Opinió

El mite de la Fosca es repeteix

Explica la mitologia que la princesa Pirene, fugint del monstre Gerió, vingué a refugiar-se aquí a la Fosca des dels Pirineus i un noble molt dolent li cremà el palau. Les seves cendres fossilitzades són avui la Roca Negra.

Ara, totes i tots aquells que som amants de la vida, estem molt tristos, ja que, com va passar antany, enguany ens ha envaït el malvat Espèculs, marquès de les rates, la brutícia i l’especulació. Una mena de monstre modern armat amb sorolloses excavadores i xerracs, amb les quals arrasa arreu on passa camins i pinedes, deixant-ho tot lleig, brut i de color marró.

Però no ploreu gaire, ja que el conte esdevé molt divertit. Amb l’ajut de sant Jordi i al crit de “ningú cremarà el nostre palau”, la gent de tots els pobles del voltant i també de la llunyania s’ha congriat per fer fora aquest bergant i tot el seu seguici... I els boscos tornaran a ésser verds i bonics. A les branques, els ocells hi faran de nou el niu i la música del seu cant omplirà d’amor el silenci.

Palamós (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.