Cultura

Nile Rodgers prepara un llibre de memòries i un nou disc de Chic, que avui toca a Cap Roig

«Les cançons de Chic són més populars que el grup», diu

Bones notícies per als fans de Chic: hi ha nou disc en perspectiva. Després de la mort del baixista Bernard Edwards, el 18 d'abril del 1996, el grup ha continuat funcionant en directe –el 2006 van actuar en el Sónar– però no havia publicat cap disc amb material nou des del 1992, quan va sortir Chic-ism. «Possiblement, l'any vinent sortirà un disc amb temes nous de Chic, perquè em sento molt bé amb la formació actual de la banda», diu Nile Rodgers, que tot i el jet lag i el cansament del viatge transoceànic, es mostra molt afable i disposat a parlar del passat, el present i el futur d'un grup que està «molt viu i en creixement», mentre posa contínuament exemples sonors del que diu amb la seva guitarra elèctrica desconnectada, una Fender Stratocaster del 1959 a la qual anomena Hitmaker: un nom plenament justificar (Creadora d'èxits) perquè d'aquest instrument envellit però molt honorable han sortit algunes de les millors cançons de la disco music i de la música popular del segle XX.

Disco music... Li agrada el concepte? «L'accepto, però la meva visió de la música és molt més àmplia i va fins al jazz i la música clàssica. La meva premissa sempre ha estat mirar endavant, cap al proper disc, no pensar gaire en el passat. Un bon exemple és el disc que vam gravar amb Diana Ross (Diana, 1980). En aquell moment, no pensàvem en Baby love ni res del que ella havia fet amb The Supremes: intentàvem fer una cosa completament nova. Si Miles Davis s'havia proposat obrir noves direccions per al jazz, amb Diana nosaltres volíem obrir també noves direccions per al rhythm'n'blues.» Chic va fer renéixer Diana Ross, però l'esforç va ser titànic: ni Miss Ross ho va posar fàcil, ni tampoc la discogràfica Motown, que veia en la cançó I'm coming out unes connotacions homosexuals que podien espantar el seu públic familiar. De tot això i potser de les cinc nominacions frustrades de Chic al Rock & Roll Hall of Fame («No em preocupa gens: Alice Cooper tampoc no ho ha aconseguit») parlarà Nile Rodgers en el llibre de memòries que està escrivint sense presses.

En aquest llibre, també hi tindrà òbviament un paper protagonista el seu amic Bernard Edwards: «El trobo a faltar molt. Mai no he tornat a riure tant com amb ell. I va ser el meu principal professor de guitarra, juntament amb Ted Dunbar i Julio Prol.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.