Cultura

Les pors i el fado

A ‘La cantant de fado’, Jordi Campoy Boada combina el ‘thriller’ amb la música i la història de Portugal

La novel·la té quatre eixos: la superació de les pors, l’amor, les relacions familiars i l’atzar

Jordi Campoy Boada (Sabadell, 1970) és productor musical, compositor i pianista, i encara li queda creativitat per escriure novel·les. Va debutar el 2019 amb La noia del violoncel i ara repeteix experiència amb La cantant de fado, com l’anterior, publicada per Columna.

És un home simpàtic i vitalista fins al punt de fer “una promesa als lectors, una mica agosarada”, creu que “quan acabin de llegir La cantant de fado seran una mica més feliços”. Hi ha una promesa més: tatuar-se el títol de cada novel·la que publiqui. Li queda molta pell i moltes ganes d’escriure.

L’editora Glòria Gasch comenta que l’obra “té tocs de thriller amb una gran dosi d’anàlisi sentimental i psicològica”. “Té quatre eixos: la superació de les pors, l’amor, les relacions familiars i, com en la novel·la anterior, l’atzar.”

El protagonista és el Guillem, “un pianista de jazz que pateix la síndrome de l’impostor; és un del grans pianistes d’Europa però ell no s’ho creu, al contrari”, detalla Campoy. “Arriba a Lisboa en plena crisi, perquè fa un any va patir un accident de cotxe en què va morir un amic seu i la masterclass que ha vingut a fer s’ajorna perquè no s’hi ha apuntat ningú.” El Guillem és una mica àlter ego de Campoy, dut a l’extrem. “Em cau molt bé, el Guillem, m’agradaria poder-lo conèixer”, confessa.

Tot i que mai ha estat a Lisboa, el Guillem “té la sensació de reconèixer un restaurant i el seu propietari, i aquí comença un dels misteris de l’obra”. “La novel·la té tres o quatre girs argumentals bastant potents, és el més complicat i necessari per mantenir l’atenció dels lectors”, hi afegeix. Però de què volia parlar? Quina és la temàtica de fons? “Les pors, però no les mundanes, les internes de cadascú, les que et paralitzen.” D’aquí que un dels lemes de la novel·la sigui “no és valent qui no té por, sinó qui sap conquerir-la”.

El segon personatge important és la Rita, una pastissera i cantant de fado, introvertida, amb un trauma d’infantesa del qual mai vol parlar, el misteri més gran de l’obra.

Lisboa és un personatge més. Campoy va descobrir la ciutat i tot Portugal fa quatre anys, quan hi va anar de vacances amb la seva parella. Allà va conèixer “una guia que cantava fados, Mariana Fernandes” i va tenir la sensació que la segona novel·la li “queia al damunt”. Fernandes li ha anat ensenyant la Lisboa més autèntica els 13 o 14 cops que Campoy ha tornat.

Encara hi ha un altre personatge molt important, Celeste Caeiro, una heroïna real de la Revolució dels Clavells del 1974 que va acabar amb la dictadura de Salazar a Portugal. “L’he coneguda, he anat a casa seva i hem passejat per Lisboa... De mica en mica, desgrano la seva vida, la d’una dona implicada i valenta.” Ja tenia el personatge d’una vella escrit quan va saber que Celeste era viva i va aconseguir contactar amb ella. A partir d’aquí va reescriure tot el personatge amb la biografia real.

El narrador sovint es dirigeix al lector, li apunta què passarà, l’empeny a reflexionar. “Tinc un estil senzill però treballat; penso que un text ben escrit –de forma, perquè el contingut va a banda– l’ha de poder entendre sense problemes un nen de sis anys”, opina, i la seva primera lectora i qui marca aquest nivell de comprensió és la seva mare, de gairebé 90 anys.

En ser músic, com ja va fer amb La noia del violoncel, ha creat una banda sonora original amb cançons que interpreta en les presentacions. Aquest cop són set temes, tres dels quals, cantats, un per Mariana Fernandes. La música té molt de pes perquè “un autor ha de parlar d’allò que coneix”. L’obra comença amb fa i do, seguides de moltes més notes ben harmonitzades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.