Política

Amb els ultres, no s’hi juga

A Alemanya, igual que a Suècia, no es pacta amb els radicals, encara que tinguin la clau del poder

El protagonisme mediàtic dels partits populistes ha minvat, tot i haver-se convertit en líders de l’oposició parlamentària

“A la dreta del nostre partit, no hi pot haver partits democràtics i legals.” És una frase atribuïda a Franz Josef Strauss (1915-1988), el patriarca de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), amb relació a una estratègia que durant dècades va funcionar en aquest pròsper i tradicionalista land alemany. Els conservadors bavaresos es van situar políticament tan a la dreta que qualsevol formació que intentés anar més enllà quedava reduïda a la condició de partit irrellevant o condemnat a la prohibició. Una estratègia que sovint no ha estat fàcil de fer combregar amb les posicions més centristes del seu partit germà, la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Les relacions entre Strauss i un altre gran patriarca, el de la CDU, Helmut Kohl (1939-2017), van ser tan complexes com les que mantenen ara Angela Merkel i Horst Seehofer. El comportament de l’actual líder bavarès envers la cancellera sovint sembla més propi d’un rival de l’oposició que d’un aliat. La CSU, amb Seehofer, ha arribat a defensar posicions, sobretot en matèria migratòria i enmig de l’arribada de refugiats a Alemanya, perillosament semblants a les de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Però sense caure en la temptació de deixar-se recol·locar en aquesta formació a canvi de mantenir el poder.

Quan la CSU va perdre la seva tradicional majoria absoluta, en les eleccions del mes d’octubre passat, ningú va dubtar que es mantindria la promesa de descartar un pacte amb l’AfD. No només perquè hi havia altres opcions –els també dretans Electors Lliures, que van esdevenir poc després els socis que buscaven, i fins i tot Els Verds, amb els quals es van mantenir alguns contactes–. Ara per ara, i fins que no es demostri el contrari, a Alemanya el pacte de govern, i fins i tot la col·laboració externa, amb qualsevol partit amb connotacions neonazis és un tabú.

Els dretanitzats conservadors bavaresos potser fan la vida impossible al si de la gran coalició de Merkel, però tenen en el seu ADN la frase del patriarca Strauss, que els impossibilita anar més enllà. I, a la resta del país, la CDU defensa també la norma no escrita de mantenir políticament arraconada l’AfD. Així ha estat amb Merkel com a cap del partit i així es mantindrà previsiblement amb la seva successora a la presidència, Annegret Kramp-Karrenbauer (o AKK). L’AfD pressiona, especialment a l’est del país, on l’any vinent se celebren unes quantes eleccions regionals, amb pronòstics favorables per als ultres, que podrien superar el seu rècord a escala regional, del 24,8%, a l’estat de Saxònia-Anhalt.

La tàctica de l’arraconament polític no ha frenat l’empenta dels ultres, si més no a escala regional. Però pot ser que, enmig de la pugna successòria de Merkel i de les picabaralles internes a la gran coalició, hagi minvat el seu protagonisme mediàtic. Durant mesos, l’atenció política s’ha centrat en si es trencava o no l’eix CDU-CSU –i si s’enfonsava el govern que tant va costar de negociar a Merkel–. Després, en qui succeiria la líder del partit, AKK o el dretà Friedrich Merz. El cas és que, de l’AfD, només se’n parlava pels escàndols puntuals d’algun dels seus membres. El nou vot emergent, ara mateix, és el d’Els Verds, que ocupen la segona posició en intenció de vot, després de la CDU/CSU, amb un 30% i un 20%, respectivament. Els segueixen els socialdemòcrates, els socis de Merkel al govern de Berlín, amb un 15%, mentre que l’AfD va en quart lloc, amb un 13%. Almenys a escala nacional, els ultres alemanys no creixen, un any després d’haver entrat al Parlament federal (Bundestag), per primer cop des dels anys cinquanta, i d’haver-se convertit en líders de l’oposició parlamentària, com a dany col·lateral de la gran coalició entre els conservadors i els socialdemòcrates.

Estocolm continua sense govern

A la cancellera Angela Merkel li va costar sis mesos tenir un pacte de coalició en el qual sustentar el seu quart mandat com a cancellera. A Estocolm van per un camí semblant, després que els ultradretans de Demòcrates de Suècia quedessin en tercer lloc en les eleccions del setembre passat. Ni el socialdemòcrata Stefan Löfven ha aconseguit el seu propòsit de continuar governant en minoria amb Els Verds com en el mandat anterior ni el conservador Ulf Kristersson ha trobat els socis que necessita per ser elegit cap de govern. De moment, si més no, la dreta sueca manté el compromís de no deixar que siguin els ultres els que els facilitin la majoria parlamentària necessària per apartar els socialdemòcrates del poder.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont denuncia el robatori de la placa de la Casa de la República

waterloo

Més de 100 figures internacionals constaten “la victòria irrefutable independentista” el 14-F i denuncien la repressió

barcelona

Feijóo demana un “canvi de cicle” al PP per “tornar a fer una política més europea i previsible”

ERC presenta una iniciativa al Congrés per desmilitaritzar els fons dels pressupostos per a investigació

Madrid

Dos magistrats del TC reiteren dubtes sobre les condemnes de l’1-O i defensen que la de Rull és “desproporcionada”

madrid

El Suprem avala l’acord de la JEC que va vetar Junqueras com a eurodiputat

Barcelona

La jutgessa deixa sense efecte l’ordre de detenció contra la diputada de la CUP Laia Estrada

barcelona

Albiach demana a ERC la “garantia” que Junts no entrarà al Govern més endavant

Barcelona

50 rondes de bombardejos israelians sobre Gaza en 40 minuts

jerusalem