Cultura

Una veu clàssica

Eduard Gener es manté al marge de modes i tendències en el seu quart disc, ‘Enyoro el teu amor tan dolç’, editat pel seu segell, Jezz

La presentació oficial del disc tindrà lloc el 17 d’abril al Teatre Comarcal de Solsona

El cantant, pianista i compositor solsoní Eduard Gener va aprofitar el confinament –prologat i ampliat en el seu cas per una lesió– per continuar fent música i per llegir, sobretot clàssics, i aquestes dues activitats han confluït en el seu quart disc en solitari, amb un títol tan poètic com Enyoro el teu amor tan dolç, que ha gravat al seu estudi i ha publicat amb el seu segell –en el qual és soci amb Guillamino–, tots dos batejats amb el mateix nom: Jezz. El disc ja es pot adquirir en CD o descàrrega digital des de fa uns dies a Jezz.cat , i arribarà a les plataformes dimarts vinent.

L’estil i la veu d’Eduard Gener són inconfusibles, si s’han escoltat els seus discos anteriors, publicats amb regularitat biennal: Les avingudes (2015), Diumenge (2017) i Vitamina D (2019). Música elegant, que s’alimenta d’influències eternes: el jazz de Nova Orleans, el blues primigeni, el soul i el rhythm-and-blues dels anys cinquanta i seixanta, tot això mesclat amb un concepte de cançó gairebé pop. “Intento mantenir-me al marge de les modes i tendències, que són conceptes molt capitalistes, i faig el que m’agrada. Animat per l’exemple del músic californià Nick Waterhouse, que té més o menys la meva edat i treballa també amb sonoritats antigues, sense complexos, vaig decidir que m’havia cansat de buscar i que, si havia trobat un vestit musical que m’anava bé, havia de continuar en la meva línia”, explica Gener, que tampoc no vol recrear-se en el revisionisme del passat, ni en el seu vestuari, ni en el concepte gràfic dels seus discos, i encara menys en la seva música, que també té influències del segle XXI. I en què es nota que ha estat llegint els clàssics? En els llibres que té sobre el piano a la portada del disc, però també en cançons com ara Calipso, inspirada per aquesta mussa de l’Odissea.

Gravat “a la manera antiga”, amb instruments dels anys setanta i poca microfonia, Enyoro el teu amor... és un exercici d’autogestió: Eduard Gener ho va gravar tot, excepte la bateria (Andreu Moreno) i alguns saxos (Sander Aranda i Nil Mujal). A la seva ciutat, li dedica Catalana second line (de Solsona a Nova Orleans), en què reivindica la Catalunya interior, la segona línia, i també evoca les singulars connexions musicals entre el carnaval de Solsona i el jazz de Nova Orleans, gràcies al músic Joan Roure (1921-1990). El primer single i videoclip és Quan te’n vagis .

La presentació oficial del disc tindrà lloc el 17 d’abril al Teatre Comarcal de Solsona (19 h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional els gravats medievals de la Vall d’Àssua

seurí

Reines del Liceu

BARCELONA

El Grec recarrega les piles

BARCELONA

Dues candidatures, a l’Acadèmia del Cine

barcelona
Crítica
música

Mozart i les emocions internacionals

El 9è Strenes s’apropa als 10.000 assistents i premia el grup Relat

girona

Liberisliber diu adeu amb retrets

Barcelona

Sau30 reinicia la gira de presentació del disc ‘Quina nit, quina lluna’ aquest diumenge a Esparreguera

barcelona

El Grec 2021 s’allarga i abraça l’escena local amb un ull posat a la creació africana

Barcelona