Política

La fiscalia rebaixa a un any de presó la petició de pena per als CDR que es van encadenar al TSJC

El delicte de desordres públics decau a les conclusions de la fiscal

Manté les acusacions per desobediència i resistència a l’autoritat i considera que volien “bloquejar” i “obstaculitzar” el normal funcionament del tribunal

La fiscalia ha rebaixat de dos anys i mig a un any la petició de pena de presó per als dotze activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que es van encadenar als accessos del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al febrer de 2018. La fiscal els atribueix delictes de desobediència i resistència a l’autoritat i al·lega que l’objectiu d’aquesta acció era “bloquejar” i “obstaculitzar” el normal funcionament del tribunal.

Aquest dijous ha acabat a la secció desena de l’Audiència de Barcelona el judici iniciat ahir contra els manifestants independentistes que es van encadenar a les escales d’accés a l’edifici de Palau de la Justícia el 23 de febrer de 2018 per exigir la llibertat dels líders dels presos polítics i denunciar la “repressió de l’Estat”, i que després van tallar el carrer en la qual es troba el TSJC.

En les seves conclusions finals, la fiscal ha rebaixat la petició de pena per als acusats a un any de presó pels delictes de desobediència i resistència a l’autoritat, i ha decaigut el de desordres públics que havia estat inclòs inicialment en les preliminars.

Segons el ministeri públic, els testimonis dels agents dels Mossos d’Esquadra davant el tribunal i els vídeos visionats sobre els fets són “proves clares” que la finalitat de l’acció dels CDR era la de “bloquejar” l’accés al TSJC i la d’”obstaculitzar” el normal funcionament d’aquesta institució, el que suposa per al fiscal un “atac directe a un poder de l’Estat democràtic”.

La fiscal, en les seves conclusions finals, ha rebatut les declaracions d’ahir dels acusats que van argumentar que aquell dia van exercir el seu dret de manifestació de forma pacífica en ressaltar que aquest dret reconegut a la Constitució “no és absolut”, perquè té com a “límit” l’ordre públic, i ha recordat que la concentració no havia estat comunicada oficialment.

En el torn dels testimonis, el cap de el dispositiu dels Mossos d’Esquadra que va intervenir aquest dia ha declarat que l’“objectiu era el de restablir la normalitat de la institució” atès que els manifestants “havien desbordat la línia habitual de seguretat de l’edifici”, i no el de practicar detencions, però que es van trobar amb una” resistència i desobediència activa i reiterada greu “per part dels acusats.

Aquest testimoni, com el cap de la unitat de les Brimo i diversos agents de la policia catalana que van actuar i 23 de febrer, ha afirmat durant el judici que els acusats s’havien encadenat entre si, a les columnes d’accés al Palau de Justícia i a la porta principal, que havien aconseguit tancar amb cadenes, per la qual cosa van haver de trencar-les per poder desallotjar els CDR.

Els agents també han explicat que, un cop desallotjats els acusats poc després de les nou del matí, no es va poder reprendre l’activitat normal al TSJC fins al voltant d’un quart d’onze perquè els manifestants van ocupar el carrer i impedien la circulació dels cotxes.

Dos agents dels Mossos, encarregats d’analitzar les xarxes socials, han declarat que en paral·lel a la successió dels fets davant el TSJC els CDR “publicitaven les seves accions” i asseguraven que s’havien encadenat, a més de fer una crida a concentrar-se a les portes del Palau de Justícia.

La jutge ha pres la paraula diverses vegades en el judici per preguntar als testimonis si s’havien produït accions de violència, si tenien constància que algun agent hagués requerit assistència mèdica o si els constaven danys materials a l’edifici, a la qual cosa han contestat que no o que no els constava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Josep Costa recusa Ramos i Barrientos per no ser neutrals

barcelona
Estat espanyol
Desè aniversari de la revolució de les places

Del 15-M a Galapagar

madrid

El TC troba proporcionada la condemna a Rull com a “promotor d’una sedició”

barcelona
Dolors Puig i Gasol
EXDIPUTADA AL CONGRÉS I EXREGIDORA DE TERRASSA (PSC)

“En la política hi ha molta misogínia”

TERRASSA

ERC rumia fer govern a mitges per esperar Junts

barcelona

Èxode massiu a Gaza, sota una pluja de bombes

Beirut
política

S’enduen la placa de la Casa de la República

escòcia

Un “mur” veïnal evita la deportació de dos sol·licitants d’asil a Glasgow

Vila governarà en solitari a Setcases

Setcases