Josep Maria Fonalleras Codony

Josep Maria Fonalleras Codony

Un sofà a la riba

Pàtries, paisatges, paraules

Narcís Comadira ens ha ensenyat a mirar, a comprendre, a descriure paisatges i pàtries, les de la poesia, a habitar-hi amb comoditat o amb incertesa. Comadira, com em deia el seu editor Xavier Folch,...

Un sofà a la riba

La venjança

Les imatges més doloroses de la passió i mort del coronel Gaddafi són les de la seva vetlla. És a dir, les dels dies que van passar fins que les autoritats del nou règim van enterrar el seu cos, el...

Un sofà a la riba

El que dec a Modest Prats

Dec moltes coses a Modest Prats. Li dec el plaer d'haver escoltat una veu colossal i pregona. Li dec el fet d'haver sentit, gràcies a aquesta veu, paraules sàvies que m'han fet menys ignorant, paraules...

Un sofà a la riba

Saturació i col·lapse

Llegeixo que l'error de les Blackberry, segons la companyia que gestiona l'invent, ha estat el producte de la saturació dels servidors a causa d'un commutador que s'ha espatllat i que era el responsable...

Un sofà a la riba

Efecte allau

En una enquesta sobre les coses sagrades d'aquest país, és molt enraonat imaginar que la paga doble (la de Nadal, sobretot) i la loteria (també la de Nadal) ocuparien un lloc privilegiat. La loteria,...

Un sofà a la riba

El cinema com a esperança

Aquests dies, el cinema català (i en català) ha ocupat les primeres planes dels diaris. Per un costat, l'acord a què han arribat la Generalitat i els poders fàctics (exhibidors i majors americanes)...

Un sofà a la riba

Job, Malick, Déu i el Mal

A mi, L'arbre de la vida em va interessar molt. De fet, confesso que em vaig emocionar, més enllà i tot de la reflexió intel·lectual que convoca i provoca. Després de llegir-ne unes quantes crítiques,...

Un sofà a la riba

Pàtries

Jaume Subirana, que és un excel·lent poeta, professor i estudiós de la poesia i de moltes altres coses, va començar fa temps a antologar “poemes de Nadal per dir dalt de la cadira”. Eren 50, i...

Un sofà a la riba

Un 11 indeleble

Sembla que va ser ahir i ja han passat deu anys. Jo tornava d'un viatge i em dirigia en bus a un aeroport des d'on havia d'agafar un avió per volar cap a casa. A mesura que ens hi acostàvem, per telèfon,...