Cultura

Crítica

Àngel Quintana

Morts vivents i existencialistes

El cineasta suec Roy Andersson és una figura curiosa i insòlita. La seva filmografia arrenca l'any 1970 amb Una historia de amor sueca i des de llavors ha sigut molt poc prolífic, ja que ha rodat un seguit de llargmetratges que es caracteritzen pel rigor de la posada en escena i per la fidelitat absoluta en la virtut dels enquadraments en llargs plans generals. Les pel·lícules d'Andersson són com un seguit de vinyetes d'un complicat story board sense lligams aparents entre les seqüències i en les quals es privilegia el disseny més absolut davant tota proposta de l'atzar. En alguns moments, el to còmic d'algunes de les seves pel·lícules anteriors, com Songs in the second floor (2000) i La comèdia de la vida (2007), pot fer-nos pensar en una posada al límit de les lliçons de Jacques Tati a Playtime amb l'ús del pla general, amb sortides absurdes pròpies de Monty Python. En altres moments sembla com si allò que veiéssim no fos més que una extensió en imatges d'un pessimisme vital que trobaria les seves arrels en el teatre de Samuel Beckett o d'Eugen Ionescu.

Si en les primeres obres de la seva trilogia existencial iniciada l'any 2000 dominava l'humor negre, de forma progressiva aquest humor desapareix per imposar-se l'absurd i la foscor més absoluta en el disseny de la condició humana. Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia, guanyadora del Lleó d'Or a Venècia, és l'exemple més radical de la poètica d'Andersson, ja que és probablement l'obra més fosca i desesperada de totes les que ha realitzat.

La pel·lícula s'estructura com si fos un seguit de vinyetes aïllades en les quals uns personatges exemplifiquen les restes de la vida –les nenes, els amants de la platja...–, mentre altres són com un seguit de zombis que es passegen per un món apocalíptic que sembla llançat a la seva pròpia destrucció. Un món en què els elements del passat –com el rei Carles XII de Suècia després de la batalla amb Rússia– penetren en el present, mentre que els personatges que poblen l'espai fantasmagòric semblen viure en una altra dimensió. Els dos únics protagonistes del relat són dos venedors d'articles de broma passats de moda, que van d'un costat a l'altre sense saber quin és el seu destí. Hi ha una poètica estranya, absurda i extravagant que de mica en mica ens envolta per fer present l'angoixa del moment que vivim.

Una paloma se posó en una rama a reflexionar sobre la existencia
Direcció: Roy Andersson Intèrprets: Holger Andersson, Nils Westblom Gènere: comèdia dramàtica País: Suècia, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.