Cultura

Teresa Solana

Escriptora

“Retrato les petites misèries de la vida”

Em preocupa molt aquesta censura permanent que impedeix el lliure debat de les idees

Teresa Solana (Barcelona, 1962), que actualment viu a Oxford, és traductora i el 2006 va debutar en novel·la amb Un crim imperfecte. Ha escrit cinc novel·les més, totes policíaques (de dues sèries diferents), a més de títols infantils i dos reculls de contes. Amb el segon, Matèria grisa (Amsterdam), que ara presenta, va guanyar el darrer premi Roc Boronat. Té altres premis, com el Crims de Tinta. Matèria grisa són vuit contes amb què mostra trets habituals de la seva narrativa: un humor àcid, ritme fluid, trames d'una quotidianitat tèrbola, personatges versemblants...

D'on parteixen, aquests contes?
En alguns casos, les històries són fruit d'alguna notícia que he llegit als diaris, d'algun comentari que he escoltat i m'ha cridat l'atenció... El conte Panamà és una mirada irònica sobre el Brexit i els escàndols dels paradisos fiscals a través d'uns delinqüents de l'extraradi de Barcelona. La segona senyora Appleton és una història inspirada en la carta de la dona d'un diplomàtic anglès que vaig llegir a The Guardian...
Alguns personatges salten d'un conte a l'altre...
Se'm va acudir al començar a escriure el tercer conte, aplicar la teoria dels sis graus de separació, segons la qual qualsevol de nosaltres pot estar connectat amb qualsevol altra persona del planeta a través només de sis coneguts. I, al capdavall, Barcelona és una ciutat petita...
Tot i aquest lligam subtil, no ha buscat fer contes unitaris, oi?
Cada conte tracta un tema que m'interessa, per motius diferents. Per exemple, quan era jove, anava al galliner del Liceu a escoltar òpera perquè no tenia diners per pagar un seient a platea, on seien les senyores dels abrics de pell, i volia recrear aquest ambient elitista amb una història divertida sobre una psicòpata rica que trepitja per primera vegada el Liceu el dia que Franco hi va de visita, el 1943. El conte Color carn intenta ser una reflexió sobre aquest invent de la correcció política, no només pel que fa al llenguatge sinó també a les opinions. Em preocupa molt aquesta censura permanent que impedeix el lliure debat de les idees i que, de fet, és una manipulació.
Tots, en diferents graus, mantenen constants de la seva literatura, com ara la crítica social...
D'alguna manera, el que totes les històries retraten són les petites misèries de la vida. Els polítics s'ocupen de les estadístiques; la premsa, dels vessants truculents i la història dels fets col·lectius, i crec que els escriptors ens hem de fixar en els individus i moure'ns en la gamma dels grisos, on les coses no són blanques o negres, ni hi ha bons o malvats absoluts –amb les excepcions que tots coneixem, és clar–. Jo sempre acabo tenint força empatia amb la majoria dels meus personatges, perquè intento posar-me a la seva pell.
Vostè està especialitzada en el gènere negre i policíac... Li sap greu estar encasellada?
El problema de les etiquetes és que, com a escriptor, et juguen una mala passada quan fas una literatura que es mou entre diferents gèneres. Alguns lectors de novel·la negra –tampoc gaires– em retreuen que sóc poc negre, poc ortodoxa, i que no s'hauria de fer servir amb mi aquesta etiqueta... I altres lectors m'han explicat que no m'havien llegit abans perquè no són especialment devots de la novel·la negra, però que, en canvi, les meves històries els agraden.
Què ha significat per a vostè aquest guardó. Molts premis estan desprestigiats, però continuen sent una necessitat per als autors: són diners, visibilitat... O la manera de poder publicar.
En el meu cas, els diners són importants perquè, com diu el meu amic i col·lega Andreu Martín, tinc el vici de menjar cada dia. I jo visc d'això, d'escriure, traduir, fer informes per a editorials... D'altra banda, els premis proporcionen visibilitat: és més fàcil que et trobin en un lloc visible a les llibreries si has guanyat un premi i que els lectors s'arrisquin a comprar el teu llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Los Deltonos
GRUP DE MÚSICA

“Quan exposes algú al rock, ja no hi ha marxa enrere”

BARCELONA

La fotògrafa que va arribar al cor del Xino

barcelona

Dret a la vida

BARCELONA
Mirador

Ser aquella llumeneta que titil·la

El Bertrana s’enfila: 124 originals

Girona

Una exposició fa reviure l’esclat d’entusiasme de la proclamació republicana

Girona

Sotrac creix amb ‘On neixen els instints’

gironA
FIGUERES

Miquel Martín, premi Anglada

124 obres opten al Bertrana de novel·la i 170 al de poesia, en un any en què destaca l’increment d’originals presentats

Girona