Política

24 municipis perden regidors i 17 en guanyen

Catalunya tindrà 12 regidors menys pels canvis en el padró

Girona és l’única capital que creix, de 25 a 27

Els canvis en el padró municipal han acabat modificant a l’alça o a la baixa el nombre de regidors en 41 dels 948 municipis de Catalunya. D’aquest total, 24 localitats han perdut regidors i 17 n’han guanyat. En xifres absolutes, però, Catalunya perdrà aquest mandat només 12 regidors, ja que, tot i que en perd 48, en guanya 36, un grapat important dels quals a la demarcació de Girona.

De fet l’única demarcació que guanya regidors és la de Girona. La ciutat de Girona és l’única capital que creix, de 25 a 27, i Cassà de la Selva és l’únic municipi de tot Catalunya que en lloc de 2 augmenta 4 regidors, de 13 a 17. Només perden regidors els ajuntaments de Castellfollit de la Roca, que passa de 9 a 7, i la Cellera de Ter, que en tenia 11 i ara en tindrà 9.

La demarcació de Tarragona perd 10 regidors, el mateix nombre que perd la Catalunya Central. Lleida en perd una dotzena. A Tarragona només creix en regidors Altafulla (en perden Capafonts, Llorac, Margalef, Senan i Vallclara), a Lleida ho fa l’Ajuntament de Bellpuig (decreixen els de Castellserà, Montornès de Segarra, Puigverd d’Agramunt, Talavera, Tarrés i Vallbona de les Monges)i a la Catalunya Central guanyen regidors el Bruc, Callús i Sant Vicenç de Torelló (i en perden els municipis de Castell de l’Areny, Fígols, Gisclareny, la Quar i Vallcebre).

A la demarcació de Barcelona només es veu modificada la composició de Sant Pol de Mar, que guanya 2 regidors, mentre que a les Terres de l’Ebre no hi ha cap municipi que sumi regidors, donat que els ajuntaments de Caseres, la Fatarella i el Pinell de Brai en perden 2 cada un.

Barems

El nombre de regidors que té un ajuntament, el fixa la població real que té aquell municipi segons uns barems marcats per la llei orgànica de règim electoral general.

La regulació legislativa estableix que, fins a 100 residents, el ple té 3 membres, sempre comptant l’alcalde, que pot decidir en últim extrem si es queda sol o amb 3 regidors.

A partir d’aquí, es va augmentant, sempre de 2 en 2. Així, de 101 a 250 habitants, en corresponen 5; de 251 a 1.000, en corresponen 9; de 2.001 a 5.000, 11; de 5.001 a 10.000, 13; de 10.001 a 20.000, 17; de 20.001 a 50.000, 21, i de 50.001 a 100.000, 25. A les poblacions que tenen més de 100.000 habitants, se’ls atorga 1 regidor més per cada 100.000 habitants o fracció i se n’estableix 1 d’extraordinari si el nombre resultant és parell. Això es fa perquè sempre hi ha d’haver un nombre senar de regidors per garantir que en qualsevol votació no hi pugui haver empats.

LA XIFRA

41
municipis d’un
total de 948 perdran o guanyaran regidors en funció dels canvis que s’han produït en el padró.

Quan l’alcalde és l’únic regidor

Els municipis de menys de 100 habitants es poden governar amb 3 regidors o bé només amb un alcalde, que cada cop que ha de decidir alguna qüestió important convoca tot el poble al denominat Consell Obert. Gisclareny, el poble menys poblat de Catalunya, fa molts anys que va optar per aquesta opció, com també ho va fer el 2015 Joan Altimís, alcalde de Savallà del Comtat, a la Conca de Barberà. Al poble hi ha uns seixanta veïns en el padró però hi viuen una trentena. Altimís s’hi presenta per Junts per Catalunya, però aquest cop hi ha dues llistes més, una d’ERC. “Aquí els mecanismes són molt diferents dels d’un poble gran”, explica Altimís, que no està preocupat pels resultats. “Si guanyo, bé i si no, cap a casa”, afirma. Això sí, diu: “Qui entri podrà tornar a escollir entre 3 o 1 regidor.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC i PSOE acorden continuar negociant la Llei de l’audiovisual

Barcelona

ERC veu marge legal per obligar totes les plataformes a respectar la quota en català

Madrid
EN DIRECTE

El Parlament debat el decret sobre el desplegament de les energies renovables

Barcelona

La Moncloa espera que la reunió d’aquesta tarda entre Bolaños i Rufián obri el camí per redreçar les relacions amb ERC

Madrid

El govern espanyol i ERC es reuneixen després del xoc per la Llei Audiovisual i l’amenaça sobre els pressupostos

Madrid

Els comuns s’ofereixen com a “agent de desbloqueig” de la llei audiovisual

Madrid

Illa demana que Aragonès “cessi” el responsable de retirar l’acusació pels fets de la investidura fallida de Puigdemont

Barcelona

Suspès el judici pels aldarulls postsentència a Girona

Girona

Aragonès, “convençut” que els partits catalans a Madrid defensaran que la llei de l’audiovisual blindi el català “arreu”

Barcelona