Medi ambient

La bassa del Dofí, 30 anys

pioners El primer estany artificial de Catalunya per recrear els antics ambients marjalencs, a Castell d’Aro, compleix tres dècades sent un referent per als naturalistes

La bassa del Dofí és un espai necessari per a molts ocells en el decurs dels seus llargs viatges migratoris

La bassa és l’emblema del projecte del Grup de Natura Sterna

El 27 de maig del 1990, el Grup de Natura Sterna de la Vall d’Aro va obrir les aixetes per emplenar el que es passaria a anomenar la bassa del Dofí. En aquell moment era només un gran clot que havien fet les excavadores, al pla de Castell d’Aro, just al costat del Parc de Bombers. Paral·lelament, i en el marc d’aquesta operació, es va arrossegar un arbre sec perquè servís de perxa als ocells que havien de gaudir-ne, així com un observatori per contemplar els ocells.

Uns dies més tard, quatre cames llargues van fer la inauguració oficial. Aquest va ser el naixement de la bassa del Dofí, un referent perquè en aquell moment era el primer estany o aiguamoll artificial de Catalunya. L’objectiu que buscaven els seus impulsors des del primer moment, segons explica Carles Álvarez, era que la “bassa recreés, encara que de forma mínima, els antics ambients marjalencs, avui pràcticament desapareguts de casa nostra”.

Els inicis de la bassa

Un dels elements que es van treballar va ser l’entorn. Álvarez explica que el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va donar els plançons de tamariu, freixe, arbre blanc, salze i om. Aquests es van plantar juntament amb balca, lliri groc, jonc, llentia d’aigua i altres plantes aquàtiques, així com esqueixos d’arbustos com per exemple sanguinyol, roser silvestre i arç blanc. “Uns van tirar endavant i altres no, i altra mena de vegetació va anar arribant de manera espontània”, destaca. Pel que fa a la fauna, es va demanar i aconseguir el permís administratiu per a la captura al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà de fartet, un peixet autòcton molt seriosament amenaçat d’extinció. “N’alliberàrem uns quants exemplars a la nostra bassa. També hi portàrem algunes postes de gripau comú.” Finalment, el veí de Castell d’Aro Josep Maria Bas els va cedir una parella d’ànecs collverd amb una de les ales retallades perquè hi fessin vida. “Amb el temps hi alliberàrem altres animals que per una raó o l’altra queien a les nostres mans: un cigne mut, colobra d’aigua, algun tritó i alguns barbs.”

Per celebrar el trentè aniversari no només es necessita dedicació; la continuïtat també depèn de la col·laboració amb les administracions. “Ens preocupava la continuïtat de l’espai i no vam parar fins a aconseguir que l’Ajuntament ens cedís per escrit l’ús i la gestió de la finca durant deu anys. Aquesta cessió s’ha anat renovant fins avui”, explica Àlvarez, que hi afegeix: “El temps transcorregué i l’ecosistema va anar evolucionant i consolidant-se. La vegetació va créixer i, de mica en mica, s’hi va anar instal·lant tota una complexa comunitat animal. En tot aquest procés, els ànecs collverd, raríssims a la vall, es van convertir en una espècie comuna a la zona. A més, cabussets, polles d’aigua, rossinyols bords i altres van escollir la bassa per fer-hi el nius. Ocells de pas s’hi aturaren a descansar durant els seus viatges migratoris. Encara avui recordem presències úniques a la vall, com el fumarell alablanc o l’ànec mandarí.”

Element de cohesió

A l’hivern, a la bassa s’hi van refugiar espècies vingudes del nord i, durant uns anys, entre cent i dos-cents esplugabous s’hi reunien per dormir. A part dels innegables valors ambientals i de ser el primer estany de Catalunya creat artificialment amb finalitat ecològica, la bassa del Dofí va constituir un element de cohesió del Grup de Natura Sterna. Durant molts anys tot girava al seu voltant. Va ser el primer referent ornitològic de la vall del Ridaura, punt de gaudi de bona part de la població local i de peregrinació d’ornitòlegs forans. També ha servit com a element didàctic per a algunes escoles.

El nom de Grup de Natura Sterna es va escollir perquè correspon a un grup d’ocells marins entre els quals hi ha el xatrac becllarg, que és molt representatiu als hiverns i que ens visita en nombre més aviat escàs.

Una atenta i minuciosa vigilància del gran duc

Joan Trillas

La bassa del Dofí és el projecte emblemàtic de Sterna, si bé aquesta entitat al llarg d’aquestes tres dècades ha fet un intens treball d’anellatge i investigació del duc (Bubo bubo). Jaume Ramot, president de Sterna, explica que l’entitat, que lidera el seguiment d’aquests rapinyaires nocturns a la zona, ha denunciat que gairebé un 75% de les morts dels ducs anellats a la zona són degudes a accions humanes evitables. Aquest ha estat un estiu negre, amb tres ducs electrocutats i un altre atropellat.

Ramot explica que, segons els estudis de l’entitat, en els darrers 20 anys les electrocucions són la principal causa de mortalitat en aquesta espècie al Baix Empordà: un 44% de les 37 morts conegudes des de l’any 2000 són per aquest motiu, mentre que un 28% són degudes a atropellaments en carreteres o per trets; així, gairebé un 75% del total de les morts són provocades per algun tipus d’activitat antròpica, és a dir, per una activitat humana evitable, una xifra que encara augmenta més si es tenen en compte un exemplar mort a trets i un altre exemplar ofegat en una piscina També cal tenir present, segons Ramot, que el 77% dels polls recuperats moren abans del primer any de vida i a menys de 10 km de distància del niu, unes dades que mostren l’alta mortalitat de l’espècie en aquesta zona.

Precisament, i per seguir conscienciant sobre aquesta problemàtica, Rupià serà el marc demà de la taula rodona Les aus rapinyaires de l’Empordanet, o per què el duc de Rupià no va tenir un final feliç, amb la participació de Ponç Feliu, Jaume Ramot i Albert Gonzàlez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Proposen concedir a Narcís Monturiol la medalla d’or de Figueres a títol pòstum

FIGUERES

Abonament d’ampolles de Sant Aniol a Veritas

GIRONA

Girona, la demarcació que té l’aigua més barata

girona

Aena perd 126 milions i ajorna tres anys les obres d’ampliació del Prat

barcelona

Obren la via d’accés a l’Espai Cràter d’Olot

OLOT

FGC aprova un pla per ser “un referent activista”

barcelona

Pla de xoc de 800.000 euros a Palafrugell

Palafrugell / Calonge i St

Construït un mur al camp de Torres de Palau

girona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Jornada molt similar

Barcelona