Cultura

Premis, més prestigi que ingressos

Els productors distingits amb els Gaudí i els Goya valoren el seu efecte

Ha acabat la temporada de premis de les acadèmies: 10.000 km i Rastres de sàndal, en els Gaudí; La isla mínima, en els Goya, i Birdman, en els Oscars, passaran a la història com les pel·lícules triomfadores del 2014, premiades en elegants gales durant el febrer del 2015. Però quin benefici real tenen sobre les pel·lícules aquests guardons?

Hem parlat amb els triomfadors dels Gaudí i els Goya i les conclusions són similars: d'ingressos addicionals, pocs, sobretot quan es tracta de films estrenats fa temps; però de satisfacció pel reconeixement i prestigi, molta. I a més, ajuda en els següents projectes. Tono Folguera, productor de 10.000 km, diu: “Aixecar una pel·lícula és una carrera d'obstacles cada dia més alts; els Gaudí són unes petites molles que et poses sota les sabates i et permeten saltar els obstacles amb una mica més de força i empenta que els teus competidors.”

Efectes positius

La productora Anna Soler-Pont creu: “Els Gaudí tenen un efecte positiu evident en qualsevol pel·lícula i, en el nostre cas, el premi a Rastres de sàndal va fer que unes quantes sales i ciutats la tornessin a programar. I continuem en cartellera 14 setmanes després de l'estrena, cosa que poques pel·lícules catalanes, espanyoles i fins i tot europees poden dir.” De tota manera, precisa que “no és que la gent hagi anat massivament a veure Rastres de sàndal després dels premis, ni de bon tros. Costa molt que la gent vagi al cinema”.

Tono Folguera opina que “afecten en funció de la data d'estrena”: “Si has estrenat el mes de maig, com ens ha passat amb 10.000 km, la pel·lícula ja ha tingut el seu recorregut i no esperes que es reactivi pel premi, és un reconeixement.” En el seu cas: “Ens ha servit per fer la promoció del DVD en diaris; l'efecte retorn dels Gaudí en el nostre cas ha estat aquest.”

Elogis a l'acadèmia

Després de set edicions, els premis Gaudí estan complint els seus objectius? En això hi ha unanimitat. Edmon Roch, premiat amb set Gaudís i quatre Goyas per El Niño, creu: “No només compleixen els seus objectius promocionals i de reconeixement, també ajuden en la consolidació d'una marca de qualitat de cinema català de cara al seu consumidor més proper i directe: el públic de Catalunya. Els índexs d'audiència de la gala a TV3 i a la xarxa local i la projecció que va tenir la gala dels Gaudí a tots els mitjans de comunicació crec que confirmen aquesta apreciació.”

Anna Soler-Pont diu: “Han fet una feina increïble; cada vegada que em trobo Montserrat Majench o Isona Passola, directora i presidenta de l'acadèmia, les felicito, els premis són la punta de l'iceberg de la feinada que fan. La gala està molt bé, tot i que sempre són massa llargues. Està feta amb molta cura i elegància, és moderna... I penso que hem d'estar orgullosos de tenir una acadèmia com la que tenim.” Tono Folguera pensa igual: “No tinc cap dubte que aquests premis avui en dia són importantíssims per a la gent que es dedica al cinema. En el gènere del documental, hi ha molts esforços per estrenar a temps i complir les bases per poder aspirar-hi. Això és una prova que els Gaudí tiren molt, i són importants a l'hora d'aixecar un nou projecte.”

Deu premis Goya i 1,1 milions més

Deu premis Goya han fet de La isla mínima la gran triomfadora d'enguany, però l'efecte en taquilla ha estat relatiu: ha sumat 1,1 milions d'euros als 6,4 que portava. José Antonio Félez, productor del film d'Alberto Rodríguez, explica: “Les pel·lícules amb molt d'èxit quan surten les nominacions tenen menys possibilitats de fer més taquilla.” “L'any passat –afegeix–, amb el triomf de la pel·lícula de Trueba Vivir es fácil con los ojos cerrados, o l'any de Pa negre, sí que ho van notar i van obtenir unes xifres respectables.” No ha estat el seu cas, després de quatre mesos en cartell ha pujat “un 15 o 16%, que està molt bé”: “Però no hem doblat o triplicat els ingressos, és un complement, no un canvi substancial.” En aquest sentit, Félez creu que “té més valor l'aspecte de prestigi de cara a l'opinió pública”, i el fet que “criden l'atenció sobre el director i productor i els següents projectes són més valorats, hi ha més expectatives”.

Edmon Roch, que s'ha emportat quatre Goyas per El Niño, opina el mateix: “Després d'una carrera de 16,3 milions d'euros de recaptació, les nominacions i premis han tingut més impacte en l'àmbit de comunicació, xarxes socials i projecció de la imatge de la pel·lícula que un veritable impacte d'explotació en sales.” També ha relativitzat l'efecte pel fet que no van “guanyar els premis grans” i van fer “l'estrena el 29 d'agost i ja està en DVD i Blu-ray, amb molt bons resultats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.