Cultura

La tècnica, la por i les emocions

El cineasta finès Paavo Westerberg explora la relació entre una professora i un alumne a ‘La violinista’

“És essencial dominar la tècnica, però també és important que el músic trobi la seva pròpia veu, el seu estil”, diu el cineasta finès Paavo Westerberg en una entrevista telemàtica amb El Punt Avui. “En aquest procés –hi afegeix–, és fonamental que l’artista s’enfronti a les seves pors, emocions i sentiments. Per poder tocar i transmetre la música en tota la seva potencialitat, cal trobar l’equilibri entre la tècnica perfecta i l’emoció.”

Paavo Westerberg (Hèlsinki, 1973) va arribar a aquestes conclusions quan investigava per fer la pel·lícula La violinista , rodada el 2018 i que s’acaba d’estrenar als nostres cinemes, també en versió doblada al català. Prestigiós director teatral abans que cineasta, Westerberg va escriure amb Emmi Pesonen aquesta història sobre una famosa violinista (l’actriu Matleena Kuusniemi) que, a causa d’un accident, ha de deixar de tocar i es dedica a l’ensenyament. Un jove i virtuós alumne (Olavi Uusivirta) li permet retrobar antigues sensacions i vol convertir-lo en una estrella.

Hèlsinki és una ciutat que estima la música clàssica, explica el director, i la trama del seu film no està tan lluny de la realitat com es podria pensar: “Vaig passar el guió perquè el llegissin a l’escola de música clàssica més important de Hèlsinki i es van sorprendre, em van dir que semblava que estigués allà i conegués molt bé el que hi passa. Per exemple, hi ha moltes històries d’amor i relacions entre professors i alumnes, és una cosa relativament habitual que planteja molts dilemes.”

La paradoxa de l’ambició

Un dels temes de la pel·lícula és l’ambició. “És una paradoxa –reflexiona Paavo Westerberg–. En aquest món tan complex i competitiu, per un costat t’has de deixar emportar per l’ambició i donar-ho tot, però quan arribes a dalt de tot també t’has de saber alliberar de la part fosca de l’ambició.” Va escollir el violí, un protagonista més de la pel·lícula, per diferents motius: “La pel·lícula gira entorn de temes com ara l’ambició, el poder, l’amor, la pèrdua... El violí és un instrument que transmet molta sensibilitat i que requereix moltes classes individuals, proximitat, corregir postures... Exigeix moltíssima pràctica per dominar-lo, entre vuit i dotze hores cada dia. I això és molt interessant de cara al drama. Després hi ha també el vessant poètic i visual del violí.”Paavo Westerberg ha escrit i dirigit aquesta pel·lícula sobre el món de la música clàssica, però és el teatre l’art que primer el va inspirar, i al qual ha dedicat la major part de la seva vida. Recorda una experiència que el va impactar molt: quan tenia 7 anys, va anar a veure L’oncle Vània, de Txékhov, en un teatre de Hèlsinki. Al final Sònia apareix plorant per la pobresa en què viu: “Per mi va ser molt emotiu, també vaig plorar, em va semblar molt bonic; em va sorprendre com l’art pot ser alhora un procés de curació, de catarsi, per dir-ho així.” Creu que aquell moment va tenir a veure amb la seva vocació: “Tot i que tenia 7 anys i no sabia posar paraules al que sentia, sí que és un moment que recordo, i crec que em va portar a voler convertir-me en artista.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La violinista

«La violinista»

Gènere: Drama romàntic
Direcció: Paavo Westerberg.
Intèrprets: Matleena Kuusniemi, Olavi Uusivirta, Kim Bodnia, Samuli Edelmann, Misa Lommi.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a