Societat

Societat

Tecnologia

Protegir-se del mòbil?

S'activa el mercat de solucions per contrarestar els suposats efectes nocius de les ones dels telèfons i altres aparells tecnològics

Els experts en telecomunicacions neguen que calgui protegir-se d'unes radiacions segures

Els científics descarten l'eficàcia d'aquests remeis, però recomanen allunyar-se dels terminals

Són amb nosaltres a totes hores i a tot arreu. Sovint ens acompanyen al lavabo i, en alguns casos, fins i tot acabem anant-hi al llit. Hi ha qui creu, però, que aquest contacte continuat amb els telèfons mòbils i tota mena de camps electromagnètics pot tenir efectes secundaris per a la salut, i és per això que s'ha activat el mercat de productes que prometen contrarestar-los. Cada cop hi ha més varietat de solucions –fundes, adhesius, pedres màgiques...– i de clients disposats a comprar-les, més pel que pugui ser que no pas per la seva efectivitat real.

És el cas de V., que en veure l'interès de les seves filles per utilitzar assíduament la tauleta va començar a patir: “És una tecnologia molt nova i poc estudiada, així que no saps fins a quin punt tantes ones i radiacions les poden afectar, sobretot ara que estan en fase de desenvolupament”, va reflexionar abans de decidir-se a comprar un producte que li va recomanar el seu terapeuta. Es tracta d'un xip que, enganxat amb un adhesiu al mòbil (o a qualsevol altre dispositiu), teòricament crea una mena de camp protector per a les persones. “Aquest xip ressona amb les ones perjudicials longitudinals per neutralitzar-les de manera significativa i reduir el dany al sistema regulador del cos”, explica el fabricant en el seu lloc web. Així mateix, remarca que, “quan les freqüències electromagnètiques artificials entren en contacte amb els nostres propis processos biològics naturals, alteren l'equilibri i l'harmonia del nostre cos”.

Després d'invertir 120 euros en dues unitats i usar-les durant uns mesos, V. no ha comprovat una millora aparent. “No hem notat res. És un vot de confiança que fas a aquesta empresa, pensant que, de mal, no en farà i que, sent suïssa, sembla que té més credibilitat, però com a consumidor et sents desprotegit, perquè pagues molts diners per una peça que no saps si funciona o no”, comenta amb un punt de desengany a la veu.

Els experts, en canvi, sí que ho tenen clar: “No només no té cap base científica, sinó que no té ni sentit. Per començar, l'adhesiu es posa a la zona de la bateria i els circuits, mentre que les antenes, on suposadament hi hauria el problema, són als laterals. És un placebo que no mereix cap credibilitat”, assenyala Ferran Amago, degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya.

Des del Coettc, es recorda que les emissions derivades de la telefonia mòbil es troben a la franja de les no ionitzants; és a dir, que no tenen efectes sobre la composició atòmica, i emeten en freqüències molt properes a les de la TDT, una tecnologia que no ha suscitat el mateix recel. “L'única manera demostrada de frenar les ones que emet el mòbil seria utilitzar una funda de plom, però no tindria cap sentit, perquè bloquejaria també les que hi entren, de manera que no serviria per a res”, explica Amago. L'expert en telecomunicacions recorda que aquesta suposada funda, com qualsevol altra que faci de barrera física, provoca que “el terminal hagi de treballar més per cercar una xarxa on connectar-se, amb el consegüent escalfament i desgast extra de la bateria”.

Sigui com sigui, hi ha qui nota millores evidents en la salut quan usa alguna d'aquestes solucions antiradiacions. “La part científica la desconec, però sí que tinc l'evidència que funciona. El meu fill tenia moltes bronquitis de repetició i des que vam comprar un d'aquests xips ha desaparegut el problema”, explica David Torcal, osteòpata i fisioterapeuta. Després ha pogut comprovar que també ajuda a evitar el mal de cap i la fatiga en el cas de persones que treballen a prop de molts aparells d'última tecnologia. “Jo puc verificar que hi ha un trastorn de les radiacions dins del cos. Aquí qui ho explica es veu com un freaky, però als països nòrdics ja s'ha qualificat de malaltia”, assenyala.

Només cal cercar una mica per internet per trobar ràpidament altres possibles remeis. Com l'orgonita, una substància composta per encenalls de metall, resina de polièster i quars que es pot preparar a casa sense gaires complicacions. Hi ha qui defensa que aquest material transforma les ones electromagnètiques negatives en energia vital harmonitzada. “El metall, per les seves propietats conductores, actua com a antena receptora i capta les ones que ens envolten; la resina les captura i les manté acumulades, i el quars genera electrons que transformen l'electromagnetisme desordenat en ones ordenades, vitals i positives”, diuen els seus defensors a la xarxa.

L'efectivitat es fonamentaria en l'existència de l'energia orgònica, una mena de força vital universal proposada als anys trenta pel metge i psicoanalista Wilhelm Reich, deixeble de Freud. Tot i ser desacreditada (llavors i ara) pels científics, hi ha qui atorga a aquests amulets la “capacitat d'afavorir la regeneració cel·lular i millorar la resposta immunològica”.

Sigui cert o no, Toni Pérez assegura que va notar un efecte positiu quan va descobrir aquest compost. Fins a tal punt que va deixar la seva feina de transportista i es va dedicar a fabricar orgonita i vendre-la per la xarxa. “És veritat que no hi ha cap manera física o lògica per poder-ho mesurar –admet–, però jo crec que, més que eliminar les ones nocives, en contraresta l'efecte.” “Hi ha gent que diu que li funciona molt bé i acaba comprant més orgonita per regalar-la als amics, però també hi ha una petita minoria que no la suporta, com si el seu camp energètic la rebutgés”, conclou.

A Catalunya, una de les institucions científiques més implicades en l'estudi de l'ús dels mòbils i les seves conseqüències és el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal). James Grellier, un dels seus investigadors, també renega d'aquests remeis màgics. “Vindrien a ser l'equivalent al crecepelo dels nostres temps; és a dir, una presa de pèl”, explica.

Consells científics

En tot cas, malgrat tenir clar que “les radiacions dels mòbils no tenen res a veure amb la radiació ionitzant”, Grellier aplica la seva visió científica i no és absolutament rotund a l'hora de certificar la innocuïtat dels mòbils. “El que sí que podem dir és que no hi ha cap evidència que tinguin efectes sobre la salut. És cert que fa deu anys es va fer un estudi, Interphone, que assenyalava un risc una mica més alt de tenir certs tumors, però era molt poca diferència i en usuaris que l'utilitzaven per parlar moltíssim”, argumenta. Des d'aleshores, les evolucions dels terminals cap al 3G i 4G han fet que les antenes utilitzades siguin molt més eficients. En tot cas, l'investigador del Creal recomana que per parlar pel mòbil s'utilitzin uns auriculars o sistemes de mans lliures. “No perquè tinguem cap certesa, sinó per precaució. Com més lluny i menys ús en fem, millor.”

Busquen la relació entre l'ús i els efectes sobre la salut
Per escatir els efectes que tenen els mòbils sobre la salut, primer cal saber del cert quin ús en fem. I aquest és un dels grans reptes que afronta el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental de Barcelona. En el marc d'un projecte europeu, el centre busca voluntaris amb Android que s'instal·lin l'aplicació XMobiSense per saber com utilitzen realment el dispositiu. Sense accedir a cap dada o contingut personal, l'‘app' recull estadístiques, per exemple, sobre quanta estona parlem, a quina orella col·loquem el mòbil i el temps que dediquem a cada aplicació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Simón defensa que cal incrementar les restriccions a Madrid i demana a la població que respecti les mesures

Madrid

Argimon diu que és “necessari” perimetrar Madrid: “És un nus de comunicacions molt important”

barcelona

Salut ha comprat un milió de tests d’antígens i els començarà a repartir quan el CatSalut doni llum verda

barcelona

Espanya registra 9.419 nous positius per Covid-19 i suma 182 morts més

Madrid

Grífols compra per 460 milions de dòlars unes instal·lacions al Canadà i una xarxa d’onze centres de plasma als EUA

barcelona

Els MIR i tots els grups parlamentaris exigeixen la implicació política de Salut en les negociacions de la vaga

barcelona

Sánchez reclama als governs autonòmics “allunyar” la gestió de la Covid-19 del “debat partidista”

Brussel·les

L’Agència Europea del Medicament comença a estudiar els resultats dels assajos de laboratori de la vacuna d’Oxford

Brussel·les

Vic i Manlleu veuen les restriccions com una “oportunitat” per revertir la corba

Vic