Cultura

‘Birdman' vola alt

El film d'Alejandro G. Iñárritu s'endú quatre Oscars importants en una gala ensopida, amb un to més musical i menys còmic que altres anys i amb algunes reivindicacions

Els premis dels actors van ser per a Julianne Moore, Eddie Redmayne, Patricia Arquette
i J.K. Simmons

Alejandro González Iñárritu i Alfonso Cuarón són “gringos nascuts a Mèxic per accident”, deia amb desdeny en una entrevista a aquest diari el cineasta mexicà Arturo Ripstein. I part de raó tenia, perquè els dos directors han regnat consecutivament a Hollywood guanyant l'Oscar al millor director. Cuarón el va guanyar el 2014 per Gravity. El director de Birdman, però, ha aconseguit un triomf més complet. Fins a tres vegades va pujar a recollir estatuetes en la gala celebrada al Dolby Theatre de Los Angeles, la matinada d'ahir: millor pel·lícula (és també productor), millor direcció i millor guió.

Les referències a la frontera, que González Iñárritu va creuar volant en primera classe després del seu enlluernador debut amb Amores perros (2000), es van fer sentir fins al moment culminant de la gala. A les sis del matí d'ahir, Sean Penn va agafar l'últim sobre amb parsimònia, amb una pausa dramàtica que va accentuar l'emoció, i va dir: “Qui ha donat el permís de residència a aquest fill de...?” “Birdman!”, va anunciar tot seguit. Acabava així una gala llarga (tres hores i mitja), avorrida, amb algunes reivindicacions, sense gaires sorpreses en els premis i amb més música i menys humor que en edicions anteriors.

Gringo, emigrant o turista, el cert és que Alejandro González Iñárritu havia perseguit amb insistència el somni de l'Oscar. Tots els seus llargmetratges de ficció van aconseguir nominacions (Amores perros, 21 gramos, Babel i Biutiful). “Els amulets de la sort funcionen”, va dir fent broma en rebre una de les tres estatuetes. El cineasta es va afegir a una gala que no va tenir el to reivindicatiu d'altres anys, però que va tenir els seus moments. “Als que viuen a Mèxic: reso perquè puguem aconseguir el govern que ens mereixem”, va dir. “I els que viuen en aquest país [EUA] –va afegir– reso perquè siguin tractats amb la mateixa dignitat i el mateix respecte que els que van venir

anteriorment i van construir aquesta increïble nació d'immigrants.”

Birdman es va imposar a Boyhood, l'altra favorita. Aquest cop el mexicà va guanyar la batalla al texà Richard Linklater, creador de la sensible i emotiva història d'un nen i la seva família rodada al llarg de 12 anys. Només Patricia Arquette, en el paper de la mare, es va endur l'Oscar, com a millor actriu secundària, i va protagonitzar un altre dels moments polítics de la nit dedicant el premi “a totes les dones que han donat a llum, a tots els que paguen els seus impostos [...]. És el moment de tenir igualtat salarial d'una vegada i igualtat de drets per a les dones dels Estats Units.”

Amb els actors es van complir les travesses. Un cop més, es van distingir les interpretacions de persones afectades per malalties greus: Eddie Redmayne, per la seva genial interpretació del científic Stephen Hawking a La teoría del todo, i Julianne Moore, per una malalta d'Alzheimer. J.K. Simmons es va endur el de millor actor secundari per l'implacable professor de música de Whiplash, film distingit amb tres guardons.

Tècnics i guió

El gran hotel Budapest, que aspirava a nou estatuetes, en va aconseguir quatre, de categories anomenades tècniques, i The imitation game, finalista en vuit apartats, va guanyar en el de millor guió. Disney torna a regnar en el cinema animat amb Super hero 6, en documental es va imposar Citizenfour i la producció polonesa Ida va guanyar l'Oscar al millor film de parla no anglesa.

Neil Patrick Harris no va brillar especialment en el seu debut com a presentador dels Oscars, després d'haver conduït la gala dels Tony i els Emmy. Va tenir un parell de moments estel·lars: es va passejar per la platea presentant els figurants que ocupaven les butaques de les estrelles que s'aixecaven i, parodiant una escena de Birdman, va sortir de darrere dels bastidors en calçotets, seguit per les càmeres, per presentar un premi.

A l'inici, en lloc del clàssic monòleg ple d'acudits d'altres gales, va protagonitzar un número musical. Dos dels instants més emotius van tenir la música com a protagonista. La interpretació del tema Glory, del film sobre Martin Luther King Selma, va acabar amb la platea dempeus i algun actor amb llàgrimes als ulls. La cançó va guanyar l'Oscar. Poc després, Lady Gaga va cantar fragments de Somriures i llàgrimes, del qual se celebren els 50 anys, i es va fondre en una abraçada amb la intèrpret original, Julie Andrews.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor als 37 anys l’actor francès Gaspard Ulliel

París

Els films d’Isaki Lacuesta i Carla Simón competiran a la Berlinale

barcelona

Hàbits de lectura

barcelona

Els Català, referents de la fotografia

barcelona

Editen una nova guia de la catedral gràfica i divulgativa

Girona

Kebyart, nous residents de l’Ateneu de Banyoles

BANYOLES

Un perfum que contagia

BARCELONA
ART

Àlex Nogué aprofundeix en les arrels

El Museu d’Història de Catalunya aplega totes les mirades fotogràfiques de la nissaga dels Català

Barcelona