Cultura

Un film de guerra sense encís

El vell Samuel Fuller va dir que una pel·lícula havia de ser com el camp de batalla: generar tensió, emoció i violència. A perfect day, de Fernando León de Aranoa, produïda per l'empresa catalana Mediapro, és l'antítesi del pensament de Fuller. Està ambientada en l'any 1995 als Balcans, en els darrers dies de la guerra, però no hi ha cap tret, cap situació de tensió, i l'emoció resulta absent. León de Aranoa filma una pel·lícula sense encís, amb un bon repartiment d'actors internacionals encapçalats per Benicio del Toro i Tim Robbins. El resultat és un seguit de bones intencions humanitàries que porten a reflexionar sobre les nombroses formes de racionalitat dels conflictes bèl·lics. Tot plegat amb una posada en escena planera i sense esma. La pel·lícula, projectada a La Quinzena dels Realitzadors, és l'única producció espanyola present en el Festival de Canes.

Resulta evident que León de Aranoa ha volgut crear una imatge de la guerra des de la seva quotidianitat, evitant la violència i centrant-se en els grans esforços inútils que duen a terme un grup de cooperants.

Un cadàver en un pou

El punt de partida de la trama és molt simple. A l'interior d'un pou hi ha un cadàver. Un grup de cooperants el volen treure perquè no contamini l'aigua del poble. Les autoritats militars de la zona i els cascos blaus no ho permetran. La normativa impedirà dur a terme l'acció humanitària. Aquest fet central marca els moviments dels protagonistes, que es queden sense una corda per trobar el cadàver, volten per les muntanyes a la recerca d'una corda i troben algun cos penjat, o han de passar la nit bloquejats en una zona perquè una vaca ferida els impedeix tirar endavant. Els elements que la pel·lícula posa en joc són mínims, però León de Aranoa és incapaç de jugar amb el minimalisme, ni amb una certa proposta conceptual que permeti que allò més simple esdevingui metàfora d'allò universal. El to que domina a la pel·lícula és el d'un cert maniqueisme. Els cooperants són un grup de bona gent que fan el que poden i els altres no són res més que uns buròcrates al servei de determinats interessos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.