Eva Vazquez Ramio

Eva Vazquez Ramio

De set en set

Un escaire per mesurar el buit

Tot just soc al principi i ja ho deixaria. Amb l’afartament dels àpats de Nadal, asseure’t davant l’ordinador confiant que els dits trobaran algun eco de veu per imprimir a la pantalla és com esperar...

De set en set

El vestit de l’àngel

Als museus, almenys als que ja he visitat alguna vegada, m’agrada entrar-hi sense cap llista feta, a veure què hi trobo. La primera vegada sol ser diferent: avances com un caçador que va ajornant pels...

De set en set

El blau de la distància

Fa un any, avui era dissabte i estava núvol. Encara ho estava al cap de dos dies, a l’enterrament, però potser només ho semblava perquè va ser a la tarda i de seguida se’ns va fer fosc. El primer...

L’APUNT

Algú computa el mèrit de ser infant?

A punt d’acabar el primer trimestre escolar, això que en diuen la “comunitat educativa” es felicita de l’estreta coordinació que ha permès que, a pesar dels brots, els confinaments i el tancament...

De set en set

Els sous de ses senyories

Hi ha articles que fastigueja escriure. Aquest n’és un. Des de la crisi del 2008, alguns grups han forçat periòdicament el Parlament a sotmetre a votació la possibilitat que els diputats s’abaixin...

De set en set

Maradona com a símptoma

Em va donar la notícia el meu fill, tan aficionat al futbol, que se sap nom i cognoms dels jugadors de tercera, dels entrenadors i sospito que també dels encarregats del material d’equip, i a mi, que...

De set en set

Somnis barats

En una trobada recent, la poeta Xènia Dyakonova va explicar-me que les famílies russes de la seva mateixa generació, amb fills nascuts com ella poc abans de la caiguda del Mur, rares vegades es podien...

De set en set

Un món paral·lel

Des de We are the world, de Michael Jackson i Lionel Richie, no havia assistit a un acte de misticisme coral tan enganxifós com el que acaba de propagar La Marató amb l’himne Serem més forts, que...

De set en set

El dibuix i el fantasma

Cada imatge té “una manera particular de ser insuportable”, sostenia John Berger a propòsit de dibuixar per exorcitzar records; és a dir, per treure’t del cap, buidant-la sobre el paper, alguna...