s’hi van afegir amb prou feines una trentena de militars armats al davant de la base militar La Carlota, a l’est de Caracas. Guaidó va lamentar llavors la traïció de centenars d’uniformats que li havien promès el seu suport i en l’últim moment el van deixar a la intempèrie.

Què ha passat des de llavors perquè Maduro no s’hagi mogut del seu lloc, malgrat la fragilitat aparent del seu govern? L’oposició no s’ha guanyat el suport de les forces armades, fidels a Maduro, ni aquell matí ni més endavant. Després del cop fallit, Guaidó, reconegut per mig centenar de països com a president legítim de Veneçuela, ha mobilitzat la gent al carrer, però no se n’ha sortit amb les casernes. Aviat va ser evident que les cartes del líder eren fora de Veneçuela. Guaidó va obtenir el suport de les grans potències després d’una llarga gira que va acabar als Estats Units, el seu gran aliat. Maduro, mentrestant, va elevar la pressió judicial contra el seu enemic, però sense detenir-lo. “Ja arribarà el moment”, deia en to amenaçador. El president n’ha tingut prou, fins ara, amb neutralitzar el seu enemic, asfixiant-lo políticament.

Guaidó no va poder assumir al gener el càrrec de president de l’Assemblea Nacional, dominada per l’oposició, i va haver de resignar-se a cedir l’edifici als diputats de l’Assemblea Nacional Constituent, un òrgan paral·lel creat per Maduro. Sense paper al Congrés, Guaidó va perdre pistonada com a líder opositor i es va concentrar en els seus aliats externs. Dilluns, el president interí va visitar el secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo. Va aplegar suports per a una “transició democràtica a Veneçuela” que, segons els plans de Washington, permeti eleccions lliures sense Guaidó ni Maduro com a candidats. El primer va acceptar el pla, el segon, no. La lluita contra el coronavirus va acabar per trastocar qualsevol pla de transició.

El confinament obligatori decretat per Maduro per lluitar contra la pandèmia ha donat ales al control social. La situació econòmica és terminal, el govern s’ha vist obligat a racionar el combustible (a la principal potència petroliera d’Amèrica) i falten aliments i medicaments bàsics. Guaidó, no obstant això, no ha pogut capitalitzar el descontentament davant una població que només pensa en la manera de sobreviure dia a dia. L’èxode de milions de veneçolans (l’OEA estima que la xifra superarà els set milions a finals del 2020) ha tingut un paper fonamental en la desmobilització opositora.

Mentrestant, grups prodrets humans, com el Fòrum Penal, han denunciat la detenció de 70 opositors polítics des del 17 de març, quan va començar el confinament obligatori. L’organització ha denunciat que les autoritats han aprofitat les restriccions per augmentar la persecució. Guaidó gairebé no té esma per aixecar la veu contra aquests excessos, perdut l’impuls que va donar a la protesta l’aldarull del 30 d’abril.

LA XIFRA

7
milions
de veneçolans hauran sortit del país a finals de l’any 2020, segons els càlculs de l’OEA.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont denuncia el robatori de la placa de la Casa de la República

waterloo

Més de 100 figures internacionals constaten “la victòria irrefutable independentista” el 14-F i denuncien la repressió

barcelona

Feijóo demana un “canvi de cicle” al PP per “tornar a fer una política més europea i previsible”

ERC presenta una iniciativa al Congrés per desmilitaritzar els fons dels pressupostos per a investigació

Madrid

Dos magistrats del TC reiteren dubtes sobre les condemnes de l’1-O i defensen que la de Rull és “desproporcionada”

madrid

El Suprem avala l’acord de la JEC que va vetar Junqueras com a eurodiputat

Barcelona

La jutgessa deixa sense efecte l’ordre de detenció contra la diputada de la CUP Laia Estrada

barcelona

Albiach demana a ERC la “garantia” que Junts no entrarà al Govern més endavant

Barcelona

50 rondes de bombardejos israelians sobre Gaza en 40 minuts

jerusalem