Política

Nova Caledònia vota que no

Els partidaris a continuar a França guanyen el referèndum d’independència

Els sobiranistes superen totes les expectatives i es preparen per celebrar una nova consulta l’any 2020

Els partidaris de la unitat amb França es van imposar, ahir, en el referèndum d’independència de Nova Caledònia, un arxipèlag del Pacífic situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Amb un 56,4% dels vots, però, la victòria de l’unionisme va ser força més ajustada del que preveien els sondejos. Els partidaris de la independència, reivindicada majoritàriament pel poble autòcton dels canacs, van demostrar una implantació més que notable, amb el 43,6% dels sufragis. Els líders independentistes ja van apuntar que volen tornar a les urnes d’aquí a dos anys.

La consulta d’ahir va representar el punt culminant d’un singular procés de descolonització, iniciat el 1988 després d’anys de confrontacions violentes entre el poder colonial i els canacs. Tanmateix, una vegada s’ha certificat la victòria de l’unionisme, perduren nombrosos interrogants sobre el futur de Nova Caledònia. Les autoritats franceses buscaran un nou acord amb les forces neocaledonianes en benefici de l’autogovern? Com s’ho faran per reduir les grans desigualtats socials que sofreixen especialment els membres del poble autòcton?

“Vull expressar l’orgull que suposa per al cap de l’estat que la majoria dels neocaledonians hagin optat per França”, va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, durant una intervenció televisiva feta després de l’anunci dels resultats, ahir al migdia —la diferència horària amb l’arxipèlag és de 10 hores. El dirigent centrista va senyalar que “l’únic camí és el diàleg”. De fet, el primer ministre francès, Édouard Philippe, es desplaçarà, avui, a Nova Caledònia per reunir-se amb les forces polítiques locals i iniciar un procés de diàleg posterior al referèndum.

El resultat va ser legitimat per l’elevada participació, del 80,63%. Malgrat la seva derrota en les urnes, els independentistes el van rebre com una victòria moral. De fet, el seu percentatge de vots va resultar força superior al que apuntaven el sondejos, que preveien una victòria del no amb una forquilla del 63% al 75% dels sufragis. L’independentisme va demostrar una capacitat de mobilització gens menyspreable, tot i la inferioritat demogràfica dels canacs.

Colonitzats després de l’arribada de les tropes franceses el 1853, els canacs van deixar de ser majoritaris durant la dècada dels seixanta del segle passat. Segons dades del 2014, només representen el 39% de la població. Per compensar aquesta desigualtat, però, va elaborar-se un cens especial per al referèndum, format per 174.154 electors d’un total de 280.000 habitants. La població d’origen no canac havia de justificar una residència contínua a l’arxipèlag des del 1995.

“Hem estat a dos dits de la victòria, però encara ens queden dues consultes en el futur”, va reaccionar Alosio Sako, president de l’Flnks, la principal coalició de les forces independentistes. “Els independentistes estan encara més motivats per demanar un segon i un tercer referèndum”, va afirmar, per la seva banda, Louis Mapou, cap del grup parlamentari de l’Flnks al Congrés neocaledonià. Segons l’acord de Nouméa del 1998, les forces independentistes poden demanar l’organització d’una segona consulta el 2020 i d’una tercera el 2022 en el cas que aquesta demanda disposi del suport d’un terç dels diputats del Parlament de l’arxipèlag. Un requisit que compleixen actualment les forces independentistes.

“Si aconsegueixen més del 40% dels vots, es tractarà sens dubte d’una victòria per als independentistes”, explicava en declaracions a El Punt Avui l’antropòloga Isabelle Leblic, experta en Nova Caledònia i una persona de l’entorn de Jean-Marie Tjibaou, un carismàtic líder canac que va firmar l’acord de Matignon el 1988. “A partir d’ara, els independentistes podran explicar-se millor i saber a quin electorat s’han de dirigir”, hi va afegir Leblic.

Malgrat alguns incidents amb la crema d’alguns cotxes i el llançament de pedres, probablement la principal vencedora, ahir a Nova Caledònia, va ser la democràcia. L’exercici cívic del dret a l’autodeterminació.

LES XIFRES

56,4
per cent
va ser el resultat obtingut per la victòria dels unionistes en la consulta a Nova Caledònia.
43,6
per cent
va ser el percentatge de vots obtinguts pels partidaris de la independència.

Fractura geogràfica i social

Un dels fets destacats del referèndum que es va celebrar ahir a Nova Caledònia és la gran disparitat dels resultats en funció de la geografia. Els partidaris de la unitat amb França van imposar-se amb el 80,5% dels vots a Nouméa, la capital d’aquest arxipèlag del Pacífic. En canvi, els independentistes van vèncer amb el 75,8% en el territori de la província del Nord i amb el 82,2% a les illes Lleialtat. Mentre que el poble autòcton dels canacs aposta majoritàriament per la independència, la població d’origen europeu ho fa per seguir formant part de França. Una divisió política que es veu accentuada per la gran desigualtat social existent a Nova Caledònia, que sofreixen especialment els canacs, amb uns nivells de renda menys elevats i amb un accés a l’educació inferior al de la població d’origen europeu, com ho demostra que només el 3% dels canacs disposi de títols universitaris i el 57% de la població autòctona no estigui diplomada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els partits sobiranistes demanaran al Congrés que derogui les injúries a la Corona i l’enaltiment del terrorisme

Barcelona

El 31,2% prefereix un govern de PSC, ERC i comuns i només un 5,7% vol un govern d’ERC en minoria, segons el CIS

Barcelona

Nou judici pels disturbis postsentència a Girona

Girona

Es reprèn el judici contra l’alcalde de Roquetes acusat de desobediència i malversació l’1-O

Tortosa
En directe

Aragonès compareix al Parlament

Barcelona

Illa, sobre Aragonès: “Per què he d’investir una persona que vaig derrota a les urnes?”

Barcelona

Segona oportunitat

barcelona

Crit desesperat de Cuixart per unir l’independentisme

barcelona

L’informe del Tribunal de Comptes és “exagerat”

Madrid