Cultura

Amor sense fronteres

El tenor nord-americà Isaí Jess Muñoz publica el disc ‘Visca l’amor’, amb cançons clàssiques catalanes de Mompou i Toldrà i un cicle inèdit d’Elisenda Fàbregas

Editat per Bridge Records, el disc dona a conèixer un repertori poc conegut als Estats Units
El tenor ha triat unes cançons que molt sovint s’han identificat amb veus femenines

No és gens habitual que un tenor nord-americà gravi una selecció de cançons clàssiques catalanes i que el disc resultant l’editi també un segell dels Estats Units. En aquest cas, la notable excepció es titula Visca l’amor. Catalan art songs of the XX and XXI centuries i el firma Isaí Jess Muñoz , tenor estatunidenc de pare mexicà i mare porto-riquenya, acompanyat al piano per Oksana Glouchko, la seva esposa, d’arrels russes i israelianes. El disc ha estat editat per Bridge Records , un actiu segell independent amb quaranta anys d’història i un gran catàleg de música clàssica que té la seu a New Rochelle, Nova York.

El disc, disponible tant en CD com a les plataformes digitals, inclou en els seus 45 minuts de durada sis cicles de cançons, cinc dels quals són obres ja conegudes i interpretades anteriorment: La rosa als llavis, d’Eduard Toldrà (1895-1962); Cants homèrics, de Ricard Lamote de Grignon (1899-1962); Haidé, de Narcís Bonet (1933); Combat del somni, de Frederic Mompou (1893-1987), i Les paraules sagrades, de Joan Comellas (1913-2000). El sisè cicle, Imitació del foc, de la pianista i compositora terrassenca Elisenda Fàbregas (1955), és una obra d’encàrrec basada en quatre poemes de l’autor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, inspirats alhora en els escrits del filòsof presocràtic Heràclit. Tot això s’explica detalladament en el llibre del CD, que inclou textos sobre les obres i els compositors en anglès i castellà –també les lletres de les cançons en català i traduïdes a les altres dues llengües– i on s’explica així el poc coneixement que hi ha als Estats Units de la música i, en concret, de la cançó clàssica catalana, al marge de grans noms com ara Victòria dels Àngels i Montserrat Caballé: “Els efectes repressius de la guerra civil espanyola i la prohibició dictatorial de Francisco Franco sobre l’ús de l’idioma nadiu d’aquesta comunitat, el català, van contribuir a l’escassa difusió de la seva literatura de cançons clàssiques a l’estranger”. També s’hi afegeixen, amb una clara voluntat divulgativa, algunes pinzellades sobre la història de Catalunya i l’existència d’altres territoris de parla catalana.

Com arriba un tenor nord-americà a interessar-se per aquest repertori i a estar tan motivat que decideix produir-ne una de les primeres gravacions professionals als Estats Unit? “Quan estudiava música en conservatoris de Nova York, mai no vaig tenir l’oportunitat d’accedir a la música llatinoamericana i ibèrica, però gràcies a una beca vaig poder visitar Barcelona per primera vegada el 2010 i vaig conèixer la soprano i musicòloga Patricia Caicedo, directora del Barcelona Festival of Song, i a través d’ella vaig començar a descobrir compositors com Toldrà i Mompou, que em van sorprendre molt gratament. De fet, la primera cançó en català que em van assignar per cantar aquí va ser Aquarel·la del Montseny de Toldrà. En aquella visita iniciàtica, en què em vaig enamorar de la cultura i de la gent de Catalunya, també vaig consultar els arxius de la soprano barcelonina Conxita Badia (1897-1975) que es conserven a la Biblioteca de Catalunya ”, explica Isaí Jess Muñoz , que, a part de la seva activitat com a intèrpret, és professor de veu i òpera a la Universitat de Delaware.

Conxita Badia, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé... Durant la seva recerca, Isaí Jess Muñoz també va poder comprovar que aquell repertori gairebé desconegut al seu país, fins i tot en els ambients acadèmics, s’identificava pràcticament en exclusiva amb veus femenines. “També és de gran interès per a nosaltres intentar aclarir el concepte erroni prevalent que la cançó clàssica catalana és més adequada per ser interpretada per veus femenines. Només un grapat de gravacions de cançons clàssiques en català presenten classificacions de veu masculines. Esperem que aquesta gravació ajudi a desmitificar com i qui pot interpretar aquesta música”, s’explica en el llibret del disc. Un cop constatat aquest desequilibri entre veus femenines i masculines, el primer pas va ser “identificar cançons en què pogués lluir la veu de tenor”.

A més, el tenor va trobar una connexió entre els diferents cicles de cançons que va seleccionar per al disc: la presència de l’amor en tots ells –i per això, el títol: Visca l’amor–, “però no només Eros, l’amor carnal, sinó també Philia, el més fraternal i solidari, o fins i tot l’amor per la pàtria o, a Les paraules sagrades de Comellas, un amor que ens connecta amb alguna cosa que tenim molt endins del cor, perquè, quan no sabem a qui més acudir, de vegades recorrem a la fe”.

Un dels problemes amb què s’ha trobat aquest tenor nord-americà és l’absència de transcripcions fonètiques –el que es coneix com a alfabet fonètic internacional– per interpretar correctament aquestes cançons catalanes sense ser un parlant nadiu, com sí que n’hi ha en el cas de les cançons alemanyes o franceses.

Tot i les dificultats per acostar-se amb rigor a aquestes cançons, Isaí Jess Muñoz i Oksana Glouchko fa ja una dècada que les presenten en directe i la bona acollida que sempre han tingut els va motivar a gravar aquest disc, amb el suport de la Fundació Frederic Mompou i de l’Institut Ramon Llull. Muñoz vol continuar indagant en les cançons d’autors catalans: “Per a mi Visca l’amor és només el principi, perquè és un repertori molt ampli i, realment, va ser molt difícil triar només aquests sis cicles de cançons per al disc.” Un disc que, quan la pandèmia ho permeti, volen venir a presentar en directe a Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern declara Bé Cultural d’Interès Nacional els gravats medievals de la Vall d’Àssua

seurí

Reines del Liceu

BARCELONA

El Grec recarrega les piles

BARCELONA

Dues candidatures, a l’Acadèmia del Cine

barcelona
Crítica
música

Mozart i les emocions internacionals

El 9è Strenes s’apropa als 10.000 assistents i premia el grup Relat

girona

Liberisliber diu adeu amb retrets

Barcelona

Sau30 reinicia la gira de presentació del disc ‘Quina nit, quina lluna’ aquest diumenge a Esparreguera

barcelona

El Grec 2021 s’allarga i abraça l’escena local amb un ull posat a la creació africana

Barcelona